Barret de copa
Barret de copa (títol original en anglès Top Hat)[1] és una pel·lícula dirigida l'any 1935 per Mark Sandrich. La partitura és d'Irving Berlin i la parella protagonista és Ginger Rogers i Fred Astaire.
Top Hat  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Mark Sandrich |
| Protagonistes | |
| Producció | Pandro S. Berman |
| Dissenyador de producció | Van Nest Polglase |
| Guió | Allan Scott i Dwight Taylor |
| Música | Irving Berlin |
| Fotografia | David Abel |
| Muntatge | William Hamilton |
| Productora | RKO Pictures |
| Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1935 |
| Durada | 101 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 609.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica i cinema musical |
| Lloc de la narració | Londres i Venècia |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
             | |
Segurament és la més popular de la fructífera i reeixida col·laboració entre Fred Astaire i Ginger Rogers durant els anys trenta. Una meravellosa comèdia musical que va comptar amb brillants diàlegs. Va obtenir 4 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, direcció artística, direcció de ball i millor cançó.
L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida i després, van venir títols com Roberta, Seguim la flota i aquest Barret de copa, que va consolidar una col·laboració que va fer història. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb cançons com el cèlebre Cheek to Cheek.
Argument modifica
Jerry Travers, un astre de la comèdia musical americana, arriba a Londres i s'instal·la a l'habitació del productor de la seva obra, Horace Hardwick. L'atzar li fa conèixer a la bella model Dale Tremont, qui s'allotja a l'habitació de sota. Ella el pren, erròniament, per Hardwick i, en assabentar-se que està casat (en realitat, i encara que no ho sap, amb una amiga seva, Madge), el rebutja i viatja amb el seu cap, el modista Alberto Beddini, a Venècia, on per despit, es casarà amb ell.[2]
Repartiment modifica
- Fred Astaire: Jerry Travers.
- Ginger Rogers: Dale Tremont.
- Edward Everett Horton: Horace Hardwick.
- Erik Rhodes: Alberto Beddini.
- Helen Broderick: Madge Hardwick.
- Eric Blore: Bates.
- Lucille Ball: dependenta d'una floristeria.
Referències modifica
- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ Kemp, Philip. Cine, toda la historia (en castellà). Barcelona: Blume, 2016, p. 137. ISBN 97884980189012.