Txikiteo

fabricació, disminució o exageració de símptomes físics o psicològics

El txikiteo,[1] és la tradició de beure txikitos o gotets o copes de vi, anant de bar en bar, i això en una zona limitada, en grups d'amics. Ultra el consum de vins, generalment acompanyats de pintxos o tapes, el txikiteo dona l'ocasió de sortir de la rutina diària i mantenir relacions socials.[2] Aquesta activitat lúdica ha tingut una gran implantació al País basc, a la Navarra, a la Rioja,[3] i més recentment a la Cantàbria, i al nord de la província de Burgos, i altres regions espanyoles.[4]

Pintxos i txikitos a la Calle del Laurel de Logronyo.

Història i evolució del txikiteo modifica

No hi ha referències escrites clares sobre l'inici d'aquesta tradició. El País Basc és una de les zones amb més bars per hom d'Espanya i, per tant, d'Europa.[5] Al principi, i durant molts anys, aquesta tradició era completament masculina i les dones hi eren prohibides. En els darrers anys, les dones participen al txikiteo, fins i tot formant grups exclusivament femenins.[6] Avui en dia, el txikiteo tradicional es va perdent.[7]

Notes i referències modifica

  1. Al País Basc dit també poteo, de pote mot que designa qualsevol beguda.
  2. (castellà) Txikiteo social Arxivat 2010-04-24 a Wayback Machine., Deia 21 août 2009.
  3. Les Calle del Laurel et de San Juan sont une institution à Logroño. (castellà) « Las novedades del 'chiquiteo' », El Correo, 14 décembre 2007.
  4. (castellà) « Chiquiteo y mucho más », La Rioja, 13 setembre 2009.
  5. (castellà) Los pueblos y ciudades vascas cuentan con más bares y restaurantes que 11 países de la UE Arxivat 2009-07-19 a Wayback Machine., Noticias de Álava, 29 mai 2008.
  6. (castellà) El chiquiteo lo han salvado las mujeres. Si no, habría desaparecido, El Diario Montañés, 28 juin 2009.
  7. (castellà) [Enllaç no actiu] Deia, 28 novembre 2004.

Vegeu també modifica