Trio per a piano núm. 6 (Beethoven)

El Trio per a piano núm. 6 en mi bemoll major, Op. 70 núm. 2, de Ludwig van Beethoven, és un de les dues obres per a piano, violí i violoncel del conjunt Trios per a piano, Op. 70. Fou compost entre 1807 i 1808. Està dedicat, com el Trio núm. 5, «Dels fantasmes», a la comtessa Maria von Erdödy, bona amiga del compositor. Va ser publicat l'agost de 1809 per Breitkopf & Härtel a Leipzig.[1] Segons Carl Czerny, Beethoven hi hauria utilitzat temes populars croats que va escoltar en el seu viatge a Hongria.[1]

Infotaula de composicióTrio per a piano núm. 1
Forma musicalSonata
TonalitatMi♭ major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1793-1795
Data de publicació1809 modifica
CatalogacióOp. 70, núm. 2
Durada32'
Dedicat aComtessa Maria von Erdödy
  1. Poco sostenuto — Allegro ma non troppo
  2. Allegretto
  3. Allegretto ma non troppo
  4. Finale. Presto
Part deTrios per a piano, Op. 70 modifica
Instrumentaciópiano, violí i violoncel modifica
IMSLP: Piano_Trio_in_E-flat_major,_Op.70_No.2_(Beethoven,_Ludwig_van) Modifica els identificadors a Wikidata

El Trio núm. 6 és contemporani de la Simfonia núm. 5 i de la Simfonia núm. 6, «Pastoral». ETA Hoffmann el tenia en elevada estima, com també del Trio núm. 5 «Dels fantasmes», i en va fer un bon elogi a la revista Allgemeine Musikalische Zeitung l'any 1813.[2]

Consta de quatre moviments i la seva execució dura aproximadament 32 minuts:

  1. Poco sostenuto — Allegro ma non troppo, en mi bemoll major. Inicialment en compàs 4/4, després en 6/8.
  2. Allegretto, en do major, després en do menor. En compàs 2/4.
  3. Allegretto ma non troppo, en la bemoll major. En compàs 3/4.
  4. Finale. Presto, en mi bemoll major. En compàs 2/4.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Tranchefort, François-René. Fayard. Guide de la musique de chambre (en fr), 1989, p. 1000. ISBN 2-213-02403-0. 
  2. A Stageagent.com

Enllaços externsModifica