Hespèrides (nimfes)
Les Hespèrides (Hesperides, Ἑσπερίδες), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis). Tampoc no hi ha unanimitat quant al seu nombre, bé que finalment fou fixat en tres, anomenades Egle, Erícia i Hèspera.
  | |
| Tipus | grup de personatges de la mitologia grega |
|---|---|
| Origen | Lixus |
| Dades | |
| Residència | Jardí de les Hespèrides |
| Família | |
| Mare | Nix, Temis, Ceto i Hèsperis |
| Pare | Zeus, Atles, Èreb, Forcis i Hèsper |
Vivien a l'extrem occidental del món, prop de les illes dels Benaurats, i la seua missió primordial era tindre cura del jardí dels déus, especialment de l'arbre de la vida que produïa pomes d'or, un regal que la Terra havia fet a Hera quan es va casar amb Zeus. En aquesta comesa els ajudava el drac Ladó, fill de Tifó i Equidna (o de Forcis i de Ceto). Les Hespèrides cantaven en cor prop de la font on brotava l'ambrosia.
Un dels treballs que Euristeu encarregà a Hèracles fou apoderar-se de les pomes i portar-les-hi. L'heroi ho aconseguí després de matar el drac (o, segons altres, el mateix Atles les anà a collir mentre Hèracles sostenia la volta del cel en lloc seu). Més endavant, Atena va tornar les pomes al jardí de les Hespèrides.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 265-266. ISBN 9788496061972.
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hespèrides |
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 114. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461