Tinlot
Tinlot és un municipi de Bèlgica a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. A l'inici de 2008 tenia uns 2544 habitants;[1] quant a la població, és el municipi més petit de la província.
 Tinlot | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Casa de la Vila | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Bèlgica | ||||
| Regió | Valònia | ||||
| Província | província de Lieja | ||||
| Capital |
Tinlot  | ||||
| Població | |||||
| Total | 2.709 (2018) | ||||
| • Densitat | 72,98 hab/km² | ||||
| Predomini lingüístic | francès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 37,12 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 4557 i 4154 | ||||
| Prefix telefònic | 085 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||||
 | |||||
HistòriaModifica
Tinlot i els seus nuclis van pertànyer al Principat de Lieja fins al 1794, quan França va annexar el territori i crear la subdivisió administrativa de municipis que va perdurar fins a la fusió del 1977. El 1815, van passar al Regne Unit dels Països Baixos (1815) i per fi a Bèlgica (1830).
Geografia i economiaModifica
Tinlot és un municipi rural, típic de la comarca del Condroz, L'activitat principal del municipi és l'agricultura i l'explotació dels boscs. A poc a poc, gràcies a la seva tranquil·litat i la qualitat dels paisatges, el poble s'està urbanitzant.
Entitats i nuclisModifica
Monuments i curiositatsModifica
Castell d'Abée
Masia a Scry
El til·ler trincentenari
església neoromànica de Fraiture
_Fe1_JPG.jpg)
- El Castell de Tinlot, reconstruït el 1617 i restaurat, a l'estil romàntic al segle XIX. Comprèn una capella, fundada per Wathieu de Woot, senyor de Tinlot, amb baixos relleus atribuïdes a Jean Del Cour.
- La masia castral de Tinlot
- La masia castral de Soheit, fundada al segle XIII. La construcció actual data dels segles XVII i XVIII?
- El Castell i la masia castral d'Abée
- El Castell de Saint-Vitu del 1751
- El castell de Tillesse a Scry del qual el primer esment escrit data del segle XIII quan pertanyia juntament al senyor de Tinlot i al capítol de la catedral de Sant Lambert de Lieja. Més tard va escaure a l'abadia de Val-Notre-Dame fins a la revolució francesa.
- L'església de Martí de Tours a Scry en estil neogòtic.
- L'església de Remacle a Fraiture, en estil neoromànic
- Mes masies Demoitié (1665), Grosjean i el Vieux Château
- L'església de la mare de déu de Ramelot
- El castell de Ramelot construït de 1666 a 1810, que va pertànyer a l'advocat
- El til·ler tricentenari
- El túmul de Ramelot
- La plaça del Baty de Seny, monument llistat des del 1984, envoltada de masies i de cases de pedra, típiques del Condroz i l'església de Sant Pere, antiga possessió de l'abadia de Sint-Truiden, reconstruïda al mig del segle XIX. Sant Trudo, fundador de l'abadia epònima, hauria passat al poble de Seny al 655 i hauria curat miraculosament el senyor de la lepra i de la ceguesa.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tinlot |
| |||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt | |||
