Trio per a piano núm. 5 (Beethoven)
El Trio per a piano núm. 5 en re major, Op. 70 núm. 1, de Ludwig van Beethoven, és un de les dues obres per a piano, violí i violoncel del conjunt Trios per a piano, Op. 70. Fou compost entre 1807 i 1808 i dedicat, conjuntament amb el Trio per a piano núm. 6, a la comtessa Maria von Erdödy, gran amiga del compositor; amb la dedicatòria li agraeix la seva hospitalitat. Fou publicat l'any 1809.
 Manuscrit del Trio Op. 70 núm. 1 | |
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | re major |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Creació | 1807-1808 |
| Catalogació | Op. 70, núm. 1 |
| Durada | 23' |
| Part de | Trios per a piano, Op. 70  |
| Opus | 70 |
| Instrumentació | piano, violí i violoncel |
 | |
Hi ha diferents hipòtesis per explicar la denominació popular de Trio dels fantasmes o Trio Fantasma (en alemany, Geister-Trio): podria ser per l'estranya orquestració i l'ambient lúgubre que s'observa en el segon moviment, Largo assai ed espressivo. A més, s'ha descobert que el tema utilitzat per Beethoven en aquest moviment estava destinat inicialment per a l'escena de bruixes de l'òpera Macbeth que el compositor estava component.[1][2]
Compost deu anys després del núm. 4, el Trio dels fantasmes va ser contemporani de la Simfonia núm. 5 i de la Simfonia Pastoral. Es tracta d'un dels trios per a piano més famosos del compositor, com el Trio a l'Arxiduc, dedicat a l'arxiduc Rodolf que semblava que rebria la dedicatòria del Geister-Trio.[3] ETA Hoffmann el tenia en una gran estima i en va fer elogis, així com el de l'opus 70 núm. 2, a l' Allgemeine musikalische Zeitung l'any 1813.[4] Així mateix, Jean Witold considerava l'op.70 com a dues obres que havien d'ocupar una lloc a part dins la producció de Beethoven i els concedia un rang privilegiat.[3]
Consta de tres moviments i la seva execució dura uns 23 minuts :
Referències modifica
- ↑ Massin J i B, Ludwig van Beethoven, Fayard, 1967, p. 662
- ↑ (anglès) allmusic.com
- ↑ 3,0 3,1 Tranchefort, François-René. Fayard. Guide de la musique de chambre (en francès), 1989, p. 1000. ISBN 2-213-02403-0.
- ↑ (anglès) stageagent.com Arxivat 2014-05-18 a Wayback Machine.