Tractat de Llívia
El Tractat de Llívia signat el 12 de novembre de 1660, entre Miquel de Salbà i de Vallgornera, representant de Felip IV, i el bisbe d'Aurenja, en representació de Lluís XIV, és el tractat pel qual es detallaven els 33 pobles (tots els de la vall del riu Querol i els que limitaven amb el Capcir i el Conflent, ja que segons els negociadors francesos, especialment Pierre de Marca, per aquí passava l'antiga línia divisòria dels Pirineus entre la Gàlia i la Hispània romana), els quals passaven a formar part de França. A última hora es quedà Llívia com un enclavament hispànic dins del nou territori francès per tenir el títol de vila i no de poble, amb la condició que mai es fortifiqués.
| Tipus | tractat internacional  |
|---|---|
| Epònim | Llívia |
| Vigència | 12 novembre 1660 - |
| Data | 12 novembre 1660 |
| Estat | França i Espanya |
Així es consolidava la cessió de la meitat de la Cerdanya, que, a causa de la resistència, no es va poder fer efectiva fins al 1720.
Anteriorment s'havia celebrat a Ceret (Vallespir) una conferència de caràcter tècnic per tal de fixar els criteris del tractat.
FontsModifica
| Vegeu texts en francès sobre el Tractat de Llívia a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Tractat de Llívia a la Biblioteca Comtat de Cerdanya
Vegeu tambéModifica
- Tractat dels Pirineus (1659).
- Conferència de Ceret (primavera de 1660).
Enllaços externsModifica
- «Tractat de Llívia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.