Takenoshin Nakai

botànic japonès

Takenoshin o Takenosin Nakai (japonès: 中井 猛之進, Nakai Takenoshin; Gifu, 9 de novembre del 1882Tòquio, 6 de desembre del 1952) va ser un botànic japonès.

Plantilla:Infotaula personaTakenoshin Nakai
Imatge
(1952) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 中井 猛之進 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Gifu (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Tòquio (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tòquio
Universitat de Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaNakai Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 23869-1

El 1910, el Japó s'annexà Corea, i Nakai -aleshores ja un científic respectat- fou nomenat "botànic governamental de Chosen", el nom japonès per la nova província. Davant del desconeixement científic que hi havia del país, encetà una llarga i difícil expedició a les zones muntanyoses, que donà fruit en diverses obres, com Flora Koreana i Flora sylvatica Koreana. La seva estada a Corea abastà el període comprès entre el 1909 i el 1942.

Entre març del 1943 i l'estiu del 1948 dirigí el jardins botànics de Bogor[2] i el Cibodas a Cianjur[3] (illa de Java) durant l'ocupació japonesa d'Indonèsia. Acabada la segona Guerra Mundial, fou professor de taxonomia vegetal a la universitat de Tòquio, on tingué alumnes que serien botànics d'anomenada com Hiroshi Hara (1911-1986) i Fumio Maekawa. També dirigí el "Museu Nacional de Ciència" de Tòquio.

S'especialitzà en algues i en els gèneres Pteridophyta, Bryophyta i Espermatòfita. Diverses espècies vegetals i animals van ser batejades en honor seu: Agropyrum nakaii, Roegneria nakaii, Podocarpus nakaii,[4] Polygonum nakaii, Elymus nakaii,[5] Forsythia nakaii [1], Trigonotis nakaii, Oxya nakaii[6] i també[7] Attheyella nakaii.

Ultra la seva copiosa producció bibliogràfica de collita pròpia, també edità obres de grans botànics: La Flora iaponica de Carl Peter Thunberg (Tòquio 1933), la Hydrangeae genus de Siebold (1938), la Supplemetum plantarum... Generum plantarum editionis secunda de Linneu (Tòquio, 1936).

Obres seleccionades

modifica
  • Flora Koreana Tokyo: Imperial University of Tokyo, 1909-1911. 2 volums
  • Kongōsan shokubutsu chōsasho Seoul: Government of Chōsen, 1918 (=Informe sobre la vegetació de Kumgangsan)
  • Utsuryōtō shokubutsu chōsasho Souru: Chōsen sōtokufu, Taishō 8 [1919]. Edició en anglès:
    • Report on the vegetation of the island Ooryongto or Dagelet Island, Corea, February, 1818 [= 1918] Seoul: Government of Chōsen, 1919
  • Chōsen shinrin shokubutsu hen = Flora sylvatica Koreana Keijo: Chōsen Sōtokufu Ringyō Shikenjo = Forestal Experimental Station, Government General of Chosen, 1915-1936. En 22 volums (Reimpressió Tokyo : Tosho Kankōkai, 1976)
  • Tentamen systematis Caprifoliacearum Japonicarum Tokyo: Imperial University of Tokyo, 1921
  • Takenoshin Nakai, Gen'ichi Koizumi Dai Nihon jumokushi. Maki no 1 Tōkyō : Seibidō Shoten, Taishō 11 [1922] (Arbres i arbustos originaris del Japó)
  • Takenoshin Nakai, Gen'ichi Koizumi Dai Nihon jumokushi Tōkyō : Seibidō Shoten, Shōwa 2 [1927] (Arbres i arbustos originaris del Japó)
  • Hagirui no kenkyō = Lespedeza of Japan & Korea Keijo: Chōsen Sōtokufu Ringyō Shikenjo = Forestal Experimental Station, Government General of Chosen, Shōwa 2 [1927]
  • Takenoshin Nakai, Harufusa Nakano, Tōru Tomita Kamikōchi tennen kinenbutsu chōsa hōkoku [Tòquio] : Naimushō, Shōwa 3 [1928] (Botànica de la regió de Kamikōchi, al Japó)
  • Matajirō Tozawa, Takenoshin Nakai Chōsen jumoku chikurui bunpufu. Dai 1-bu, Dai 1-kan, Part 1, Vol. I, Jumoku chikurui kikōjō no tekichizu. Jūyū jumoku hei chikurui = Atlas illustrating geographical distribution of Korean woody plants and bamboos. Climatically favourable regions. Principal woody plants & bamboos Keijo: Chōsen Sōtokufu Ringyō Shikenjo = Forestal Experimental Station, Government General of Chosen, Shōwa 4 [1929]
  • Takenoshin Nakai, Masao Kitagawa Plantæ novæ jeholenses I Tokyo: University Press, 1934. Informe de l'expedició científica del 1933 a Manxukuo, la Manxúria ocupada pels japonesos
  • Takenoshin Nakai, Masao Kitagawa Manshū shokubutsu shiryō = Contributio ad cognitionem floræ Manshuricæ 1935
  • Tōa shokubutsu zusetsu = Iconographia plantarum Asiae orientalis Tokyo: Shunyodo Shoten, 1935-1952. 5 volums
  • Nekka-shō ni jiseisuru kōtō shokubutsu mokuroku = Index florae Jeholensis 1936
  • Takenoshin Nakai, Masazi Honda, dir. Dainihon shokubutsushi = Nova flora Japonica: vel, Descriptiones et systema novum omnium plantarum in Imperio Japonico sponte nascentium Tokyo: Sanseido Co. - National Science Museum, 1938-1943. 10 volums, dels quals el 9 Ardisiaceae és de Nakai
  • Lauraceae smilacaceae Keijo: Chōsen Sōtokufu Ringyō Shikenjo = Forestal Experimental Station, Government General of Chosen, 1939
  • Tōa shokubutsu 1939
  • Ordines, familiae, tribi, genera, sectiones ... novis edita. Appendix. Quaestiones characterium naturalium plantarum Tokyo, 1943
  • A synoptical sketch of Korean flora Tokyo: National Science Museum, 1952.

Referències

modifica
  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. [enllaç sense format] http://www.bogor.indo.net.id/kri/bhist.htm Arxivat 2010-01-19 a Wayback Machine.
  3. [enllaç sense format] http://www.bogor.indo.net.id/kri/chist.htm Arxivat 2008-03-10 a Wayback Machine.
  4. [enllaç sense format] http://www.conifers.org/po/po/nakaii.htm Arxivat 2008-05-01 a Wayback Machine.
  5. [enllaç sense format] http://www.kew.org/data/grasses-db/www/imp03541.htm
  6. [enllaç sense format] http://zipcodezoo.com/Animals/O/Oxya_nakaii.asp[Enllaç no actiu]
  7. [enllaç sense format] http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=88228

Enllaços externs

modifica