Transició de gènere

procés de canviar la presentació de gènere i/o les característiques de sexe per concordar amb el sentit intern de la identitat de gènere

La transició de gènere és el procés de modificar la presentació de gènere i/o les característiques de sexe per concordar amb el sentit intern de la identitat de gènere:[1] la percepció que una persona té sobre el que significa ser home o dona,[2][3] o ser no binari (en que la identitat de gènere no es classifica només en masculí o femení). Per a les persones transgènere i transsexuals, aquest procés sovint implica una teràpia de reassignació (que pot incloure una teràpia de reemplaçament hormonal i una cirurgia de reassignació sexual),[1] amb una identitat de gènere oposada a la del seu sexe i gènere assignats al naixement.[4] Els transformistes, les drag queen i els drag kings no solen fer la transició, ja que les seves presentacions de gènere normalment només s’adopten temporalment.

La transició comença motivada per la sensació que la pròpia identitat de gènere no coincideix amb el sexe que se li va assignar al néixer. Una de les parts més habituals de la transició es eixir de l'armari per primera vegada.[2] La transició és un procés que pot durar entre alguns mesos i diversos anys. Algunes persones, especialment persones no binaries o gènere fluid, poden passar tota la vida fent transicions i poden redefinir i reinterpretar el seu gènere a mesura que passa el temps. La transició generalment comença allà on la persona se sent còmoda: per a alguns, això comença amb la seva família amb qui és íntima i arriba als amics més tard o pot començar amb els amics primer i la família després.

TerminologiaModifica

De vegades es confon la transició amb la cirurgia de reassignació sexual, però açò és només és un possible element de la transició. Moltes persones que fan la transició opten per no tenir cirurgia de reassignació sexual o no tenen els mitjans per fer-ho. Mentre que la cirurgia de reassignació sexual és un procediment quirúrgic, la transició és més holística i normalment inclou canvis físics, psicològics, socials i emocionals. Algunes persones transgènere i no binàries tenen poc o cap desig de sotmetre's a una cirurgia per canviar el seu cos, però transitaran d'altres formes.[5]

AspectesModifica

 
Simbol i bandera transgènere

La transició és un procés complicat que implica alguns o tots els aspectes de gènere de la vida d'una persona, que inclouen estètica, rols socials, estatus jurídic i aspectes biològics del cos. Les persones poden triar elements en funció de la seva pròpia identitat de gènere, imatge corporal, personalitat, finances i, de vegades, les actituds dels altres. Sovint s’utilitza un grau d'experimentació per saber quins canvis s’adapten millor a ells. La transició també varia entre cultures i subcultures segons les diferències en la visió de gènere de les societats.[6]

Aspectes socials, psicològics i estèticsModifica

El procés social de transició comença amb la eixida de l'armari, és a dir, informar a altres persones que s’identifica com a transgènere. A partir d'ací, la persona transgènere pot adoptar un nom nou i pot demanar a d'altres que es refereixin a ells mitjançant un conjunt de pronoms diferents dels anteriors; un home trans demanaria que se'l mencionés com a ell més que no pas ella, o bé que una persona de no binària podria demanar que es referiren a ella amb pronoms neutres. Les relacions personals solen adoptar diferents dinàmiques d'acord amb el gènere; el que abans era una relació amb el gènere oposat ara és del mateix gènere i viceversa. Els rols de gènere i les expectatives socials sovint canvien a mesura que avança la transició. L'estètica i la moda també són una consideració habitual per a la transició. Les persones en transició sovint alteren els tipus de roba i accessoris que porten, canvien el cabell i adopten noves tècniques de preparació o maquillatge peralterar el seu aspecte.[7]

Aspectes legalsModifica

Les persones transgènere de moltes parts del món poden canviar legalment el seu nom de naixement per un altre coherent amb la seva identitat de gènere.[7] Algunes regions també permeten canviar el marcador de sexe legal en documents legals. Els requisits exactes varien d'una regió a una altra; alguns requereixen cirurgia de reassignació sexual, mentre que molts no. A més, alguns estats que requereixen una cirurgia de reassignació sexual només acceptaran una cirurgia de reconstrucció genital, com una forma vàlida de cirurgia de reassignació sexual, mentre que altres estats permeten altres formes de cirurgia de gènere per qualificar els individus per canviar informació sobre els seus certificats de naixement. A Espanya, es requereix una justificació médica per efectuar el canvi de nom,[8] tot i que des del 2018 existeix la posibilitat de fer-ho sense complir aquest requisit.[9] Al País Valencià, Catalunya i Illes Balears, es garanteix el tractament administratiu en el nom triat encara que no s'haja efectuat un canvi de nom legal.[10][11][12]

Teràpia de reassignació de sexeModifica

Habitualment les persones trangènere duen a terme una teràpia de reassignació de sexe com a part de la transició.[5] Aquesta teràpia generalment comporta una operació de reassignament sexual i una teràpia hormonal. A Espanya, aquest tractament està finançat per la Seguretat Social en algunes comunitats,[13] entre les quals estan Catalunya[11] i el País Valencià.[10]

A més de la cirurgia genital, també existeixen altres cirurgies per adaptarse a un gènere determinat.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Definició transició». Termcat. [Consulta: 13 desembre 2020].
  2. 2,0 2,1 Brown, Mildred L.; Rounsley, Chloe Ann. True Selves: Understanding Transsexualism – For Families, Friends, Coworkers, and Helping Professionals (en anglès), 1996. ISBN 9780787902711. 
  3. Diamond, Milton. «Sex and Gender are Different: Sexual Identity and Gender Identity are Different» (en anglès), Juliol 2002. [Consulta: 13 desembre 2020].
  4. «Gender dysphoria» (en anglès). Medline Plus. [Consulta: 30 desembre 2020].
  5. 5,0 5,1 K. Auer, Matthias «Transgender Transitioning and Change of Self-Reported Sexual Orientation» (en anglès). PLOS One, 9, 10, octubre 2014, pàg. e110016. DOI: 10.1371/journal.pone.0110016. PMC: 4192544. PMID: 25299675.
  6. Elliot, Patricia «Book Review: Sally Hines, Transforming Gender: Transgender Practices of Identity, Intimacy and Care. Bristol: The Policy Press 2007.ISBN 978-1-86134-9163» (en anglès). Sexualities, 11, 5, 01-10-2008, pàg. 646–648. DOI: 10.1177/13634607080110050603.
  7. 7,0 7,1 Bigner, Jerry J.; Wetchler, Joseph L. Handbook of LGBT-affirmative Couple and Family Therapy (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 9780415883597. 
  8. «Ley 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificación registral de la mención relativa al sexo de las personas.» (en castellà). BOE, 16-03-2007. [Consulta: 13 desembre 2020].
  9. «Instrucción de 23 d'octubre de 2018, de la Dirección General de los Registros y del Notariado, sobre cambio de nombre en el Registro Civil de personas transexuales.» (en castellà). BOE, 24-10-2018. [Consulta: 13 desembre 2020].
  10. 10,0 10,1 «LLEI 8/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 11-04-2017. [Consulta: 13 desembre 2020].
  11. 11,0 11,1 «LLEI 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 10-10-2014. [Consulta: 13 desembre 2020].
  12. «Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l'LGTBI fòbia». Butlletí Oficial de les Illes Balears, 30-05-2016. [Consulta: 13 desembre 2020].
  13. «Acceso gratuito de los transexuales al cambio de sexo» (en castellà). Multiestetica, 09-06-2016. [Consulta: 13 desembre 2020].