Tractat de Liubutsk

El Tractat de Liubutsk va ser un tractat de pau signat a l'estiu de 1372 entre Algirdas, Gran Duc de Lituània i Dmitri Donskói, Príncep de Moscou. El tractat va procurar un període de set anys de pau.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Liubutsk
Tipustractat de pau
tractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data1372 Modifica el valor a Wikidata
EstatGran Ducat de Moscou i Gran Ducat de Lituània Modifica el valor a Wikidata

La influència i el poder del Gran Ducat de Moscou van créixer gradualment i els seus interessos van entrar en conflicte amb els de Lituània. Després de la Batalla de les Aigües Blaves el 1362 Lituània va prendre Kíev, convertint-se en veí directe de Moscou.[2] Algirdas va donar suport a Tver, el principal rival regional de Moscou, i va intentar promoure al seu cunyat Mijaíl II de Tver al tron de Vladímir, que durant llarg temps havia estat una possessió de Moscou.[3]

Després de dues campanyes el 1368 i el 1370 en què havia assolit Moscou però no havia pogut prendre el Kremlin, el 1372 Algirdas va organitzar un tercer atac, que es va aturar a la vora de Liubutsk, un poble a prop del riu Oká al nord-est de Tula. Les tropes d'avantguarda lituanes van ser derrotades i van haver de retirar-se. Algirdas va assegurar la seva posició en pujols escarpats i es va enfrontar a l'exèrcit de Dmitri. Després d'un període de punt mort, es va acordar el tractat de pau.[4] Algirdas es va comprometre a abandonar els plans d'ascens al tron de Vladímir, per part de Mijaíl i a donar fi a la seva assistència a Tver. La pau va durar durant set anys fins a 1379, quan en morir Algirdas el 1377 el seu fill gran Andréi de Pólotsk es va aliar amb Moscou contra Jogaila.[5]

Les expedicions a Moscou van consumir molts recursos, però no van aconseguir cap resultat significatiu. Van reforçar el prestigi i la influència de Moscou en el poble rus i van significar el fi de l'expansió cap a l'est de Lituània en terres eslaves.[3]

Referències modifica

  1. «Liubutsko sutartis». A: Jonas Zinkus, et al.. Tarybų Lietuvos enciklopedija. II. Vilna, Lituània: Vyriausioji enciklopedijų redakcija, 1985–1988.  (anglès)
  2. Auty i Obolensky, 1981, p. 86.
  3. 3,0 3,1 Kiaupa, 2000, p. 123-124.
  4. Jonynas, Ignas. «Algirdas». A: Vaclovas Biržiška. Lietuviškoji enciklopedija. I. Kaunas: Spaudos Fondas, 1933–1944.  (anglès)
  5. Jonynas, Ignas. «Andrius». A: Vaclovas Biržiška. Lietuviškoji enciklopedija. I. Kaunas: Spaudos Fondas, 1933–1944, p. 575–585.  (lituà)

Bibliografia modifica