Tríptic de Jan Floreins
El Tríptic de Jan Floreins és un tríptic pintat a l'oli sobre taula, obra del pintor primitiu flamenc d'origen alemany Hans Memling, que va treballar a Bruges a la segona meitat del segle xv. Es troba al museu Memling de Bruges, el mateix lloc per al qual fou creat per l'autor.
 | |
| Tipus | tríptic i sèrie de pintures  |
|---|---|
| Creador | Hans Memling |
| Creació | 1479 |
| Gènere | art sacre |
| Moviment | gòtic |
| Material | oli sobre taula |
| Mida | 48,5 ( ) × 14 ( ) × 106 ( ) cm |
| Col·lecció | museu Memling, Bruges |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 1902-1902 | Exposició dels primitius flamencs a Bruges, Provinciaal Hof |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 0000.SJ0173.I |
| Catàleg | |
_-_WGA14894.jpg) | |
És una petita versió del retaule sobre el mateix al Prado, pintat set anys abans. Prenent com a base l'arquitectura de l'escena principal del Tríptic de Columba de Rogier van der Weyden, l'acció es desenvolupa en una ruïna rectangular amb un doble arc entre el primer pla i l'espai del fons.
El donant està agenollat a l'esquerra darrere d'un mur baix. Igual que al tríptic del Prado, representa la Nativitat i l'Adoració dels Mags però en un angle totalment diferent i en un altre espai. El seu interès arquitectònic es recull també a l'escena de la dreta, amb la Presentació al temple que situa a la part sud del creuer de l'antiga catedral de Sant Donacià. L'escena de l'Adoració dels Mags està construïda simètricament a l'estil antic de Colònia, amb la Mare de Déu al centre. Cal destacar una elevada humanitat en aquesta escena, i una major intimitat amb l'espectador en comparació amb el retaule del Prado. S'hi observa un efecte trompe-l'oeil en un dels extrems de la capa del rei vell pintat sobre el marc.
El patró és Jan Floreins, també conegut com a Van der Rijst, un membre de la comunitat monàstica de l'Hospital de Bruges des de 1472. Està vestit amb un hàbit negre amb un llibre. El nombre 36, en referència a la seva edat, està tallat a la pedra al costat del seu cap. Es desconeix el destí original del retaule, però és probable que Jan Floreins l'instal·lés en una capella lateral de l'hospital.[1] El tríptic tancat mostra una composició quasi idèntica a la visió oberta del Díptic de sant Joan Evangelista i la Verònica amb aquests dos sants.[2]
Referències
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tríptic de Jan Floreins |