Tiocianat de potassi
El tiocianat de potassi és un compost inorgànic, del grup de les sals, que està constituït per anions tiocianat i cations potassi (1+) , la qual fórmula química és . S'empra en agricultura com a fungicida.
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 96,939 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | KSCN |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 173 °C |
| Punt de descomposició | 500 °C |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Propietats modifica
El tiocianat de potassi es presenta en forma de cristalls incolors o blancs, amb una densitat d'1,9 g/cm³ i un punt de fusió de 173 °C. És un compost higroscòpic i molt soluble en aigua. Es descompon si se'l escalfa a 500 °C.[1]
Aplicacions modifica
S'utilitza com a part d'un sistema biològic amb enzims per al control de diverses malalties fúngiques, especialment la floridura de tomàquets, pebrots dolços, cogombres, albergínies i maduixes.[2]
En química analítica s'empra com a valorant de l'argent en el mètode de Volhard per a la determinació de clorurs en dissolució. Una quantitat coneguda d'excés de solució de nitrat d'argent reacciona amb el clorurs en solució. Quan tot el clorur es converteix en clorur d'argent , el nitrat d'argent en excés es determina per titulació posterior amb una solució estàndard de tiocianat de potassi formant-se el tiocianat d'argent . Després que tot l'argent s'hagi consumit en la reacció amb el tiocianat, el següent excés de tiocianat reacciona amb l'indicador de sulfat d'amoni i ferro(III) i dona un color vermell provocat per la formació del complex de tiocianats de ferro .[3][4]
Referències modifica
- ↑ PubChem. «Potassium thiocyanate» (en anglès). [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ «potassium thiocyanate». Arxivat de l'original el 2019-10-28. [Consulta: 28 octubre 2019].
- ↑ Kealey, D. (David). Analytical chemistry. Oxford: BIOS, 2002. ISBN 0203645448.
- ↑ Nollet, Leo M. L., 1948- editor. De Gelder, Leen, editor.. Handbook of water analysis. CRC Press, Taylor & Francis Group, 2013. ISBN 1439889643.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiocianat de potassi |