Tomás del Corral y Oña

I Marquès de San Gregorio i I Vescomte d'Oña, fou un metge i acadèmic espanyol

Tomás Eustaquio del Corral y Oña (Leiva, la Rioja, 18 de setembre de 1807 - Madrid, 18 de setembre de 1882), I Marquès de San Gregorio i I Vescomte d'Oña, fou un metge i acadèmic espanyol, senador, rector de la Universitat Complutense de Madrid i acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.

Infotaula de personaTomás del Corral y Oña

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1807 Modifica el valor a Wikidata
Leiva (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 setembre 1882 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
4 maig 1877 – 14 desembre 1882
Circumscripció electoral: Universitat de Madrid
Rector de la Universitat Complutense de Madrid
1854 – 1862
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, polític, professor titular Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central
Isabel II d'Espanya
Alfons XII d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia modifica

De molt jove va anar a estudiar a Madrid sota la tutela del seu oncle Víctor de Oña, advocat del Col·legi de la Cort i comptador de la casa del Ducat de Frías. Començà a estudiar lleis, però després es decantà per medicina al Col·legi de San Carlos, on es va llicenciar en 1832. En 1836 va obtenir la càtedra d'obstetrícia a la Universitat de Madrid, alhora que se n'encarregava també de la biblioteca. En 1851 va participar en el part de la infanta Isabel Francesca d'Asís, i com agraïment la reina Isabel II d'Espanya el va nomenar metge de cambra i ginecòleg personal de la reina.[1] En 1854 fou nomenat catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, càrrec que va ocupar fins 1862.[2] I en 1861 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.

Arran del triomf de la revolució de 1868 va acompanyar la reina Isabel II a l'exili. Per aquest motiu el 1875 Alfons XII d'Espanya li va concedir els títols de marquès de San Gregorio i vescomte d'Oña. Fou conseller d'Instrucció Pública i del 1877 fins a la seva mort fou senador per la Universitat de Madrid.[3] Fou guardonat amb la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, la de Carles III, la del Mèrit Militar i la Medalla d'Alfonso XII; la de l'Orde de Crist de Portugal i la de Sant Miquel, de Baviera.[4] Es va casar amb Paz Tomé y Martínez, i una filla seva es va casar amb l'escriptor i polític Francisco Silvela y de Le Villeuze.[5]

Referències modifica

Premis i fites
Precedit per:
Joaquín Gómez de la Cortina
 
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1854-1862
Succeït per:
Juan Manuel Montalbán y Hernanz
Precedit per:
'
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Medalla 2

1861-1882
Succeït per:
Aurelio Maestre de San Juan