Torre de Belén
La Torre de Belén (literalment: Torre de Betlem) és una torre de guaita al barri del Alcázar Viejo, també conegut com de San Basilio, de Còrdova. Constituïa una porta d'accés a un recinte emmurallat, que amb el pas del temps va perdre la funció defensiva, passant a servir com a ermita. Al principi va ser coneguda com a Ermita de San Benito, més tard de las Imágenes, i des de l'any 1774 fins avui, de Ntra. Sra. de Belén i de los Pastores.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (es) Torre de Belén  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Porta de ciutat, torre i jaciment arqueològic | |||
| Part de | Murallas del Castillo de la Judería (es)  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Còrdova (Espanya) | |||
| ||||
_01.JPG)
Hi ha diferents teories sobre l'origen de la torre: almohade del segle XII, o posterior en l'època cristiana.[2] Sembla que es va consolidar com a part de les defenses de la ciutat després de la conquesta cristiana de Còrdova el 1236.[3]
De planta quadrada i 7,5 metres de costat, la torre està realitzada a base de blocs de marès disposats a un llarg i dos travessos, i consta de tres nivells d'alçada. L'accés principal es fa per mitjà d'un arc de ferradura emmarcat per arrabà, de marcada inspiració àrab.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «El alcázar Viejo» (en castellà). Arte en Córdoba.
- ↑ Peláez del Rosal, Jesús. Juderías y sinagogas de la Sefarad medieval (en castellà). Cuenca: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2003, p. 624. ISBN 84-8427-226-5.
- ↑ «Córdoba (V): siglo XIV, la consolidación cristiana de la ciudad» (en castellà). Una Ventana desde Madrid.