U-68

U-68
Drassana	AG Weser
Número assignat per la drassana	987
Tercer Reich
Historial
Col·locació de quilla	20 abril 1940
Avarament	22 octubre 1940
Assignació	11 febrer 1941
Viatge inaugural	30 juny 1941
Kriegsmarine
Destí	enfonsat el 10 d'abril de 1944
Característiques tècniques
Tipus	U-Boot
Classe	Type IXC submarine (en)
Desplaçament	1120 t
Eslora	76,76 m (LOA)
Mànega	6,76 m
Calat	4,7 m
Potència	740 kW
Velocitat	18.3 kn ;
Autonomia	24880 mn
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

El submarí alemany U-68 va ser un submarí tipus IXC de la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Es va posar la quilla el 20 d'abril de 1940 a les drassanes DeSchiMAG AG Weser de Bremen com a número 987, botat el 22 d'octubre i posat en servei l'1 de gener de 1941 sota el comandament del Korvettenkapitän Karl-Friedrich Merten com a part de la 2a Flotilla de submarins.

L'U-68 va realitzar deu patrulles de combat, enfonsant 32 vaixells mercants, per un total de 197.453 tones brutes de registre (TRB); també va enfonsar un vaixell de guerra auxiliar de 545 GRT. Era membre d'una llopada.

El 10 d'abril de 1944, durant la seva desena patrulla, va ser enfonsat al nord-oest de Madeira per avions nord-americans del portaavions d'escorta Guadalcanal.

Disseny

Els submarins alemanys tipus IXC eren lleugerament més grans que els tipus IXB originals. L'U-68 tenia un desplaçament de 1.120 tones (1.100 tones llargues) quan estava a la superfície i 1.232 tones (1.213 tones llargues) mentre estava submergit.^[1] L'U-boat tenia una longitud total de 76,76 m, una longitud del casc a pressió de 58,75 m, una manega de 6,76 m, una alçada de 9,60 m i un calat de 4,70 m. El submarí estava propulsat per dos motors dièsel de nou cilindres i quatre temps MAN M 9 V 40/46 produint un total de 4.400 cavalls de potència (3.240 kW; 4.340 shp) per utilitzar-los a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte Siemens-Schuckert 2 GU 345/34 que produeixen un total de 1.000 cavalls de força (740 kW; 990 shp) submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,92 m. El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres.^[1]

El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 18,3 nusos (33,9 km/h; 21,1 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,3 nusos (13,5 km/h; 8,4 mph)^[1] Quan està submergit, el vaixell podia operar durant 63 milles nàutiques (117 km; 72 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); quan va sortir a la superfície, podia viatjar 13.450 milles nàutiques (24.910 km; 15.480 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph). L'U-68 estava equipat amb sis tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i dos a la popa), 22 torpedes, un canó naval SK C/32 de 10,5 cm amb 180 projectils i un SK C/30 de 3,7 cm així com un canó antiaeri C/30 de 2 cm. El vaixell tenia un rol de quaranta-vuit homes.^[1]

Historial de serveis

Primera patrulla

L'U-68 va salpar de Kiel el 30 de juny de 1941 cap a l'oceà Atlàntic per la bretxa entre Islàndia i les illes Fèroe. Va ser atacada sense èxit amb 24 càrregues de profunditat per la corbeta britànica HMS Rhododendron al nord-oest del cap Finisterre a Espanya.^[2] Va atracar a la seva nova base a Lorient, a la costa atlàntica francesa, l'1 d'agost. S'hi establiria durant la resta de la seva carrera.

Segona patrulla

En direcció a l'Atlàntic sud, el vaixell va trobar Silverbelle al sud-oest de les illes Canàries i el va enfonsar el 22 de setembre de 1941. El 28 de setembre va participar en una acció a la badia de Tarrafal, illes de Cap Verd, però va sortir il·lès. El mes següent va enfonsar el RFA Darkdale mentre el vaixell estava fondejat a Jamestown, Santa Helena el 22 d'octubre. La seva tercera víctima, el Hazelside, va ser destruïda el dia 28, a 600 nmi (1.100 km; 690 milles) al sud-est de Santa Helena. L'U-68 també va enfonsar el Bradford City a l'oest del sud-oest d'Àfrica (ara Namíbia) l'1 de novembre. L'U-boot va xocar amb el vaixell afectat mentre es submergia sota ella. La proa del submarí estava doblegada.

No obstant això, el submarí va tornar a Lorient el 25 de desembre.

Tercera patrulla

La tercera sortida de l'U-68 també es va dur a terme a la costa oest d'Àfrica. Va enfonsar l'Helenus el 3 de març de 1942 a 200 milles nàutiques (370 km; 230 milles) al sud de Freetown a Sierra Leone, seguit del Baluchstan el dia 8. La tripulació del vaixell es va mantenir ocupada, enfonsant el Baron Newlands el 16 i l'Ile de Batz el 17; tots els vaixells van trobar el seu final a les proximitats de Libèria.

També va enfonsar el Scottish Prince a uns 330 km (210 milles) a l'oest de Takoradi a Costa d'Or^[3] i l'Allende, tots dos el dia 17.

L'U-68 havia tornat cap a casa quan va enfonsar el Muncaster Castle amb dos torpedes al sud-oest de Monròvia.^[3] Els alemanys van veure més de deu bots salvavides; hi va haver 329 supervivents.

Quarta patrulla

Per a la seva quarta patrulla, l'U-68 es va traslladar al mar Carib, sortint de Lorient el 14 de maig de 1942. La nit del 5 de juny va enfonsar el MV CO Stillman, que a 13.006 GRT era llavors el petrolier més gran del món.

La nit del 10 de juny, al nord-est del canal de Panamà, va torpedejar el vaixell de càrrega britànic Surrey de 8.581 GRT. 5.000 tones de dinamita a la càrrega van detonar després que el vaixell s'enfonsés. L'ona de xoc va aixecar l'U-boat fora de l'aigua com si hagués estat colpejada ella mateixa; tant els motors dièsel com el girocompàs estaven desactivats.^[4]

Una altra víctima va ser el Port Montreal. Va ser enfonsada amb el que Merten va anotar al diari de guerra del vaixell com un afortunat [torpede]. En total, l'U-68 va enfonsar set vaixells durant aquesta patrulla abans de tornar a Lorient el 10 de juliol.

Cinquena patrulla

El submarí va sortir de Lorient en la seva cinquena patrulla el 20 d'agost de 1942. No tornaria a veure la seva base fins al desembre. Als 109 dies, aquesta havia de ser la seva sortida més llarga i amb més èxit. Dirigint-se una vegada més a l'Atlàntic Sud, va atacar i enfonsar el Trevilley al nord-est de l'illa Ascension el 12 de setembre. El comandant i l'oficial en cap van ser fets presoners.

Va viatjar més al sud, enfonsant vaixells com el Gasterkerk el 8 d'octubre i el Sarthe el mateix dia, tots dos a la zona del cap de Bona Esperança. També va eliminar el Belgian Fighter el 9.

Va tornar a casa el 16 d'octubre, va enfonsar la City of Cairo el 6 de novembre. L'U-68 va tornar un mes després a Lorient el 6 de desembre.

Sisena patrulla

La sisena patrulla del vaixell durant la primera meitat de 1943 va ser de nou al nord d'Amèrica del Sud. Després d'haver enfonsat dos vaixells, va ser atacat per un hidroavió Mariner nord-americà el 2 d'abril; els danys van ser lleugers.

Setena i vuitena patrulles

L'U-68 va ser atacat per un dels quatre De Havilland Mosquitos britànics a la vora occidental del golf de Biscaia el 14 de juny de 1943. Un home va morir i tres van resultar ferits.

La patrulla número vuit va ser relativament tranquil·la.

Novena patrulla

El vaixell va tornar al seu terreny de caça més reeixit: l'Atlàntic Sud. En una altra patrulla mamut (107 dies), va enfonsar quatre vaixells més.

Un d'ells, el petroler noruec Litiopa, va fer disparar contra ell nombrosos torpedes i rondes des del canó de coberta, però es va negar obstinadament a sucumbir. Després d'haver-se trobat inicialment a la nit del 21 d'octubre de 1943, no va ser fins l'endemà que es va enfonsar.

L'únic escorta del Litiopa va ser el vaixell d'arrossegament de mines HMS Orfasy. Va ser enfonsada amb relativa facilitat el 21 d'octubre abans de l'atac al petrolier.

Els altres dos vaixells van ser el New Columbia, (enfonsat al sud-oest de Bingerville, Costa d'Ivori) el 31 d'octubre i el francès Fort de Vaux el 30 de novembre. Aquest últim vaixell va arribar a la seva fi després que s'haguessin utilitzat seyals de radar "Afrodita" per atreure els vaixells d'escorta.

La ruta d'entrada de l'U-68 la va portar a prop de la costa nord-oest espanyola. Va atracar a Lorient el 23 de desembre de 1943.

Desena patrulla i pèrdua

El vaixell va sortir de Lorient per última vegada el 22 de març de 1944. El 10 d'abril va ser enfonsat a la posició 33°24′N 18°59′W, al nord-oest de l'illa portuguesa de Madeira, amb càrregues de profunditat i coets dels avions Grumman Avenger i Grumman Wildcat del portaavions d' escorta dels Estats Units Guadalcanal. Van morir 56 homes; hi havia un supervivent, que era el vigilant a la part superior esquerra quan el submarí es va enfonsar per intentar evitar l'atac.^[5]

Llopades

L'U-68 va participar en una llopada:

Eisbär (25 d'agost - 1 de setembre de 1942)

Els tonatges dels vaixells mercants estan en tones de registre bruts. Els vaixells militars estan llistats per tones de desplaçament .

Comandants

K.Kapt. Karl-Friedrich Merten - 11 de febrer de 1941 – 21 de gener de 1943
Oblt.z.S. Albert Lauzemis - 21 de gener – 16 de juny de 1943
Oblt.z.S. Ekkehard Scherraus - 14 de juny – juliol de 1943
Oblt.z.S. Gerhard Seehausen - juliol – 29 de juliol de 1943
Oblt.z.S. Albert Lauzemis - 30 de juliol de 1943 – 10 d'abril de 1944

Sumari de l'historial de missions

Data	Capità	Vaixell	Nationalitat	Tonnatge^{[Note 1]}	Destí^[6]
22 de setembre de 1941	K.Kapt. Merten	Silverbelle	Regne Unit	5,302	Enfonsat
22 d'octubre de 1941	K.Kapt. Merten	Darkdale	Regne Unit	8,145	Enfonsat
28 d'octubre de 1941	K.Kapt. Merten	Hazelside	Regne Unit	5,297	Enfonsat
1 de novembre de 1941	K.Kapt. Merten	Bradford City	Regne Unit	4,953	Enfonsat
3 de març de 1942	K.Kapt. Merten	Helenus	Regne Unit	7,366	Enfonsat
8 de març de 1942	K.Kapt. Merten	Baluchistan	Regne Unit	6,992	Enfonsat
16 de març de 1942	K.Kapt. Merten	Baron Newlands	Regne Unit	3,386	Enfonsat
17 de març de 1942	K.Kapt. Merten	Allende	Regne Unit	5,081	Enfonsat
17 de març de 1942	K.Kapt. Merten	Ile de Batz	Regne Unit	5,755	Enfonsat
17 de març de 1942	K.Kapt. Merten	Scottish Prince	Regne Unit	4,917	Enfonsat
30 de març de 1942	K.Kapt. Merten	Muncaster Castle	Regne Unit	5,853	Enfonsat
5 de juny de 1942	K.Kapt. Merten	L.J. Drake	Estats Units	6,693	Enfonsat
5 de juny de 1942	K.Kapt. Merten	MV C.O. Stillman	Panamà	13,006	Enfonsat
10 de juny de 1942	K.Kapt. Merten	Ardenvohr	Regne Unit	5,025	Enfonsat
10 de juny de 1942	K.Kapt. Merten	Port Montreal	Regne Unit	5,882	Enfonsat
10 de juny de 1942	K.Kapt. Merten	Surrey	Regne Unit	8,581	Enfonsat
15 de juny de 1942	K.Kapt. Merten	Frimaire	França Lliure	9,242	Enfonsat
23 de juny de 1942	K.Kapt. Merten	Arnaga	Panamà	2,345	Enfonsat
12 de setembre de 1942	K.Kapt. Merten	Trevilley	Regne Unit	5,296	Enfonsat
15 de setembre de 1942	K.Kapt. Merten	Breedijk	Països Baixos	6,861	Enfonsat
8 d'octubre de 1942	K.Kapt. Merten	Gaasterkerk	Països Baixos	8,679	Enfonsat
8 d'octubre de 1942	K.Kapt. Merten	Koumoundouros	Grècia	3,598	Enfonsat
8 d'octubre de 1942	K.Kapt. Merten	Sarthe	Regne Unit	5,271	Enfonsat
8 d'octubre de 1942	K.Kapt. Merten	Swiftsure	Estats Units	8,207	Enfonsat
9 d'octubre de 1942	K.Kapt. Merten	Belgian Fighter	Bèlgica	5,403	Enfonsat
9 d'octubre de 1942	K.Kapt. Merten	Examelia	Estats Units	4,981	Enfonsat
6 de novembre de 1942	K.Kapt. Merten	SS City of Cairo^[7]	Regne Unit	8,034	Enfonsat
13 de març de 1943	Oblt.z.S. Lauzemis	Ceres	Països Baixos	2,680	Enfonsat
13 de març de 1943	Oblt.z.S. Lauzemis	Cities Service Missouri	Estats Units	7,506	Enfonsat
21 d'octubre de 1943	Oblt.z.S. Lauzemis	HMT Orfasy	Royal Navy	545	Enfonsat
22 d'octubre de 1943	Oblt.z.S. Lauzemis	Litiopa	Noruega	5,356	Enfonsat
31 d'octubre de 1943	Oblt.z.S. Lauzemis	New Columbia	Regne Unit	6,574	Enfonsat
30 de novembre de 1943	Oblt.z.S. Lauzemis	Fort de Vaux	França Lliure	5,186	Enfonsat
Suma total de tonatge:			197,998 Tones brutes registrades

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Gröner, 1991, p. 68.
↑ The Times Atlas of the World, 1995, p. 15
↑ ^3,0 ^3,1 The Times Atlas of the World, 1995, p. 48
↑ Blair, Clay. Hitler's U-boat War: The Hunters, 1939–1942. Random House, 1996, p. not cited. ISBN 0-394-58839-8.
↑ Wise Jr, James. Sole Survivors of the Sea. Nova York: Naval Institute Press, 2013. ISBN 9781612513652.
↑ Helgason, Guðmundur. «Ships hit by U-68». [Consulta: 23 novembre 2012].
↑ «Record dive rescues $50m wartime silver from ocean floor». BBC News, 15-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].

Notes

↑ Merchant ship tonnages are in gross register tons. Military vessels are listed by tons displacement.

Bibliografia

Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. German U-boat commanders of World War II : a biographical dictionary. London, Annapolis, Md: Greenhill Books, Naval Institute Press, 1999. ISBN 1-55750-186-6.
Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Deutsche U-Boot-Verluste von de setembre de 1939 bis Mai 1945 (en alemany). IV. Hamburg, Berlin, Bonn: Mittler, 1999. ISBN 3-8132-0514-2.
Gröner, Erich; Jung, Dieter; Maass, Martin. U-boats and Mine Warfare Vessels. 2. Londres: Conway Maritime Press, 1991. ISBN 0-85177-593-4.
Blair, Clay. Hitler's U-Boat War: The Hunted, 1942 – 1945. Nova York: Modern Library, 2000. ISBN 0-679-64033-9.
Dunmore, Spencer. Lost Subs: From the Hunley to the Kursk. The Greatest Submarines Ever Lost – and Found. Cambridge, MA: Da Capo Press, 2002. ISBN 0-306-81140-5.
Morisson, Samuel. The Atlantic Battle Won, May 1943 – May 1945. X. Boston: Little, Brown and Company, 1956. OCLC 768913584.
Jones, Moira. The Times Atlas of the World. Third, revised, 1995. ISBN 0-7230-0809-4.

Enllaços externs

«U-68». [Consulta: 4 agost 2016].
Helgason, Guðmundur. «The Type IXC boat U-68». [Consulta: 7 desembre 2014].
Hofmann, Markus. «U 68» (en alemany). [Consulta: 7 desembre 2014].

[FOOTNOTEGröner199168-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Gröner, 1991, p. 68.

[2] The Times Atlas of the World, 1995, p. 15

[Times48-3] 3,0 ^3,1 The Times Atlas of the World, 1995, p. 48

[4] Blair, Clay. Hitler's U-boat War: The Hunters, 1939–1942. Random House, 1996, p. not cited. ISBN 0-394-58839-8.

[5] Wise Jr, James. Sole Survivors of the Sea. Nova York: Naval Institute Press, 2013. ISBN 9781612513652.

[7] Helgason, Guðmundur. «Ships hit by U-68». [Consulta: 23 novembre 2012].

[8] «Record dive rescues $50m wartime silver from ocean floor». BBC News, 15-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].

[tonnage-6] Merchant ship tonnages are in gross register tons. Military vessels are listed by tons displacement.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[Note 1]

[6]

[7]