Parany

dispositiu dissenyat per a capturar animals
(S'ha redirigit des de: Trampa)

Un parany és un dispositiu dissenyat per a capturar animals bé sia per al control de plagues, gestió d'espais naturals, per a alimentació (caça o pesca). Els dispositius varien força en forma i composició per a cada tipus d'animal i l'objectiu que té la captura (mort o alliberament), però tots els paranys disposen d'elements per a la retenció de l'animal.

Paranys a base de xarxes per a agafar ocells. Segle XIV.
Parany tunisià per a caçar ocells vius. Una llosa-parany és molt semblant però més contundent.

També es coneix com a parança, llaç o trampa.[cal citació]

Caça amb parany modifica

Aquesta manera de caçar es basada en la preparació d'arbres, per mitjà de la instal·lació de penjadors on es col·loquen varetes d'espart impregnades amb vesc. Per a la captura d'ocells, principalment tords, utilitzant com a reclam la reproducció del cant dels ocells per mitjà d'esquers, d'ocells engabiats i modernament d'aparells de reproducció de sons enregistrats.

Aquesta tècnica de caça es diu que és massiva perquè no es pot controlar el nombre d'ocells que cauran en un cert moment, i no-selectiva perquè qualsevol classe d'ocell està exposada a agafar-se al vesc i per tant a ser capturada. La distribució geogràfica als Països Catalans d'aquesta pràctica es concentra en la part nord del País Valencià i sud de Catalunya, encara que n'hi ha alguns punts isolats a la Franja de Ponent.

Caça amb llosa modifica

La caça amb llosa, llosella o lloseta és un sistema de prendre animals petits, ocells, per mitjà d'un parany. Part fonamental del dispositiu és una llosa. Preparar aqueix parany s'anomena “parar la llosa”.[1][2][3]

  • Descripció del parany: Una llosa de dimensions adequades es posa en posició alçada i formant un cert angle amb l'horitzontal. La llosa, en posició inestable, es manté dreta amb unes quantes branquetes o bastonets disposats de forma particular. Com aquell qui diu “a punt de disparar-se” (o desparar-se). Un cop parada la llosa cal posar un esquer adequat per a atraure l'animal que hom vol caçar.
  • Quan l'animal (ocell, conill...) prova de menjar l'esquer, si toca qualsevol branqueta la llosa li cau damunt i resta atrapat. Aquesta mena de caça és reglamentada a Europa, certs països la prohibeixen.

En la llosa de caçar, s'anomenen clavilles el bastó que amorra al capçalet o la tiba (pedra plana en la qual s'estalonen les clavilles, i que cau damunt la presa).

Paranys per a la pesca modifica

 
Dones pescadores a Đồ Sơn, Hải Phòng, Vietnam, amb paranys de tipus nansa. Segle XIX.

En la pesca de mar i fluvial es fan servir tècniques amb instruments o arts fixes de diferents dimensions amb la finalitat de capturar certs peixos i, especialment, crustacis, com llagostes i crancs de riu. El parany per a capturar crancs de riu consisteix en un cistell de dos anells que entrellaça amb una xarxa.

Entre els paranys utilitzats tradicionalment als Països Catalans cal mencionar la nansa, la gravitana i el tresmall que són arts menors d'estructura simple i que treballen d'una manera passiva. Alguns paranys porten esquer, però uns altres es posen sense esquerar i els peixos es dirigeixen vers el parany pel corrent o també hi ajuden un grup de gent fent sorolls o batent l'aigua.

Detalls d'alguns paranys modifica

El 1791 Antoni Sañez Reguart fou l'autor del «Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional», publicat en cinc volums amb 346 làmines.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Moisés D. Boza. El trampeo y demás artes de caza tradicionales en la península ibérica. Editorial HISPANO EUROPEA, març 2012, p. 4–. ISBN 978-84-255-1446-3. 
  2. Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, 1. En la imprèmpta de Joseph Torner, 1839, p. 147–. 
  3. Josep Gironès Descarrega. La cuina més senzilla d'una dona del terròs. Cossetània Edicions, 2005, p. 43–. ISBN 978-84-9791-121-4. 
  4. Diccionario historico de los artes de la Pesca Nacional. Ibarra, 1791. 
  5. Diccionario historico de los artes de la Pesca Nacional. Ibarra, 1791. 
  6. Antonio Sañez Reguart. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. la viuda de Don J. Ibarra, 1792. 
  7. Antonio Sañez Reguart. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. la viuda de Don J. Ibarra, 1793. 
  8. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. Ibarra, 1795. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parany