Torre de n'Urbano
La torre de n'Urbano, o Torre del Moro III, és un edifici d'Alcanar declarat bé cultural d'interès nacional.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre de sentinella  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 93 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alcanar (Montsià) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 463-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006554 | |||
| Id. IPAC | 537 | |||
| Id. IPAPC | 726 | |||
-_a1.JPG)
Descripció modifica
És una torre fortificada, a ponent de l'antic camí del Bandoler, i té planta quadrada i murs de maçoneria fins a l'altura del primer pis, angles de carreus de pedra picada. La porta és al mur que dona al mar, situada a la part dreta connectant amb l'angle del mur, en forma d'arcada ben adovellada. Hi ha dues finestres, espitlleres en el mur frontal i en el que mira al Montsià, i diverses obertures posteriors (més modernes). Al cim, hi ha tres matacans, tots sobre dues mènsules. La part superior de la torre es troba molt malmesa, sense cap resta de merlets. A l'interior es conservava a la planta el sostre original, de volta de mig punt de maçoneria arrebossada, amb una obertura per a accedir al primer pis. Aquest, cobert amb sostre pla de cabirons de fusta amb rajoles a sobre, aparentment, és més vell que els de les altres dues torres del moro. Actualment serveix només com a aixopluc i per això està bastant deteriorada.[1]
Història modifica
Forma part del grup conegut com a "torres del moro", dintre el conjunt de fortificacions de la línia dels Alfacs ("Torres dels Alfacs"). Sembla que es van aixecar en el darrer quart del s.XVI, en intensificar-se els atacs a la costa tortosina del pirates turcs i àrabs[1]
Tenien la doble missió de defensa i vigilància, i l'encarregada de la seva construcció i manteniment era la ciutat de Tortosa, ajudada per la corona espanyola. Tortosa pagava els salaris als guardes, preocupant-se dels abastaments militars i de la conservació de l'obra. El responsable de cada fortificació era el guaita o cap de guaites. A més de la línia dels Alfacs, que es continuava fins a Amposta, Tortosa mantenia també les línies litorals de la Candela fins al Coll de Balaguer i la de l'Ebre, des de l'Assut fins a Amposta, a més de diferents vies interiors, amb les quals assegurava la defensa del territori.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de n'Urbano |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Torre de n'Urbano». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
Enllaços externs modifica
- «Torre de n'Urbano». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
- «Torre de n'Urbano». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.