Palomida blanca

(S'ha redirigit des de: Trachinotus ovatus)

La palomida blanca, sorell de penya, palometa, palomida o palomida xica (Trachinotus ovatus) és una espècie de peix de la família dels caràngids i de l'ordre dels perciformes.[1]

Infotaula d'ésser viuPalomida blanca
Trachinotus ovatus Modifica el valor a Wikidata
Trachinotus ovatus Alonissos.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN198644 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaCarangidae
GènereTrachinotus
EspècieTrachinotus ovatus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims

MorfologiaModifica

  • Poden atènyer fins a 70 cm de longitud total i pesar 2.800 g.[2]
  • El cos és oval, bastant alt i molt comprimit lateralment.
  • El peduncle caudal és petit i estret.
  • El cap és petit amb els ulls grossos i una boca petita proveïda d'unes dents petites i esmolades.
  • Té dues aletes dorsals. La primera té 5-7 espines curtes sense cap membrana entre elles i la primera es troba dirigida cap endavant. La segona és llarga.
  • L'aleta anal, que té dues espines lliures, és quasi tan llarga com la segona dorsal i és de forma semblant.
  • Les pèlviques són petites i es troben en posició posterior a les pectorals.
  • La caudal és molt bifurcada i té les extremitats molt punxegudes.
  • És de color blavós en el dors i té els costats i el ventre platejat.
  • En els costats es poden veure de 4 a 6 taques grises. Les puntes de la caudal i de la segona dorsal són negres.[3][4]
  • La reproducció té lloc durant l'esti] i els ous són pelàgics.

AlimentacióModifica

És omnívora: menja algues, crustacis, mol·luscs i petits peixos pelàgics (normalment clupeids).

HàbitatModifica

És una espècie pelàgica i gregària que es troba entre els 50 i els 200 m de fondària.[5] Es troba des de la costa meridional del Mar Bàltic i del mar del Nord, al acosta atlàntica fins a Angola, i a tot el Mar Mediterrani.[6] És un peix prolífic amb risc mínim d'extinció (2015).[6]

CostumsModifica

Forma moles no molt nombroses i els joves s'agrupen amb més facilitat que no pas els adults (aquests formen grups molt reduïts o són solitaris).[7] Es un peix termòfil que migra segons la temperatura.[8] A l'estiu s'apropa a la costa i els joves es poden veure entre els banyistes a la vora de la platja i a molt poca fondària.[3]

ÚsModifica

Es pesca amb xarxes i ormejos d'ham (fluixa). També es captura amb fusell submarí.[9] Produeix timosina β4 una proteïna del sistema immunològic que provoca inhibició del creixement bacterià, un compost bioactiu que té potencial per crear nous antibiòtics.[10]

ReferènciesModifica

  1. «sorell de penya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  3. 3,0 3,1 Papasissi, Christine; Musschoot, Tobias. «'Trachinotus ovatus (Linnaeus, 1758) Pompano» (en anglès). FishBase.
  4. Mas Ferrà, Xavier; Canyelles Ferrà, Xavier. Peixos de les Illes Balears. Palma: Editorial Moll, 2000, p. Planes 156-157 (Manuals d'introducció a la naturalesa, 13). ISBN 84-273-6013-4. 
  5. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  6. 6,0 6,1 Smith-Vaniz, William F. «IUCN Red List of Threatened Species: Trachinotus ovatus» (en anglès). IUCN, 10-05-2013. DOI: 10.2305/iucn.uk.2015-4.rlts.t198644a43155982.en. [Consulta: 11 agost 2020].
  7. Ly, B., M. Diop i M. Girardin, 1996. Guide et nomenclature nationale commerciale des especes marines (poissons, crustaces et mollusques) pechees en Mauritanie. Centre National de Recherches Oceanographiques et des Peches, Ministere des Peches et de l'Economie Maritime. 189 p.
  8. humana, Oceans i salut. «Medicines del mar». Oceans i salut humana. Universitat de Girona. [Consulta: 11 agost 2020].
  9. Ferrà & Canyelles, 2000, p. Plana 157.
  10. «Medicines del mar». Oceans i salut humana. Universitat de Girona. [Consulta: 11 agost 2020].

BibliografiaModifica


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palomida blanca