Treva dels dotze anys

(S'ha redirigit des de: Treva dels Dotze Anys)

La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.

Plantilla:Infotaula esdevenimentTreva dels dotze anys
Imatge
Tipustractat de pau
treva Modifica el valor a Wikidata
Data1609 Modifica el valor a Wikidata
Signatari
ConflicteGuerra dels Vuitanta Anys Modifica el valor a Wikidata
Imperi de la Monarquia Hispànica
Províncies Unides

ContextModifica

Des de 1568, les províncies del nord dels Països Baixos (anomenades genèricament "Holanda") mantenien contra Espanya la guerra dels Vuitanta Anys o guerra de Flandes amb el suport de França i Anglaterra.

Després de la signatura de la Pau de Vervins el 1598 i del tractat de Londres el 1604, amb els quals Espanya feia la pau amb França i el Regne d'Anglaterra, respectivament, Holanda va perdre els suport militar d'ambdòs països i va quedar sola en la guerra; l'embargament que Espanya havia mantingut sobre les Províncies Unides dificultava el seu comerç i la despesa militar durant 30 anys deixava Holanda amb mala posició econòmica.

Tant el rei d'Espanya Felip III com els seus consellers i militars van veure de bon grat que s'establís aquesta treva.

Johan van Oldenbarnevelt, Gran Pensionari d'Holanda, partidari de la treva, s'enfrontava amb l'oposició de Maurici de Nassau, estatúder i cap de l'exèrcit holandès, i dels líders religiosos calvinistes partidaris de continuar la guerra; finalment també aquests van acceptar la treva.

El tractatModifica

Per convinència de les dues parts en conflicte, el 1607 s'iniciaren conversacions bipartites amb la presència d'intermediaris francesos, anglesos i venecians, que van donar com a resultat la signatura del tractat el 9 d'abril de 1609 a la ciutat d'Anvers.

Segons els termes del tractat, ambdues parts es comprometien a:[1]

  • Mantenir un cessament de les hostilitats durant un termini de dotze anys;
  • Auxecar l'embargament que prohibia les Províncies Unides comerciar amb Europa;
  • Llibertat comercial per a les Províncies Unides a les Índies;
  • Els calvinistes holandesos no van acceptar garantir la llibertat religiosa per als catòlics.

Amb excepció de conflicte puntuals de poca importància, la treva va ser respectada per ambdues parts.

ConseqüènciesModifica

La signatura de la treva va suposar el reconeixement de facto de la independència de les províncies del nord dels Països Baixos: Holanda, Zelanda, Utrecht, Frísia, Groninga, Overijssel i Güeldres.

Fi de la trevaModifica

Johan van Oldenbarnevelt va ser acusat de traïció i executat el 1619. El 1621 no es va prorrogar la treva i així la guerra va continuar fins a 1648, any de la independència definitiva dels Països Baixos sansionada pel tractat de Münster.

ReferènciesModifica

  1. Tractat de la treva dels dotze anys (en francès i castellà), 9 d'abril de 1609, p. 458 i següents.