Obre el menú principal

Tonquín (en idioma vietnamita: Bắc Kỳ), també escrit com Tongkin, Tonkin o Tongking, és la part més al nord de Vietnam, al sud de Yunnan i Guangxi de la Xina i al nord de Laos, i a l'oest del Golf de Tonquín. El nom local de Bắc Kỳ, significa "Regió del Nord". Es troba al delta del Riu Roig. S'hi cultiva molt l'arròs.

Infotaula de geografia políticaTonquín
Bandera de Tonquín (Vietnam)
Viet Nam - Tonkin Hanoi Election d´un Chef de Rue.jpg

Localització
Vietnam, 1895, late Nguyễn dynasty.png
21° N, 106° E / 21°N,106°E / 21; 106

Capital Hanoi
Població
Religió Mahayana
Història i celebracions
Creació 1884
Dissolució 1949
Economia
Moneda French Indochinese piastre Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Mapa del Vietnam que mostra la conquesta del sud en 900 anys

Protectorat francèsModifica

 
Dona de Tonquín (cap a 1905)

L'exèrcit francès començà a ser present al Delta del Mekong pel 1777, quan participà en les lluites dinàstiques que van conduir a la unificació del Vietnam sota la dinastia Nguyen. Durant el segle xix França colonitzà el terç sud del Vietnam (Cotxinxina) incloent-hi Saigon el 1867. Més tard, el Vietnam central va esdevenir el protectorat francès d'Annam i la presència francesa al Vietnam s'enfortí. Després de la victòria en la Guerra Sino-francesa (1884–1885), Tonquín passà a estar sota la sobirania de França i tot el Vietnam va ser governat pels francesos. Durant l'administració colonial francesa el Vietnam va estar dividit administrativament en tres territoris: Protectorat de Tonquín (al nord), Protectorat d'Annam (al centre) i la colònia de la Cotxinxina (al sud). Durant el govern francès Hanoi va ser la capital de Tonquín i més tard de la Indoxina francesa. Aquesta divisió era relativament artificial des d'un punt de vista geogràfic i cultural.[1] El govern colonial va fer infraestructures importants com el desenvolupament del port de Haiphong i la construcció del ferrocarril Transindoxinès que unia Hanoi amb Saigon, i va impulsar una certa industrialització en el camp tèxtil. La colonització va comportar l'augment del catolicisme entre la població nativa (un 10% de catòlics l'any 1940) i l'extensió de l'idioma francès.

L'administració colonial francesa va durar fins que el Japó va ocupar Indoxina durant la Segona Guerra Mundial, tot i que fins a 1945 els ocupants van permetre l'existència d'un govern francès titella. Després de la Guerra, Tonquín va quedar sota la influència xinesa, i Ho Chi Minh va proclamar la República Democràtica del Vietnam, de signe comunista, mentre que francesos i anglesos controlaven el sud del Vietnam. Amb el suport de Harry Truman, França va iniciar la reconquesta de Tonquín, donant lloc a la Guerra d'Indoxina, que va acabar el 1954 amb la desfeta francesa a Dien Bien Phu, a l'oest de Tonquín, i amb la formació de l'estat comunista del Vietnam del Nord que comprenia Tonquín i el nord d'Annam.

NotesModifica

  1. A Vietnam existeixen cinquanta quatre ètnies, presentades al Museu Etnogràfic de Hanoi.