Obre el menú principal

Pomera

gènere de plantes
(S'ha redirigit des de: Pomes)
Aquest article tracta sobre el gènere botànic. Si cerqueu l'arbre fruiter, vegeu «pomera comuna».

La pomera o amb el seu nom científic Malus és un gènere d'arbres i arbusts que floreixen de la família de les rosàcies que conté entre 42 i 55 espècies a més de tota una sèrie d'híbrids de vegades difícils per distingir.

Infotaula d'ésser viuPomera
Malus
Malus sargentii.jpg
Dades
Font de poma
Planta
Tipus de fruit pom
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
SubfamíliaMaloideae
GènereMalus
Mill., 1754
Tipus taxonòmic pomera silvestre europea
Modifica les dades a Wikidata

L'espècie més coneguda és la pomera comuna (malus domesticus) amb un gran nombre de varietats, un dels arbres fruiters més cultivat arreu per les pomes. Altres espècies, d'origen d'Àsia oriental amb fruites molt petites però decoratives són cultivades com a plantes ornamentals com la pomera japònica (Malus floribunda) o la pomera cirerera (Malus baccata) entre d'altres.

EtimologiaModifica

El nom científic prové del llatí mālus que significa arbre fruiter en general i pomera en particular. Com que el llatí no té diacrítics, la paraula és homògraf amb l'adjectiu mǎlus que significa «dolent» el que va conduir a tota una sèrie de malentesos. La paraula és parent amb el grec μηλεα (melea).[1] «Poma», i els seus derivats «pomera» provenen del plural del llatí pomum que significava a l'origen fruita però la significació ja al l'era clàssica va restringir-se a la sola poma.[2] En la iconografia tradicional, «l'arbre del coneixement» del qual es parla en el llibre Gènesi de la Bíblia sempre s'ha pintat com una pomera, de la qual Eva hauria collit la poma fatídica, tot i que al text original només es parla del «del fruit de l'arbre que hi ha al mig del jardí» sense precisar l'espècie.[3]

BiologiaModifica

Són arbres i arbusts caducifolis originaris de l'Àsia central i del Caucas. No floreixen en les zones tropicals, car requereixen acumular major quantitat d'hores de fred (temperatures inferiors a 7 °C.) durant el repòs hivernal. Els conreus de pomeres amb fruites comestibles foren introduïts a la península Ibèrica pels romans.

Òrgans vegetatiusModifica

  • Arrel axonomorfa.
  • Tija llenyosa (arbre) de ramificació simpòdica
  • Fulles en forma ovada amb àpex acuminat, peciolades, divisió del marge serrat, disposició alterna. Amb pilositat (pubescent) a l'envers.

Òrgans reproductorsModifica

Flors hermafrodites en inflorescència racemosa, agrupades en corimbes o raïms simples. Corol·la dialipètala amb cinc pètals blancs/rosats, calze amb 5 sèpals. Androceu format per dos verticils amb estams centrípets (múltiples) i gineceu d'ovari ínfer en flor epígina. El fruit és un pom.

PlaguesModifica

 
fruites de Malus florentina

Les plagues més temudes són dos corcs:

Espècies principalsModifica

La cinquantena d'espècies s'ha subdividit en huit seccions:[4]

Chloromeles a Nord-amèrica
Docyniopsis a Àsia
Eriologolus
Florentinae
Gymnomeles
Malus
Sorbomalus
Yunnanenses
Sense classificació

ReferènciesModifica

  1. Seva i Llinares, Antoni. «mālus (2)». A: Diccionari Llatí-Català. Barcelona: Ed. Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), p. 796. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «poma». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 732. ISBN 9788441225169. 
  3. Gènesi, 3, 113, Traducció de la Bíblia pels monjos de Montserrat
  4. Robinson, J.P. et alii «Taxonomy of the genus Malus Mill. (Rosaceae) with emphasis on the cultivated apple, Malus domestica Borkh» (en anglès). Plant Systematics and Evolution, 2001, vol. 226, pàg. 35–58.