En vehicles, espais habitables i aplicacions semblants, un traspontí és un seient auxiliar, més petit i que es pot plegar.[1] Amb certa freqüencia un sistema de molles manté el seient plegat. Per a desplegar-lo cal actuar contra les molles fent un esforç moderat.

Traspontí d’un Hudson Phaeton de 1921.

Un traspontí és un cas particular de seient plegable. En posició plegada la superfície i el volum ocupats són inferiors als valors corresponents a la posició desplegada.

Als anys cinquanta del segle passat, alguns taxis de Madrid i Barcelona disposaven de traspontins.[2]

Origen del terme

modifica

Algunes opinions indiquen el terme italià «strapuntino».[3] Una obra italiana esmenta l’origen francès del mot: «strapontin».[4]

  • 1771. «Strapontin» en francès.[5]
  • 1771. «Strapontin» en francès.[6]
  • 1876. "Carriage jump-seat".[7]
  • 1780. "Strapuntino" en italià.[8]
  • 1817. «Transportín», en castellà, en el Diccionario de la Real Academia.
  • 1836. «Trasportín» castellà i «traspontí» català. En un diccionari castellà-català.[9]

Carruatges

modifica

Alguns cotxes de cavalls i algunes carrosses, a més dels seients normals, tenien traspontins. Un llibre francès de fusteria per a carrossers (1771) descriu diverses formes de «strapontins» (làmina 199 i text).

  • El 1788, Thomas Jefferson demanava un traspontí especial per al seu ús en el carruatge personal.[10]

Ferrocarrils

modifica

Els cotxes i vagons poden incorporar traspontins dissenyats en origen. També podien afegir-se traspontins senzills per a transport de tropes.[11]

Autobusos

modifica

Hi ha autobusos actuals, especialment els urbans, que disposen de traspontins. En posició plegada deixen més espai per a cadires de rodes, cotxes d'infants, bicicletes o equipatge.[12]

En els avions comercials els auxiliars de vol disposen de traspontins. Hi ha documentació important sobre la comoditat i la seguretat d'aquests seients.[13]

Teatres

modifica
 
Traspontí de l’Òpera de Vichy.

En molts teatres tradicionals, a més dels seients normals, hi havia traspontins. Era relativament freqüent que alguns espectadors assistissin a la representació drets. Amb l'opció de llogar un traspontí.[14] Un llibre sobre automòbils parla dels traspontins de l'Òpera de Paris.[15]

Edificis públics

modifica

Alguns edificis públics poden oferir traspontins, a més de les sales d’espera convencionals, per a millorar la comoditat dels usuaris en hores punta o situacions excepcionals.

Traspontins de maleter

modifica

Els traspontins de maleter són una variant del model general que fou relativament popular en els automòbils dels anys vint del segle passat. La forma més típica aprofitava la tapa del maleter que basculava formant part del respatller del seient. El passatger o passatgers quedaven a l’exterior, sense cap protecció contra els elements atmosfèrics.

Referències

modifica
  1. «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 4 juny 2024].
  2. Marías, J.; Costa, M.J.. Between Eternities: and Other Writings. Penguin Books Limited, 2017, p. 63. ISBN 978-0-241-97579-4. 
  3. Rey, A. Dictionnaire Historique de la langue française (en francès). Nathan, 2011, p. 12833 (Dictionnaire Historique de la langue française). ISBN 978-2-321-00091-4. 
  4. Silvagni, U. Il vitupèro dell'idioma e l'adunta de' mostri: roba da far piangere e ridere (en italià). Fratelli Bocca, editori, 1938, p. 146. 
  5. Diderot, D. Encyclopédie: ou dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers (en francès), 1771, p. 28 (Encyclopédie: ou dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers). 
  6. Roubo, A.J.. Descriptions des arts et metiers, faites ou approuvees par messieurs de l'academie royale des sciences. Avec figures: L'art du menuisier-carrossier, Premiere section de la troisieme partie de l'art du menuisier. 51 (en francès). Desaint & Saillant, 1771, p. 557 (Descriptions des arts et metiers). 
  7. General Index of the Official Gazette and Monthly Volumes of Patents of the United States Patent Office: 1875 (1876). U.S. Government Printing Office, 1876, p. 288. 
  8. Atti Della Fondazione Giorgio Ronchi Anno LXVI N.1 (en italià), p. 131. 
  9. M, F.M.F.P.M.; M, M. Diccionario manual castellano-catalan por F. M. F. P. y M. M. (en castellà). Pablo Riera, 1836, p. 581. 
  10. Ryder, T. The Carriage Journal: Vol 14 No 2 Autumn 1976. Carriage Assoc. of America, 1976, p. 61 (The Carriage Journal). 
  11. France. Ministère de la guerre. Instruction spéciale pour le transport des troupes d'artillerie de campagne et de montagne et du train des équipages par Chemins de Fer (en francès). Imp. Nationale, 1891, p. 121. 
  12. Public Technology, inc. Elderly and Handicapped Transportation: Eight Case Studies. U.S. Department of Transportation, Urban Mass Transportation Administration, Office of the Secretary, 1979, p. 97. 
  13. United States. Flight Standards Service. FAA Aviation News: A DOT/FAA Flight Standards Safety Publication. Flight Standards' Accident Prevention Program Branch, Federal Aviation Administration, Department of Transportation, 2004, p. 10-PA17-IA3. 
  14. Remy, P.J.. Dictionnaire amoureux de l'opéra (en francès). Place des éditeurs, 2014, p. 438 (Dictionnaire amoureux). ISBN 978-2-259-21575-6. 
  15. Haajanen, L.W.. Illustrated Dictionary of Automobile Body Styles, 2d ed.. McFarland, Incorporated, Publishers, 2017, p. 113. ISBN 978-1-4766-2404-4.