Viquipèdia

Trastorn de símptomes somàtics

Un trastorn de símptomes somàtics, abans conegut com a trastorn somatomorf,[1][2][3] és qualsevol trastorn mental que es manifesta com a símptomes físics que suggereixen malaltia o lesió, però no es pot explicar completament per una condició mèdica general o per l'efecte directe d'una substància, i tampoc és atribuïble a un altre trastorn mental (com ara el trastorn de pànic).[4] Els trastorns de símptomes somàtics, com a grup, s'inclouen en diversos esquemes diagnòstics de malaltia mental, inclòs el Manual de diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (abans del DSM-5 aquest trastorn es dividia en trastorn de somatització i trastorn somatomorf no especificat).

Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn somatomorf
Tipustrastorn mental, malaltia psicosomàtica, símptoma físic medicament inexplicat i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria, psicologia clínica i medicina psicosomàtica Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116C20 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10F45.0-F45.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9300.8300.8 Modifica el valor a Wikidata
CIAPP75 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB1645 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine294908 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD013001 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0037650, C0520482 i C0391976 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:4737 Modifica el valor a Wikidata

En les persones a les quals se’ls ha diagnosticat un trastorn de símptome somàtics, els resultats de les proves mèdiques són normals o no expliquen els símptomes que manifesten, i la història i l'examen mèdic no indiquen la presència d'una condició mèdica coneguda que els pugui causar, tot i que el DSM-5 adverteix que això no és suficient per al diagnòstic.[1] El pacient també ha d'estar preocupat excessivament pels seus símptomes i s'ha de jutjar aquesta preocupació com a desproporcionada a la gravetat de les queixes físiques mateixes.[5] El diagnòstic de trastorn de símptomes somàtics requereix que el subjecte manifesti queixes somàtiques recurrents durant almenys sis mesos.[6]

De vegades els símptomes són similars als d'altres malalties i poden durar anys. Normalment, els símptomes comencen a aparèixer durant l'adolescència i es diagnostica als pacients abans dels 30 anys.[7] Els símptomes poden tenir lloc en diferents cultures i gèneres.[6] Alguns dels símptomes habituals són l'ansietat i la depressió. Tanmateix, atès que l'ansietat i la depressió també són molt freqüents en persones amb malalties mèdiques confirmades,[8] és possible que aquests símptomes siguin una conseqüència del deteriorament físic, més que no una causa. Els trastorns de símptomes somàtics no són el resultat d'una simulació de malaltia (inventar o exagerar símptomes per incentius externs) ni de trastorns facticis (produir deliberadament, fingir o exagerar símptomes).[9] El trastorn de símptomes somàtics és difícil de diagnosticar i tractar. Alguns defensors del diagnòstic creuen que això és degut al fet que un diagnòstic i tractament adequats requereixen que els psiquiatres treballin amb neuròlegs en pacients amb aquest trastorn.

Diagnòstic

modifica

Els trastorns dels símptomes somàtics són un grup de trastorns, que s'ajusten a la definició de símptomes físics similars als observats en malaltia física o lesió per la qual no hi ha cap causa física identificable. Com a tal, són un diagnòstic d'exclusió. Els símptomes somàtics es poden generalitzar en quatre categories mèdiques principals: símptomes neurològics, cardíacs, dolor i gastrointestinals.[10]

Manual de diagnòstic i estadística de trastorns mentals

modifica

Al DSM-5 es reconeixen sota el terme símptomes somàtics i trastorns relacionats els següents trastorns:

Entre aquests trastorns s'inclouen la falsa gestació, la retenció psicogènica d'orina i la malaltia psicogènica de masses.

El trastorn de somatització com a trastorn mental es va reconèixer en el sistema de classificació DSM-IV-TR, però en l'última versió DSM-5, es va combinar amb el trastorn de somatomorf no diferenciat per convertir-se en el trastorn de símptomes somàtics, un diagnòstic que ja no requereix un nombre específic de símptomes somàtics.[12]

Classificació internacional de malalties

modifica

L' ICD-10, l'última versió de la Classificació internacional de malalties, classifica el trastorn de conversió com un trastorn dissociatiu. L'ICD-10 encara inclou la síndrome de somatització.[13]

Tractament

modifica

La psicoteràpia, més concretament la teràpia cognitiva-conductual (TCC), és la forma de tractament més utilitzada per al trastorn de símptomes somàtics. L'any 2016, un estudi aleatoritzat de 12 setmanes va suggerir una millora constant i significativa dels nivells d'ansietat per a la salut amb la teràpia cognitiva-conductual en comparació amb el grup control.[14][15]

La TCC pot ajudar en algunes de les formes següents:[16]

  • Aprendre a reduir l'estrès
  • Aprendre a fer front als símptomes físics
  • Aprendre a tractar la depressió i altres problemes psicològics
  • Millorar la qualitat de vida
  • Reduir la preocupació pels símptomes

D'altra banda, la psicoteràpia psicodinàmica breu interpersonal ha demostrat eficàcia a llarg termini en millorar la qualitat de vida física en pacients amb múltiples símptomes de difícil medicació i explicació mèdica.[17]

La medicació antidepressiva també s'ha utilitzat per tractar alguns dels símptomes de depressió i ansietat, freqüents entre les persones que pateixen un trastorn de símptomes somàtics.[16] Els medicaments no curen el trastorn de símptomes somàtics, però poden ajudar al procés de tractament si es combinen amb la TCC.

Els tractaments del trastorn de símptomes somàtics, poden tenir una base en la identificació d’errors de predicció interoceptiva en pacients amb aquest trastorn. Per exemple, un estudi del condicionament de la por interoceptiu en condicions de dolor crònic va suggerir que la por al dolor derivada d’errors de predicció interoceptiva podia ser un poderós motivador dels trastorns de símptomes somàtics.[18] A més, es va trobar que el temor interoceptiu mediava la relació entre l'atenció i vigilància corporal i el dolor toràcic en pacients amb dolor toràcic no cardíac.[19]

Controvèrsia

modifica

El trastorn dels símptomes somàtics ha estat un diagnòstic controvertit, ja que històricament s'ha basat en criteris negatius, és a dir, en l'absència d'una explicació mèdica per presentar queixes físiques. En conseqüència, qualsevol persona que pateix una malaltia mal entesa pot complir potencialment els criteris per a aquest diagnòstic psiquiàtric, encara que no presenti símptomes psiquiàtrics en el sentit convencional.[20][21] Entre el 2013 i el 2014, hi va haver diversos casos àmpliament publicats d'individus ingressats involuntàriament a gabinets psiquiàtrics només per aquest diagnòstic.[22][23] Això ha suscitat preocupacions sobre les conseqüències del mal ús potencial d'aquesta categoria diagnòstica.

Segons Allen Frances, president del grup de treball DSM-IV, el trastorn de símptomes somàtics del DSM-5 comporta el risc de confondre una proporció considerable de la població com a malalts mentals. "Milions de persones podrien ser mal diagnosticades, amb una càrrega que cau desproporcionadament en les dones, perquè és més probable que siguin mal definides com a "catastrofistes" quan presenten símptomes físics".[21]

Història

modifica

El trastorn de la somitització va ser descrit per Paul Briquet el 1859 i des d'aleshores es coneix com la síndrome de Briquet. Va descriure pacients que havien estat malalts la major part de la seva vida i es queixaven de múltiples símptomes de diferents sistemes d'òrgans. Els símptomes persistien malgrat múltiples consultes, hospitalitzacions i investigacions.[24]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 (2013) "Somatic Symptom Disorder Fact Sheet Arxivat 2013-11-02 a Wayback Machine." dsm5.org. Consultat abril 8, 2014.
  2. ↑ "DSM-5 redefines hypochondriasis Arxivat 2015-02-23 a Wayback Machine." mayoclinic.org. Consultat abril 8, 2014.
  3. ↑ "Somatic Symptom and Related Disorders Arxivat 2014-07-22 a Wayback Machine." psychiatryonline.org. Consultat abril 8, 2014.
  4. ↑ American Psychiatric Association. Task Force on DSM-IV. Diagnostic and statistical manual of mental disorders: DSM-IV-TR. American Psychiatric Pub, 2000, p. 485. ISBN 978-0-89042-025-6. 
  5. ↑ American Family Physician, 76, 9, 11-2007, pàg. 1333–8. PMID: 18019877.
  6. ↑ 6,0 6,1 Kroenke K; Spitzer RL; deGruy FV Arch. Gen. Psychiatry, 54, 4, 1997, pàg. 352–8. DOI: 10.1001/archpsyc.1997.01830160080011. PMID: 9107152.
  7. ↑ LaFrance WC Seminars in Neurology, 29, 3, 7-2009, pàg. 234–46. DOI: 10.1055/s-0029-1223875. PMID: 19551600.
  8. ↑ Cassem, Edwin H. Psychosomatics, 36, 2, 3-1995, pàg. S2–S10. DOI: 10.1016/S0033-3182(95)71698-X. PMID: 7724710.
  9. ↑ Skumin, V. A. (en russian) Zhurnal Nevropatologii I Psikhiatrii Imeni S.s. Korsakova (Moscow, Russia : 1952) [[[Moscou]]], 91, 8, 1991, pàg. 81–814. OCLC: 117464823 [Consulta: 18 gener 2015].
  10. ↑ Williams, Sara E. Treating Somatic Symptoms in Children and Adolescents (Guilford Child and Adolescent Practitioner Series). 370 Seventh Avenue, Suite 1200, New York, NY 10001: The Guilford Press, 2017, p. 18–21. ISBN 9781462529520. LCCN 2016049135. 
  11. ↑ American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (en anglès). American Psychiatric Association, 2013-05-22. DOI 10.1176/appi.books.9780890425596. ISBN 0-89042-555-8. 
  12. ↑ «Highlights of Changes from DSM-IV-TR to DSM-5». American Psychiatric Association, 17-05-2013. Arxivat de l'original el 17 setembre 2013. [Consulta: 6 setembre 2013].
  13. ↑ «ICD-10 Version:2015». Arxivat de l'original el 2015-11-02. [Consulta: 23 maig 2015].
  14. ↑ Hedman, Erik; Axelsson, Erland; Andersson, Erik; Lekander, Mats; Ljótsson, Brjánn The British Journal of Psychiatry, 209, 5, 01-11-2016, pàg. 407–413. DOI: 10.1192/bjp.bp.116.181396. ISSN: 1472-1465. PMID: 27491531 [Consulta: free].
  15. ↑ N, van Dessel; M, den Boeft; Jc, van der Wouden; M, Kleinstäuber; Ss, Leone (en anglès) The Cochrane Database of Systematic Reviews, 11, 01-11-2014, pàg. CD011142. DOI: 10.1002/14651858.CD011142.pub2. PMID: 25362239.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Somatic symptom disorder Treatments and drugs - Mayo Clinic» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2017].
  17. ↑ Sattel H, Lahmann C, Gundel H, Guthrie E, Kruse J, Noll-Hussong M, Ohmann C, Ronel J, Sack M, Sauer N, Schneider G, Henningsen P. Brief psychodynamic interpersonal psychotherapy for patients with multisomatoform disorder: randomised controlled trial. The British Journal of Psychiatry. 2012;200(1):60-7.
  18. ↑ De Peuter, Steven; Van Diest, Ilse; Vansteenwegen, Debora; Van den Bergh, Omer; Vlaeyen, Johan W. S. «Understanding fear of pain in chronic pain: interoceptive fear conditioning as a novel approach». European Journal of Pain (London, England), 15, 9, 10-2011, pàg. 889–894. DOI: 10.1016/j.ejpain.2011.03.002. ISSN: 1532-2149. PMID: 21440472.
  19. ↑ White, Kamila S.; Craft, Jennifer M.; Gervino, Ernest V. «Anxiety and hypervigilance to cardiopulmonary sensations in non-cardiac chest pain patients with and without psychiatric disorders». Behaviour Research and Therapy, 48, 5, 5-2010, pàg. 394–401. DOI: 10.1016/j.brat.2010.01.001. ISSN: 1873-622X. PMC: 2862826. PMID: 20110083.
  20. ↑ Morrison, J. (2014). DSM-5® made easy: The clinician's guide to diagnosis. New York: Guildford Press.
  21. ↑ 21,0 21,1 Frances A BMJ, 346, 2013, pàg. f1580. DOI: 10.1136/bmj.f1580. PMID: 23511949.
  22. ↑ Ablow, K. (2014, juny 17). Justina Pelletier's legal nightmare should frighten all parents. FoxNews. Consultat from www.foxnews.com/opinion/2014/06/17/justina-pelletier-legal-nightmare-should-frighten-all-parents/, juliol 2, 2015
  23. ↑ Sparre, S. (2013, octubre 27). Patienter føler sig overset af læger. TV2 Denmark. Consultat from «Patienter føler sig overset af læger - TV 2», 27-10-2013. Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 6 juliol 2015]., juliol 2, 2015. (translation: Patients feel neglected by doctors).
  24. ↑ «Briquet's Syndrome (somatization disorder, DSM-IV- TR #300.81)».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trastorn_de_símptomes_somàtics&oldid=34263650»