Torre Castanyer
La Torre Castanyer és una mansió senyorial al passeig de Sant Gervasi de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Cronologia | ||||
| 1959 – 1961 | reforma, Arquitecte: Francesc Mitjans i Miró | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| Localització | Passeig Sant Gervasi, 3-15 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30357 | |||
| Id. Barcelona | 2388 | |||
Descripció modifica
Amb una façana equilibrada, ha conservat els espais interiors d'aspecte romàntic. A l'entorn de la finca s'aixeca un gran exemplar de cedre i la construcció presideix un barranc en fort desnivell i amb frondosa vegetació, creuat per un pont pintoresc. L'edifici s'envolta d'una terrassa amb balustrades i escales, a la qual s'obren les peces més senyorials de la planta baixa.[3] La planta general mostra una serie de nou naus juxtaposades, encarades a una facana principal, ornamentada amb escultures en el remat i flanquejant la porta, i tancades per una facana posterior, dissenyada per l'arquitecte Francesc Mitjans, que el 1959-1961 n'efectuà una restauració i una profunda reforma.[4]
És una opulenta mansió vuitcentista, que es manifesta des del traçat del jardí fins al muntatge interior per la decoració sumptuària. La torre és de línies rectes i està dividida en dos cossos, amb cinc portals, balcó central i diversos finestrals. A una i altra banda del portal hi ha figures de pedra. De les baranes del terrat també en surten estàtues. Una tanca envolta la finca, que protegeix una gran zona enjardinada amb molts elements esculturals. En un dels extrems de la finca hi ha un pavelló d'estil àrab.[1]
A les façanes hi ha finestrals gòtics i esgrafiats amb una senzilla però bella ordenació arquitectònica. La masia és de tipus basilical, dels segles xvii i xviii, amb arcuacions als finestrals de les golfes. Darrere la casa hi ha les restes d'un jardí amb estàtues i altres elements de terra cuita. Els finestrals gòtics de les façanes probablement provenen de construccions més antigues. La coberta és de quatre vessants.[1]
Història modifica
La torre Castanyer va prendre aquest nom en ser adquirida per Joaquim Castanyer i Molet, casat amb Consol Moragas i Quintana, primera marquesa e Moragas. El 1888 era propietat dels seus hereus, Joaquim Jover i Costas i Consol Vidal i Moragas, i posteriorment la seva filla Consol Jover i Vidal, casada amb Eusebi Güell i López.[5]
Malgrat les diverses vicissituds històriques, la finca no va arribar a ser abandonada[3][6] i s'hi van allotjar personatges com els reis d'Espanya.[7] Durant els mesos finals de la Guerra Civil espanyola, i davant el perill que València quedés aïllada, el poeta Antonio Machado i la seva família es van traslladar a Barcelona, on després d'un hostalatge provisional a l'Hotel Majestic, van ocupar la Torre Castanyer, confiscada per la Generalitat de Catalunya. Els biògrafs del poeta sevillà relaten que el luxe del lloc contrastava amb les misèries de la guerra, ja que no hi havia carbó per a les estufes ni tabac (imprescindible per a Machado), ni amb prou feines aliments. Hi van romandre des de finals de maig del 1938 fins als primers dies de l'any següent.[8]
A l'inici delsegle xxi, el propietari era Joan Güell i de Sentmenat.[5]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Torre Castanyer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Torre Castanyer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 Mitjans i Miró, 1981.
- ↑ Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 405.
- ↑ 5,0 5,1 Permanyer, Lluís «Un pabellón para el rey». La Vanguardia. Vivir, 27-10-2011, pàg. 10.
- ↑ Alós, Ernest «Los Güell, unos famosos desconocidos». El Periódico de Catalunya, 18-05-2016.
- ↑ Farràs, Andreu «Los Güell: dos siglos vistos desde arriba». El Periódico de Catalunya, 08-05-2016.
- ↑ Gibson, 2006, p. 594-595.
Bibliografia modifica
- Mitjans, Francesc «Torre Castanyer». Quaderns d'arquitectura i urbanisme, 148, 1981, pàg. 28-33.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Castanyer |
- «Torre Castanyer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Pavelló de la Torre Castanyer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.