Naqada

(S'ha redirigit des de: Tukh)
Per a altres significats, vegeu «Nubt».

Naqada és el nom que rep una cultura predinàstica d'Egipte entre el 4000 aC i el 3000 aC, del nom del llogaret de Naqada, a la vora oest del Nil, 25 km al nord de Luxor. Les primeres excavacions les van fer Sir W. M. Flinders Petrie i James Quibell del Col·legi Universitari de Londres, i John Garstang de la Universitat de Liverpool, i van trobar proves d'una cultura que va fer eclosió vers el 3800 aC i que va tenir una continuïtat cultural durant gairebé un mil·lenni, arribant fins a Núbia (Hemamein).

Infotaula de geografia físicaNaqada
(ar) نقادة Modifica el valor a Wikidata
TipusCultura arqueològica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativa
Localització de Naqada

Es divideix en:

Inicialment la Naqada I fou anomenada cultura Amratiana per Petrie, però Kaiser el 1957 va donar-li el nom de Naqada mentre Amratià s'aplicava al període, per fer més incidència en el fet de la continuïtat cultural entre les tres fases de Naqada.

SedentaritzacióModifica

Entre el 4000 i 3000 aC, la regió del Nil atrau una important comunitat de caçadors i recol·lectors, per les extremes condicions dels territoris del voltant, mentre que el riu oferia grans quantitats de recursos, afavorint la sedentarització al delta i a Núbia.[1]

DescobrimentsModifica

Durant el període, diversos descobriments van contribuir al desenvolupament de la societat civilitzada, com les eines de coure, les edificacions d'adobe, els tractaments de les pells d'animals, i la veneració dels déus.[1]

La ciutat de NaqadaModifica

En egipci antic Naqada s'anomenava Nubt, i fou la primera ciutat-estat o confederació regional que va exercir l'hegemonia a l'inici del període Naqada II (estadis IIa i IIb), hegemonia que després va passar a Hierakonpolis (Naqada IIc i IId). Anomenada de vegades confederació del Nubt se suposa que va iniciar-se ja durant el període Naqada I com una ciutat estructurada com entitat política que per alguna raó, probablement econòmica, va esdevenir una important ciutat-estat i va sotmetre per via de la força o de la persuasió a algunes ciutats menors que al seu torn formaven entitats polítiques menys importants. La seva hegemonia cal situar-la no abans del 3500 aC i fins vers el 3300 aC.

Els grecs la van anomenar Ombos i més tard els àrabs Tukh. Cal no confondre aquesta ciutat amb la moderna Kom Ombo que fou la clàssica Ombos i antigament es va dir Nubt (Ciutat de deu).

A la ciutat hi ha les restes d'un temple dedicat a Seth construït probablement per Tuthmosis I, Tuthmosis III, Amenhotep II, i algun altra sobirà de l'època. A la ciutat es va trobar el ceptre d'Amenhotep III, avui a un museu de Londres.

Cronologia relativaModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naqada
  1. 1,0 1,1 (anglès) Thom F. Cavalli, Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation, p.82
  2. Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  3. 3,0 3,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS ONE, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  4. Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  5. Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  6. Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  7. Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 

Coord.: 25° 54′ N, 32° 43′ E / 25.900°N,32.717°E / 25.900; 32.717