Toèvol
Toèvol (([tu'eβul]), en francès oficialment Tuèvol) és un antic poble, ara reduït a una única masia, del terme comunal d'Aiguatèbia i Talau, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord. Pertanyia a l'antiga comuna de Talau.
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Municipi | Aiguatèbia i Talau  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.326,6 m | |||
Està situat[1] a la zona sud-est del terme al qual pertany, en el vessant nord-est del Puig de la Creu, a ponent de Cabrils i al sud-est de les Planes.
Consta que Toèvol havia tingut església pròpia, però actualment no en queda ni rastre.
Etimologia modifica
Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniæ, explica[2] que aquest topònim procedeix de la forma tovécale (tal vegada tobécale), que comparteix arrel amb el topònim Toès, i el sufix -cale, preromana, que ha donat diversos topònims acabats en -ègol; en aquest cas evolucionat a -èvol.
Història modifica
És documentat per primer cop el 864 amb el nom Tobecale (en altres ocasions apareix com a Touegal, Tovegale i Tovegalle). Al 965 surt en un contracte de venda al monestir de Sant Andreu d'Eixalada, de l'antic terme d'En i dels llocs de Canavelles, Moncles, Toèvol i Llar.
El 1587, com a propietat de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, és relacionat[3] amb mesures pròpies a la Reductio de les messures, pessos y canes de la vagueria de Conflent. No es conserven restes de cap edificació religiosa, però un indret proper és anomenat el "camp de l'església". En l'any 1982, Toèvol fou annexat a Aiguatèbia, juntament amb el poble de Talau, al terme del qual pertanyia, el mas de Cabrils i els llogarets de Moncles i els Plans.
Referències modifica
- ↑ Toèvol en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Coromines, 1997.
- ↑ Teixidó i Puigdomènech, 2009.
Bibliografia modifica
- Becat, Joan. «1 - Aiguatèbia i Talau». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Coromines, Joan. «Aiguatèbia». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, II A - Be). ISBN 84-7256-902-0.
- Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
- Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Aiguatèbia». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Teixidó i Puigdomènech, Francesc (editor). Pesos, mides i mesures al Principat de Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya a finals del segle xvi (1587-1594). vol. IV. Barcelona: Fundació Noguera, 2009, p. 1747 (col. Estudis, 49). ISBN 9788497797290 [Consulta: 14 març 2011]. Arxivat 2014-03-06 a Wayback Machine.
Bibliografia modifica
- Pere Ponsich Catalunya carolíngia VI: Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet - primera part Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2006 ISBN 84-7283-877-3