Obre el menú principal

La tundra Magallànica és una ecoregió que no és pròpiament una tundra sinó una torbera.

Infotaula de geografia físicaTundra magallànica
Tipus Ecoregió i ecoregió WWF
 54° S, 70° O / 54°S,70°O / -54; -70
Modifica les dades a Wikidata
Tundra magallànica al Parc Nacional Torres del Paine a Xile
Sphagnum magellanicum, típic de la Tundra magallànica

Es troba a la regió oceànica subantàrtica a la vora oest, on la influència oceància és més forta, prop del mar, concretament a l'extrem meridional del continent sud-americà: Xile i Argentina. També és present a algunes de les illes subantàrtiques.

Ocupa en total uns 44.000 km²[1]

Condicions climàtiquesModifica

  • Temperatures:D'influència polar, De 8 a 12 mesos la mitjana és inferior a 12 °C i d'aquest mesos 3 o 4 davallen dels 5 °C
  • Precipitació:la pluja que reben aquestes terres és de moderada fins a molt alta (fins a 5.000 litres anuals per metre quadrat).
  • Sòls: el drenatge és deficient, els sòls són prims i pobres en nutrients i molt humits (sòls Gley) (oligotròfics), hi ha sòls tipus podzols en les zones forestals.
  • Vent, de component oest, bufa amb molta intensitat i persistència, condiciona la vegetació.

VegetacióModifica

En mosaic, plantes baixes generalment en coixinet (Marsippospermun grandifolium; Donatia fascicularis, Azorella caespitosa), inclouen herbes (Festuca,Donatia fascicularis i Astenia pumila), molses (Sphagnum magellanicum),arbusts nans (Pernettya pumila i Bolax gumífera) i arbres baixos deformats pel vent. Aquestes plantes poden tenir una capa a sota de torba. En les zones més protegides del vent es poden trobar un bosc de fulla persistent que inclou Nothofagus betuloides, Drimys winteri, Lepidothamnus fonkii, i Pilgerodendron uviferum.

FaunaModifica

És bastant limitada per la duresa del medi hi ha colònies de pingüins de Magallanes que crien exclusivament durant l'estiu austral (desembre, gener i febrer)

ReferènciesModifica

  1. Paul A. Keddy Plants and vegetation: origins, processes, consequences, 2007