Viquipèdia

Trastorn del pensament

Un trastorn del pensament (TP) és una alteració de la cognició que afecta el llenguatge, el pensament i la comunicació.[1][2] Els glossaris psiquiàtrics i psicològics dels anys 2015 i 2017 van identificar els trastorns del pensament com a pobresa d'idees, neologismes, paralogia (un trastorn del raonament caracteritzat per l'expressió de pensaments il·lògics o delirants), amanida de paraules i deliri: totes les pertorbacions del contingut i la forma del pensament. S'han suggerit dos termes específics: trastorn del contingut del pensament (TCP) i trastorn formal del pensament (TFP). El TCP s'ha definit com una alteració del pensament caracteritzada per múltiples deliris fragmentats, i el terme trastorn del pensament s'utilitza sovint per referir-se a un TFP:[3] una interrupció de la forma (o estructura) del pensament.[4] També conegut com a pensament desorganitzat, la TFP provoca un discurs desorganitzat i es reconeix com una característica principal de l'esquizofrènia i altres psicosis[5][6] (incloent-hi el trastorn de l'estat d'ànim, demència, mania i malalties neurològiques).[7][5][8] El discurs desorganitzat condueix a una inferència de pensament desorganitzat.[9] Els trastorns del pensament inclouen pensament desorganitzat,[10] discurs pressionat, pobresa de parla, tangencialitat, verbigeració i bloqueig del pensament.[8] Un dels primers casos coneguts de trastorns del pensament, o específicament en el TOC com es coneix avui, va ser l'any 1691. John Moore, que era bisbe, va fer un discurs davant la reina Maria II, sobre "malenconia religiosa".[11]

Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn del pensament
Tipustrastorn mental i símptoma psicopatològic Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria i psicologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MB25 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
UMLS CUIC0233632 Modifica el valor a Wikidata

El trastorn del pensament formal afecta la forma (més que el contingut) del pensament.[12] A diferència de les al·lucinacions i els deliris, és un signe observable i objectiu de psicosi.[12] El TFP és un símptoma bàsic comú d'un trastorn psicòtic, i pot ser vist com un marcador de gravetat i com un indicador de pronòstic.[8][13] Reflecteix un cúmul de trastorns cognitius, lingüístics i afectius que han generat interès investigador en els camps de la neurociència cognitiva, la neurolingüística, i psiquiatria.[8]

Eugen Bleuler, va ser qui va posar el nom d'esquizofrènia, i va dir que el TP era la seva característica definitòria.[14] Les alteracions del pensament i de la parla, com l'associació fonètica o l'ecolàlia també poden ser presents en la síndrome de Tourette;[15] es poden trobar altres símptomes en delírium.[16] Existeix una diferència clínica entre aquests dos grups. Els pacients amb psicosi són menys propensos a mostrar consciència o preocupació pel pensament desordenat, i els que tenen altres trastorns són conscients i preocupats per no poder pensar amb claredat.[17]

Referències

modifica
  1. ↑ «Rethinking Thought Disorder». Schizophrenia Bulletin, vol. 43, 3, 5-2017, pàg. 514–522. DOI: 10.1093/schbul/sbx003. PMC: 5464106. PMID: 28204762.
  2. ↑ «Thought disorder». A: APA Dictionary of Psychology. Washington, DC: American Psychological Association, n.d.. 
  3. ↑ «Thought Disorder - an overview | ScienceDirect Topics». www.sciencedirect.com. [Consulta: 15 juliol 2021].
  4. ↑ «Formal thought disorder». A: APA Dictionary of Psychology. Washington, DC: American Psychological Association, n.d.. 
  5. ↑ 5,0 5,1 «Disorganized speech». A: APA Dictionary of Psychology. Washington, DC: American Psychological Association, n.d.. 
  6. ↑ Diagnostic and statistical manual of mental disorders : DSM-5.. 5th. American Psychiatric Association, 2013, p. 88. ISBN 9780890425541. 
  7. ↑ (Kaplan & Sadock's Comprehensive Textbook of Psychiatry, 2017, Appendix B: Glossary of Psychiatry and Psychology Terms.) "Un trastorn del pensament és qualsevol alteració del pensament que afecti el llenguatge, la comunicació o el contingut del pensament; la característica distintiva de l'esquizofrènia. Les manifestacions van des del simple bloqueig i la circumstancialitat lleu fins a una relaxació profunda de les associacions, la incoherència i els deliris; caracteritzat per un incompliment de les regles semàntiques i sintàctiques que no són coherents amb l'educació, la intel·ligència o el bagatge cultural de la persona."
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «The Epidemiology and Associated Phenomenology of Formal Thought Disorder: A Systematic Review». Schizophrenia Bulletin, vol. 41, 4, 7-2015, pàg. 951–62. DOI: 10.1093/schbul/sbu129. PMC: 4466171. PMID: 25180313.
  9. ↑ Roche, E.; Creed, L.; MacMahon, D.; Brennan, D.; Clarke, M. «The Epidemiology and Associated Phenomenology of Formal Thought Disorder: A Systematic Review» p. 951–962, 2015. DOI: 10.1093/schbul/sbu129. [Consulta: 6 juny 2021].
  10. ↑ «Derailment». A: APA Dictionary of Psychology. Washington, DC: American Psychological Association, n.d.. 
  11. ↑ «The history of OCD | OCD-UK» (en anglès britànic). [Consulta: 12 maig 2023].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Formal thought disorders: from phenomenology to neurobiology». The Lancet. Psychiatry, vol. 5, 6, 6-2018, pàg. 515–526. DOI: 10.1016/S2215-0366(18)30059-2. PMID: 29678679.
  13. ↑ «Neurocognitive and linguistic correlates of positive and negative formal thought disorder: A meta-analysis». Schizophrenia Research, vol. 209, 7-2019, pàg. 2–11. DOI: 10.1016/j.schres.2019.05.025. PMID: 31153670.
  14. ↑ Colman, A. M. (2001) Oxford Dictionary of Psychology, Oxford University Press. ISBN 0-19-860761-X
  15. ↑ «Formal thought disorder, neuropsychology and insight in schizophrenia». Psychopathology, vol. 42, 4, 2009, pàg. 264–9. DOI: 10.1159/000224150. PMID: 19521143.
  16. ↑ Textbook of primary care medicine. Mosby, 15 January 1996, p. 1325. ISBN 978-0-8016-7841-7. 
  17. ↑ Handbook of medical psychiatry. Elsevier Mosby, 2004, p. 131. ISBN 0-323-02911-6. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trastorn_del_pensament&oldid=33897301»