Toni Lloret i Grau

polític, psicòleg i escriptor català

Toni Lloret i Grau (Igualada, Anoia, 30 de juliol de 1957), és un psicòleg i escriptor català.

Infotaula de personaToni Lloret i Grau
Biografia
Naixement30 juliol 1957 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, assagista, psicòleg Modifica el valor a Wikidata
PartitIniciativa per Catalunya Verds Modifica el valor a Wikidata

Llicenciat en psicologia per la UAB (1980).[1] Va ser director del Centre d'Acolliment per a Infants de la Casa de Maternitat de Barcelona i dels centres d'atenció a la infància de LLars Mundet (Diputació de Barcelona). Co-impulsor i psicòleg del Servei d'Atenció a la Dona del Centre d'assistència primària d'Igualada. Va promoure i co-fundar l'Escola Laboral (educació Compensatòria) 1981-1983. Va col·laborar amb la Comissió Europea com a expert en temes com el maltractament infantil i la violència de gènere. Membre de l'Agrupació de defensa forestal (ADF) d'Argençola (Anoia) i membre d'Iniciativa per Catalunya Verds des de la fi de 2004 i fins al 2019. Ha estat regidor (2007-2011) i alcalde (2012-2019) d'Argençola (Anoia).[cal citació] Promotor, co-fundador i 1er president de l'Associació de micropobles de Catalunya.[2]

Ha escrit diversos llibres i ha col·laborat amb diaris com El Periódico de Catalunya, l'Avui i La Vanguardia[3] en temes relacionats amb la psicologia.[4]

Obra modifica

  • L'Infant Maltractat 1993 (assaig)
  • Centres d'Acolliment i Residencials per a Infants (coautor amb Albert Montejano Freixinet) (assaig) 1996
  • Drogas: Síntomas y Signos (coautor amb Albert Lahuerta Montoliu) (assaig) 1994
  • El Bord (novel·la) 1997
  • Història d'un Almogàver (novel·la) 2001

Referències modifica

  1. Magallón, Sònia; Mas, Teresa. Qui escriu a l'Anoia. Consell Comarcal de l'Anoia, 1994. 
  2. Palmer, Jordi «Els micropobles alcen la veu». Avui, 27-03-2008.
  3. «La violencia empieza pronto» (en castellà). La Vanguardia, 10-10-1997.
  4. Carbó, Ismael «Dimissió: un exercici estrany i difícil». Avui, 20-11-2009.

Enllaços externs modifica