Anthony Wilding

Anthony "Tony" Frederick Wilding (Christchurch, Nova Zelanda, 31 d'octubre de 1883 − Neuve-Chapelle, França, 9 de maig de 1915) fou un tennista neozelandès, guanyador de diversos títols de Grand Slam, la Copa Davis i d'una medalla de bronze olímpica, aquests darrers competint per Australàsia. Avui dia encara és l'únic tennista neozelandès en guanyar un títol individual de Grand Slam. Va dominar la primera meitat de la dècada del 1910 fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, quan fou reclutat per l'exèrcit britànic i morí en la batalla d'Aubers Ridge (França). Se'l considera el primer gran tennista a nivell mundial i l'any 1978 fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame.

Anthony Wilding

Biografia
Naixement	31 octubre 1883 Christchurch
Mort	9 maig 1915 (31 anys) Neuve-Chapelle (França)
Causa de mort	Combat
Dades personals
Formació	Universitat de Cambridge Trinity College
Alçada	187 cm
Activitat
Ocupació	oficial (1914–1915), tennista, barrister, jugador de criquet
Patrimoni net estimat	cap valor
Carrera militar
Branca militar	Marines Reials i Royal Navy
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Nacionalitat esportiva	Nova Zelanda
Esport	tennis criquet
Disciplina esportiva	tennis individual
Mà de joc	dretà
Modalitat Partit de tennis Rècord personal Tennis individual   118 Hall of fame Fitxa HOF ATP Info ATP
Trajectòria   Equip Competició 1905-1914 Australasian Davis Cup team (en)
Participà en
1912	Jocs Olímpics d'Estiu de 1912
Família
Cònjuge	Maxine Elliott
Premis (1978)  International Tennis Hall of Fame
Signatura
Lloc web	anthonywilding.com

Medaller
Competint per Australàsia
Tennis
Jocs Olímpics
Bronze	Estocolm 1912	Individual masculí (int.)

Biografia

Wilding era fill d'una família anglesa rica formada per Frederick Wilding i Julia Anthony, sent el segon de cinc germans. Els seus pares provenien de Herefordshire (Anglaterra) i van emigrar a Christchurch (Nova Zelanda) després del seu casament l'any 1879. El seu pare era un advocat adinerat que també jugava a tennis. Per aquest motiu, a casa seva hi havia dues pistes de tennis, una d'asfalt per l'hivern i una d'herba per l'estiu. De ben petit ja va començar a jugar a tennis tot i que va practicar diversos esports. Va viatjar a Anglaterra per estudiar Dret al Trinity College de Cambridge, on va continuar jugant a tennis en la mateixa universitat. Malgrat que no va destacar mai pels seus estudis acadèmics, es va graduar com a Bachelor of Arts. Llavors va tornar a Nova Zelanda va treballar breument en el despatx d'advocats del seu pare. Va destacar inicialment com a jugador de criquet, però com a adolescent va iniciar la seva carrera com a tennista.

Es coneix que tenia una relació amorosa amb l'estrella de Broadway Maxine Elliott, però va morir abans de poder-se casar amb ella.

Poc després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Wilding es va unir al cos de Royal Marines seguint el consell Winston Churchill, que en aquell moment era First Lord of the Admiralty. Estigué al cos per pocs dies que ja llavors fou traslladat al cos de "Intelligence Corps" pel seu coneixement del continent i per les seves habilitats com a motorista. Fou destinat a França sota el comandament del Duc de Westminster. Mentre era al front fou promocionat a tinent i posteriorment a capità. La seva darrera carta data del 8 de maig, i un dia després fou assassinat en la batalla d'Aubers Ridge a Neuve-Chapelle, quan una explosió va ensorrar la teulada del seu refugi. El capità Tony Wilding fou enterrat el següent dia en el front, i posteriorment fou enterrat novament al cementiri militar de Richebourg-l'Avoué (Pas de Calais).

L'any 1978 fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame, mentre que en el 1990 ho fou en el New Zealand Sports Hall of Fame. En la seva ciutat natal (Christchurch), es va anomenar Wilding Park el seu principal estadi però no en honor seu sinó del seu pare Frederick Wilding.

Torneigs del Grand Slam

Individual: 7 (1−6)

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	1906	Australasian Championships	Francis Fisher	6−0, 6−4, 6−4
Guanyador	2.	1909	Australasian Championships (2)	Ernie Parker	6−1, 7−5, 6−2
Guanyador	3.	1910	Wimbledon	Arthur Gore	4−6, 7−5, 4−6, 6−2
Guanyador	4.	1911	Wimbledon (2)	Herbert Roper Barrett	6−4, 4−6, 2−6, 6−2, ret.
Guanyador	5.	1912	Wimbledon (3)	Arthur Gore	6−4, 6−4, 4−6, 6−4
Guanyador	6.	1913	Wimbledon (4)	Maurice McLoughlin	8−6, 6−3, 10−8
Finalista	1.	1914	Wimbledon	Norman Brookes	4−6, 4−6, 5−7

Dobles masculins: 5 (5−0)

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Parella	Oponents	Marcador
Guanyador	1.	1906	Australasian Championships	Rodney Heath	Cecil C. Cox Harry Parker	6−2, 6−4, 6−2
Guanyador	2.	1907	Wimbledon	Norman Brookes	Karl Behr Beals Wright	6−4, 6−4, 6−2
Guanyador	3.	1908	Wimbledon (2)	Major Ritchie	Arthur Gore Herbert Roper Barrett	6−1, 6−2, 1−6, 9−7
Guanyador	4.	1910	Wimbledon (3)	Major Ritchie	Arthur Gore Herbert Roper Barrett	6−1, 6−1, 6−2
Guanyador	5.	1914	Wimbledon (4)	Norman Brookes	Herbert Roper Barrett Charles Dixon	6−1, 6−1, 5−7, 8−6

Dobles mixts: 1 (0−1)

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Parella	Oponents	Marcador
Finalista	1.	1914	Wimbledon	Marguerite Broquedis	Ethel Thomson Larcombe James Cecil Parke	6−4, 4−6, 2−6

Jocs Olímpics

Individual

Any	Campionat	Oponent	Resultat
1912	Jocs Olímpics, Estocolm, Suècia (interior)	Francis Lowe	4−6, 6−2, 7−5, 6−0

Carrera esportiva

Durant la seva progressió en torneigs més importants, també va guanyar el títol de Brighton en dobles mixtos junt a la campiona anglesa Dorothea Douglass. La primera participació en el Wimbledon Championships fou el 1904, on va guanyar el seu primer partit contra Albert Prebble, però va perdre contra l'excampió Harold Mahony. Poc després va disputar la primera final a Gal·les, i seguidament va aconseguir el seu primer títol individual a Shropshire. En la següent edició de Wimbledon va avançar fins a la quarta ronda, on fou superat per Arthur Gore.

El juliol de 1905 va debutar en la Copa Davis amb l'equip d'Australàsia guanyant en les semifinals contra Àustria 5−0, amb dues victòries individuals de Wilding. En la final contra els Estats Units van ser derrotats pel mateix resultat. L'any següent va disputar la seva primera gira en el circuit europeu que va durar gairebé tot l'any. Wilding va viatjar per tota l'Europa continental i Anglaterra combinant els trasllats en tren i motocicleta. Durant aquesta època va guanyar els torneigs de Canes, París, Lió, Barcelona, Wiesbaden, Reading, Praga, Bad Homburg i Viena. En alguns torneigs disputats a Anglaterra va jugar partits de dobles amb el seu pare, però no va tenir tanta sort en el Wimbledon Championships. En la gira europea va guanyar la majoria de torneigs disputats sobre terra batuda. Finalitzada la temporada va tornar a Nova Zelanda en vaixell per disputar i imposar-se en l'Australasian Championships enfront Francis Fisher, que es va disputar a Christchurch, tant en categoria individual com en dobles amb Rodney Heath com a parella. La setmana següent també es va imposar al New Zealand Championships.

En el 1907, tampoc va tenir sort en el Wimbledon Championships, on fou superar pel campió final Norman Brookes en segona ronda. A l'hivern, en comptes de tornar al seu país per disputar els torneigs del continent oceànic, va decidir quedar-se a Europa malgrat que no s'hi disputaven gaires torneigs, i va haver de treballar com a professor d'anglès i entrenador de tennis per a famílies aristocràtiques de Bohèmia i Hongria.

Entre els anys 1907 i 1909 va ajudar l'equip d'Australàsia a guanyar tres títols consecutius de Copa Davis, el primer contra l'equip de les Illes Britàniques i els altres dos contra l'equip estatunidenc. Després d'un nou títol de l'Australasian Championships contra Ernie Parker (1909), va aconseguir finalment el títol més important del seu palmarès a Wimbledon l'any 1910. Demostrant el seu domini en categoria individual va encadenar quatre títols consecutius (1910−1913), els dos enfront Arthur Gore, i els altres contra Herbert Roper Barrett i Maurice McLoughlin. L'any 1914 va disputar al cinquena final consecutiva però en aquesta ocasió fou derrotat per Norman Brookes. L'any 1913 va guanyar el triplet de torneigs més importants de l'època segons la International Lawn Tennis Federation (ILTF), el World Hard Court Championships de París sobre terra batuda, el World Lawn Tennis Championships de Wimbledon sobre gespa, i el World Covered Court Championships d'Estocolm sobre fusta interior, esdevenint l'únic tennista en aconseguir aquesta fita. El 1914 va tornar a disputar la Copa Davis, després de cinc anys d'absència, formant equip amb Norman Brookes, i van superar l'equip estatunidenc en la final com a visitants.

En categoria de dobles també va guanyar molts títols importants paral·lelament als individuals. Pel que fa a l'Australasian Championships, a banda de l'aconseguit el 1906 amb Rodney Heath, fou finalista en les edicions de 1908 i 1909 amb G.G. Sharp i Tom Crooks com a parella respectivament. A Wimbledon també va guanyar quatre títols (1907, 1908, 1910 i 1914), dos amb Norman Brookes i dos més amb Josiah Ritchie com a parella, i fou finalista en l'edició de 1911 amb Ritchie. No va aconseguir cap títol en dobles mixts però si va disputar una final a Wimbledon fent parella amb la francesa Marguerite Broquedis.

Tenia intenció de disputar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1908 de Londres però no va poder per culpa d'un error administratiu. Va tenir una l'oportunitat de disputar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 d'Estocolm, on va poder guanyar la medalla de bronze en categoria individual interior.

Wilding fou el tennista més important de la primera meitat de la dècada del 1910, però malauradament va esclatar la Primera Guerra Mundial i no va poder allargar el seu domini més anys.

Altres esports

Wilding va jugar a cricket en l'equip de Canterbury a principis dels 1900. Mentre va assistir a Cambridge el 1903 es va centrar gairebé exclusivament en el cricket fins que es va decidir finalment pel tennis. També va jugar a rugbi al Trinity College, bàsicament per conservar la forma física durant els mesos d'hivern. Fou un gran aficionat al motociclisme (especialment amb sidecar), i va realitzar diversos viatges llargs per tot Europa, Nova Zelanda i Amèrica. Va aconseguir una medalla d'or al juliol de 1908 en la cursa Land's End to John o' Groats amb la seva moto BAT-JAP. Sovint feia servir la seva motocicleta per viatjar als diversos torneigs europeus.

Palmarès

Equips: 5 (4−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Finalista	1.	7 − 9 de juny de 1906	Copa Davis, Newport, Regne Unit	Gespa	Leslie Poidevin	Raymond Little Holcombe Ward	2−3
Guanyador	1.	20 − 23 de juliol de 1907	Copa Davis, Londres, Regne Unit	Gespa	Norman Brookes	Herbert Roper Barrett Arthur Gore	3−2
Guanyador	2.	27 − 30 de novembre de 1908	Copa Davis, Melbourne, Austràlia	Gespa	Norman Brookes	Fred Alexander Beals Wright	3−2
Guanyador	3.	27 − 30 de novembre de 1909	Copa Davis, Sydney, Austràlia	Gespa	Norman Brookes	Melville Long Maurice McLoughlin	5−0
Guanyador	4.	13 − 15 d'agost de 1914	Copa Davis, Nova York, Estats Units	Gespa	Norman Brookes Alfred Dunlop Stanley Doust	Karl Behr Thomas Bundy Maurice McLoughlin Richard Norris Williams	3−2

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anthony Wilding

• Anthony Wilding - Lloc web oficial
• Anthony Wilding a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
• Anthony Wilding a la Copa Davis (anglès)
• Anthony Wilding a Olympic.org (anglès)
• Anthony Wilding Arxivat 2013-02-02 a Wayback Machine. a Sports-Reference.com (anglès)
• Wilding Foundation Arxivat 2016-03-22 a Wayback Machine.