Tulsidas
Tulsidas (en devanagari: तुलसीदास, [t̪uls̪iːd̪ɑːs̪], també conegut com a Goswami Tulsidas), (1497/1532 –Benarés, 1623[1]) va ser un poeta i sant hindú, i alhora un reformador i filòsof, que es feu famós per la seva gran devoció pel déu Rama. Tot i que va escriure diverses obres, es coneix sobretot pel fet de ser l'autor de l'epopeia Ramtxaritmanas, una reformulació del Ramaiana sànscrit en llengua awadhi. Tulsidas va ser celebrat durant la seva vida, ja que se'l considerava una reencarnació de Valmiki, el compositor del Ramaiana original en sànscrit.[2] També se li atribueix la composició de la txalisa d'Hanuman, un himne popular de devoció dedicat a Hanuman, el mico diví que ajudava Rama.[3] Tulsidas visqué tota la seva vida i va morir a la ciutat de Benarés.[4]
  | |
| Nom original | (hi) तुलसीदास |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (hi) गोस्वामी तुलसीदास 1532 (Gregorià) Rajapur (en)  |
| Mort | 1623 (90/91 anys) Assi Ghat (en) |
| Dades personals | |
| Religió | Vixnuisme i Bhakti |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, filòsof, escriptor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
  | |
Transliteració i etimologia modifica
El nom sànscrit de Tulsidas es pot transliterar de dues maneres. Utilitzant el sànscrit original, el nom s'escriu com Tulasīdāsa. Utilitzant el sistema de transliteració de Hunter, s'escriu com a Tulsidas o Tulsīdās reflectint la pronunciació vernacular (ja que les llengües índies escrites mantenen les lletres vestigials que ja no es pronuncien). Les vocals perdudes són un aspecte de la supressió de Schwa en les llengües indoàries i poden variar entre les regions. El nom és un compost de dues paraules sànscrites: Tulasī, que és una varietat índia de la planta d'alfàbrega considerada de bon auguri pels Vaishnavas (devots del déu Vixnu i els seus avatars com Rama),[5][6] i Dāsa, que significa esclau o servent i per extensió, devot.[7]
Fonts modifica
El mateix Tulsidas ha donat només alguns fets i pistes sobre esdeveniments de la seva vida en diverses obres. Fins a finals del segle xix, les dues fonts antigues molt conegudes sobre la vida de Tulsidas eren el Bhaktamal compost per Nabhadas entre 1583 i 1639, i un comentari sobre Bhaktamal titulat Bhaktirasbodhini compost per Priyadas el 1712.[8] Nabhadas era contemporani de Tulsidas i va escriure una estrofa de sis línies sobre Tulsidas que el descrivia com una encarnació de Valmiki. L'obra de Priyadas va ser composta uns cent anys després de la mort de Tulsidas i tenia onze estrofes addicionals, que descriuen set miracles o experiències espirituals de la vida de Tulsidas.[8]
Durant la dècada del 1920, es van publicar dues biografies més antigues de Tulsidas basades en manuscrits antics: el Mula Gosain Charit compost per Veni Madhav Das el 1630 i el Gosain Charit compost per Dasanidas (també conegut com Bhavanidas) al voltant de 1770.[8] Veni Madhav Das va ser un deixeble i contemporani de Tulsidas i la seva obra va donar una nova data per al naixement de Tulsidas. L'obra de Bhavanidas va presentar més narracions amb més detall en comparació amb l'obra de Priyadas.
A la dècada del 1950 es va publicar un cinquè relat antic basat en un manuscrit antic, el Gautam Chandrika compost per Krishnadatta Misra de Varanasi el 1624.[8] El pare de Krishnadatta Misra era un company proper de Tulsidas. Els relats publicats més tard no són considerats autèntics per alguns estudiosos moderns, mentre que altres estudiosos no han volgut descartar-los. En conjunt, aquestes cinc obres formen un conjunt de biografies tradicionals en què es basen les biografies modernes de Tulsidas.[8]
Encarnació de Valmiki modifica
Molts creuen que és una reencarnació de Valmiki.[9] A l'escriptura hindú Bhavishyottar Purana, el déu Shiva li diu a la seva dona Parvati com Valmiki, que va rebre una benvinguda d'Hanuman per cantar la glòria de Rama en llengua vernacular, s'encarnarà en el futur al Kali Yuga (el present i l'últim iuga o època dins un cicle de quatre iugues).[10]
Nabhadas escriu al seu Bhaktamal (literalment, la Garlanda de bhakt o devot) que Tulsidas va ser la reencarnació de Valmiki al Kali Yuga.[11][12][13][14] La secta Ramanandi creu que va ser el mateix Valmiki qui es va encarnar com a Tulsidas al Kali Yuga.[10]
Segons un relat tradicional, Hanuman va anar a Valmiki nombroses vegades per escoltar-lo cantar el Ramayana, però Valmiki va rebutjar la petició dient que Hanuman era un mico no era digne d'escoltar l'èpica.[10] Després de la victòria de Rama sobre Ravana, Hanuman va anar a l'Himàlaia per continuar el seu culte a Rama. Allà va escriure una versió teatral del Ramayana anomenada Mahanataka o Hanuman Nataka gravada a les roques de l'Himàlaia amb les ungles.[15] Quan Valmiki va veure l'obra escrita per Hanuman, va anticipar que la bellesa del Mahanataka eclipsaria el seu propi Ramayana. Hanuman es va entristir per l'estat d'ànim de Valmiki i, sent un veritable bhakta sense cap desig de glòria, Hanuman va llançar totes les roques a l'oceà, algunes parts de les quals es creu que estan disponibles avui com a Hanuman Nataka.[10][15] Després d'això, Hanuman va ordenar a Valmiki que prengués el naixement com a Tulsidas i compongués el Ramayana en llengua vernacla.[10]
Doctrina modifica
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tulsidas |
- ↑ de Bruyn, Pippa; Bain, Dr. Keith; Allardice, David; Joshi, Shonar. Frommer's India. Hoboken, New Jersey, United States of America: John Wiley and Sons, 2010, p. 471. ISBN 9780470602645.
- ↑ Lutgendorf, Philip. «The quest for the legendary Tulsidās». A: According to Tradition: Hagiographical Writing in India. Wiesbaden, Germany: Otto Harrassowitz Verlag, 1994, p. 293. ISBN 9783447035248.
- ↑ Rambhadracharya, Swami. श्रीरामचरितमानस – भावार्थबोधिनी हिन्दी टीका (तुलसीपीठ संस्करण) (en hindi). 3rd. Chitrakuta, Uttar Pradesh, India: Jagadguru Rambhadracharya Handicapped University, 7/4/2008, p. 307. Arxivat 2014-08-19 a Wayback Machine.
- ↑ Dwivedi, Hazari Prasad. हिन्दी साहित्य: उद्भव और विकास (en hindi). New Delhi, India: Rajkamal Prakashan Pvt Ltd, 2009, p. 857. ISBN 9788126700356.
- ↑ Flood, Gavin D. The Blackwell Companion to Hinduism. Illustrated. Hoboken, New Jersey, United States of America: Wiley-Blackwell, 2003, p. 331. ISBN 9780631215356.
- ↑ Simoons, Frederick J. Plants of life, plants of death. 1st. Madison, Wisconsin, United States of America: Univ of Wisconsin Press, 1998, p. 7–40. ISBN 9780299159047.
- ↑ Monier-Williams, Sir Monier. A Sanskrit-English dictionary: etymologically and philologically arranged with special reference to cognate Indo-European languages. New Delhi, India: Motilal Banarsidass, 2005, p. 477. ISBN 9788120831056.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Lutgendorf, Philip. «The quest for the legendary Tulsidās». A: Callewaert. According to Tradition: Hagiographical Writing in India. Wiesbaden, Germany: Otto Harrassowitz Verlag, 1994, p. 65–85. ISBN 9783447035248.
- ↑ Jones, Constance. Encyclopedia of Hinduism (Encyclopedia of World Religions). Hardbound, Illustrated. Infobase Publishing, 2007, p. 456. ISBN 9780816054589.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Rambhadracharya 2008, p. xxv.
- ↑ Lutgendorf 1991, pp. 29.
- ↑ Growse 1914, p. v.
- ↑ Prasad 2008, p. xix.
- ↑ Lamb 2002, p. 38
- ↑ 15,0 15,1 Kapoor. A Dictionary of Hinduism: Including Its Mythology, Religion, History, Literature and Pantheon. New Delhi, India: Genesis Publishing Pvt Ltd, 2004, p. 159. ISBN 9788177558746.