Tolosates
Els tolosates[1] (llatí Tolosates) foren un poble celta, divisió dels tectòsages que vivien a l'orient dels aquitans. La ciutat de Fines, entre Tolosa i Carcaso, marcava el límit del territori tolosà a l'est i del territori de Roma a la Gàl·lia. El seu oppidum era la vella Tolosa a uns 5 km més amunt de la moderna Tolosa de Llenguadoc.
 L'antiga Tolosa i els Tectosages a la Narbonense | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Part de | tectòsages |
 | |
Les seves relacions amb els tectòsages són poc conegudes i és possible que haguessin estat dominats per aquests ja abans de la incorporació del territori a la província Narbonesa vers el 120 aC. No foren sotmesos definitivament a Roma fins al 105 aC després d'una campanya militar que va dirigir Quint Servili Cepió el vell. Durant la Guerra de les Gàl·lies van restar lleials als romans.
ReferènciaModifica
- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre I, X.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 86. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
- Bibliografia