Tron de Boston
El Tron de Boston és una escultura de marbre trobada prop del Tron Ludovisi a Itàlia. El seu treball escultòric és poc comú; té, però, certa semblança amb el Tron Ludovisi. Aquesta escultura deu pertànyer a l'antiguitat clàssica. Fou descoberta al 1874, poc després del descobriment i venda en una subhasta del Tron Ludivisi. Al 1896 el col·leccionista nord-americà Edward Perry Warren el comprà, i al 1908 l'inclogueren en la col·lecció del Museu de Belles Arts de Boston.[1]
 Motle d'algeps del Tron de Boston exhibit a Tübingen  | |
| Tipus | obra escultòrica |
|---|---|
| Creació | segle I |
| Material | marbre |
| Museu de Belles Arts de Boston (Boston) | |
Descripció modifica
El Tron de Boston és un cub de marbre; tres de les cares n'estan esculpides amb relleus. A la cara principal apareix a la part central un jove nu amb ales, que sosté als braços una balança. Cadascun dels platerets de la balança conté una figureta d'un jove, que han estat interpretats com a presoners lligats.[2] La figura central és enmig de dues dones que duen túniques jòniques i mantells, i estan assegudes sobre unes cadires decorades, observant l'escena central.
S'ha interpretat la composició com una escena de psicostasia (també kerostasia o el ritual de pesar les ànimes) i les figures representades s'han identificat amb Eros, Persèfone i Afrodita o Eros, Venus i Juno. Els dos plafons més curts o cares laterals també tenen figures esculpides, que representen: una anciana en dol (possiblement la vellesa) i en l'altra un xiquet tocant una lira (possiblement la joventut).[2]
Autenticitat modifica
Es creu que el Tron Ludovisi és del s. V ae i d'origen grec. Per contra, el Tron de Boston sembla una versió romana creada posteriorment per decorar els Jardins de Salusti i que deu ser del s. I ae. Alguns arqueòlegs com Marguerita Guarducci han declarat que és una falsificació; hi ha encara, però, un grup de científics que el consideren genuí. Les proves científiques per a identificar l'antiguitat de les escultures de marbre en general són poc fiables i encara no s'ha trobat una prova que en justifique l'autenticitat.[1]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Dyson, Stephen. In pursuit of ancient pasts a history of classical archaeology in the nineteenth and twentieth centuries. New Haven: Yale Univ. Press, 1996. ISBN 0300110979.
- Kerkhoff, Manfred. Kairos: exploraciones ocasionales en torno a tiempo y destiempo. San Juan: Editorial de la Universidad de Puerto Rico, 1997. ISBN 0847702685.