Torre del Serral dels Falcons

a Manacor

La Torre del Serral dels Falcons, dita també Torre del Port de Manacor, és una torre de guaita del terme de Manacor (Mallorca) situada damunt els penyals a l'entrada de Portocristo. Està declarada Bé d'Interès Cultural.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre del Serral dels Falcons
Imatge
Dades
TipusTorre de sentinella Modifica el valor a Wikidata
Construcció1578 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaManacor (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 32′ 00″ N, 3° 20′ 13″ E / 39.53336°N,3.33702°E / 39.53336; 3.33702
Bé d'interès cultural
Data30 novembre 1993
IdentificadorRI-51-0008460

Formava part d'un extens sistema de vigilància i senyalització de tota la costa mallorquina per combatre la pirateria, i connectava les torres del Cap Vermell i de Portocolom. Va ser construïda a final del segle xvi, i és la torre més alta de Mallorca.[1]

Descripció modifica

Construïda amb pedra i morter i amb el parament reforçat amb mitjans de marès encadenats de dalt a baix, presenta dos cossos diferenciats: l'inferior, troncocònic, massís i lleugerament atalussat; i el superior, cilíndric i buit, amb una cambra coberta per volta de mitja esfera. El portal d'entrada original era situat a sis metres d'alçada, i s'hi accedia per mitjà d'una escala de mà. La cambra posseeix dues fornícules i una xemeneia, a més d'una escala de caragol per accedir al nivell superior. El terrat és una plataforma feta de bell nou amb la reconstrucció de 1960: envoltat d'un parapet a barbeta rematat per un fals cordó; s'han perdut elements originals com ara el matacà. Actualment hi ha un monòlit que servia de suport a un vèrtex geodèsic.[1]

Història modifica

Es decidí la construcció de la torre el 1577, i l'any següent estava acabada. Consta, d'altra banda, que va patir reparacions puntuals el 1597, el 1655 i el 1680. A despit que la seva funció era la de donar continuïtat al sistema de senyals de la costa de Llevant, a mitjan segle xvii s'hi portà una peça d'artilleria per disparar en cas que s'acostàs un vaixell enemic o sospitós; el 1733, la peça se substituí per una d'un calibre més gran.[1]

Durant la Guerra de Successió ocorregué un fet lamentable: el torrer disparà contra una nau enemiga per fer-la fora, però la peça esclatà i el torrer morí a l'acte.[1]

Al segle xix, quan l'amenaça corsària havia desaparegut, la torre perdé importància. Finalment, el 1867 va ser traspassada. El 1936, durant el desembarcament del Capità Bayo, s'hi muntà una metralladora; cercant neutralitzar l'enemic, els dispars impactaren contra la torre, que s'esbaldregà i romangué molt malmesa. No obstant això, el 1960, els propietaris la reconstruïren, i li donaren el seu aspecte actual.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Aparicio, Àngel; Sastre, Vicenç. Mallorca. Torres i talaies costaneres. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 2019, p. 134. ISBN 84-17389-98-7. 

Bibliografia complementària modifica