Trio per a piano núm. 6 (Beethoven)
El Trio per a piano núm. 6 en mi bemoll major, Op. 70 núm. 2, de Ludwig van Beethoven, és un de les dues obres per a piano, violí i violoncel del conjunt Trios per a piano, Op. 70. Fou compost entre 1807 i 1808. Està dedicat, com el Trio núm. 5, «Dels fantasmes», a la comtessa Maria von Erdödy, bona amiga del compositor. Va ser publicat l'agost de 1809 per Breitkopf & Härtel a Leipzig.[1] Segons Carl Czerny, Beethoven hi hauria utilitzat temes populars croats que va escoltar en el seu viatge a Hongria.[1]
| Forma musical | Sonata |
|---|---|
| Tonalitat | Mi♭ major |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Creació | 1793-1795 |
| Data de publicació | 1809  |
| Catalogació | Op. 70, núm. 2 |
| Durada | 32' |
| Part de | Trios per a piano, Op. 70 |
| Opus | 70 |
| Instrumentació | piano, violí i violoncel |
  | |
El Trio núm. 6 és contemporani de la Simfonia núm. 5 i de la Simfonia núm. 6, «Pastoral». ETA Hoffmann el tenia en elevada estima, com també del Trio núm. 5 «Dels fantasmes», i en va fer un bon elogi a la revista Allgemeine Musikalische Zeitung l'any 1813.[2]
Consta de quatre moviments i la seva execució dura aproximadament 32 minuts:
- Poco sostenuto — Allegro ma non troppo, en mi bemoll major. Inicialment en compàs 4/4, després en 6/8.
- Allegretto, en do major, després en do menor. En compàs 2/4.
- Allegretto ma non troppo, en la bemoll major. En compàs 3/4.
- Finale. Presto, en mi bemoll major. En compàs 2/4.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Tranchefort, François-René. Fayard. Guide de la musique de chambre (en francès), 1989, p. 1000. ISBN 2-213-02403-0.
- ↑ «A Stageagent.com». Arxivat de l'original el 2014-05-18. [Consulta: 25 juliol 2018].