Tràsil d'Atenes

Tràsil d'Atenes (en llatí Thrasyllus o Thrasylus, en grec antic Θράσυλλος, Θράσυλος), mort l'any 406 aC, fou un militar (estrateg) atenenc que va tenir un paper important al final de la Guerra del Peloponès. L'any 411 aC va ser un dels que va aturar l'intent de revolució oligàrquica a l'illa de Samos.

Infotaula de personaTràsil d'Atenes
Nom original(grc) Θράσυλλος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort406 aC Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarEstrateg Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Peloponès Modifica el valor a Wikidata

Servia com a hoplita a l¡exèrcit de Samos i quan van arribar notícies de l'establiment del govern oligàrquic dels Quatre-cents a Atenes, va ser un dels que va aixecar als soldats i mariners en favor de la democràcia i contra el nou govern atenenc i en favor de la continuació de la guerra contra Esparta.

Una mica després va arribar Querees portant notícies (exagerades) de la repressió dels Quatre-cents a Atenes, i el poble de Samos va organitzar l'exèrcit nomenant estrategs a Tràsil i a Trasibul. Tràsil va dirigir l'ala esquerra de la flota de Samos a la batalla de Cinossema que va ser una victòria dels demòcrates atenencs. Va seguir una altra victòria sobre els espartans prop d'Abydos. Llavors va anar a Atenes per demanar subministraments. Abans de la seva arribada el rei Agis II des de la fortalesa de Decèlia, havia avançat fins prop de les muralles d'Atenes i Tràsil va ajudar a rebutjar-lo per un temps; per això l'assemblea del poble va votar donar-li subministraments, tant d'homes com de naus.

El 409 aC, amb els reforços, va sortir d'Atenes i va anar a Samos i d'allí a la costa d'Àsia on va atacar Pygela sense èxit. Al cap d'uns dies va obtenir la rendició de Colofó i llavors va avançar cap a Lídia que va assolar; per mar va atacar Efes però alà el van derrotar i rebutjar els efesis amb ajut del sàtrapa Tisafernes i dels siracusans. Va anar llavors a Nòtion on va enterrar als morts, i va seguir cap a Lesbos ancorant a Metimna. Advertit de la presència d'un esquadró siracusà el va atacar i va capturar 4 vaixells i la resta els va fer fugir cap a Efes. Va seguir a Sestos on es va reunir amb Alcibíades i la resta de la flota principal, i junts van creuar a Làmpsac. Però les tropes d'Alcibíades van refusar servir junt amb les de Tràsil al·legant la seva derrota a Efes; a l'hivern va obtenir diverses victòries contra Farnabazos II a la regió d'Abydos.

El 408 aC junt amb Alcibíades va iniciar les operacions a Calcedònia i Farnabazos va haver d'acceptar les condicions proposades pels atenencs. Segurament també va participar en el setge de Bizanci el mateix any.

El 407 aC va portar a Atenes el botí. Una mica després va ser un dels generals nomenats per substituir a Alcibíades en el comandament, després de la seva derrota a Nòtion. També va ser un dels generals presents a la batalla de les Arginuses el 406 aC. Després de la batalla va proposar deixar 47 galeres recollint als nàufrags i enviar la resta contra els vaixells enemics que bloquejaven Mitilene. Al tornar a Atenes, va ser un dels sis generals que havien combatut a les Arginuses que van ser executats per les intrigues de Teràmenes d'Atenes, que els va acusar de no recollir els nàufrags grecs després de la tempesta que havia destruït unes naus al final de la batalla.[1]

ReferènciesModifica

  1. 2.Thrasyllus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1110