Ufologia

estudi d'objectes voladors no identificats i fenòmens connexos

La ufologia s'encarrega de l'estudi de les observacions d'ovnis (objectes voladors no identificats) i fenòmens connexos.[1] Es basa principalment en testimoniatges i disposa igualment de fotografies, vídeos, dades de detecció de radar o dades d'instruments de mesura o d'empremtes en el sòl.[2]

Suposada foto d'un OVNI del Triangle Negre presa per Patrick Maréchal durant l'onada d'OVNI belga que l'autor va admetre més tard que era una invenció.

A causa de les dificultats per a l'obtenció de dades fiables i de fàcil accés per als investigadors i curiosos, la ufologia és considerada una pseudociència per la major part de la comunitat científica i particularment criticada pels escèptics.[3]

Naixement de la ufologia modifica

La ufologia aparegué després de la Segona Guerra Mundial, després de l'observació de Kennet Arnold (1947), que permeté el periodista Bill Bequette de crear el terme plateret volador basant-se en la definició de l'objecte feta per Arnold. Uns altres casos, com el de l'illa Maury (que resultà ser un frau), l'albirament del lloctinent Gorman o la mort del capità Mantell, l'avió del qual s'estavellà perseguint un ovni, contribuïren perquè es prengueren seriosament aquests misteriosos albiraments.[4]

Amb el transcurs dels anys els científics s'anaren interessant cada volta més en els ovnis. Hi varen aparèixer dos tendències: d'un costat els escèptics, que seguirien la metodologia i les conclusions de l'informe Condom, els quals consideren que no hi ha cap prova de pes per sostenir la hipòtesi extraterrestre, i d'altra banda els partidaris de la HET (hipòtesi extraterrestre), que intentaren aportar proves que l'extraterrestre és la millor hipòtesi explicativa.

Els ovniòlegs consideren que no hi ha encara una explicació per al fenomen ovni, per bé que la majoria d'ells s'inclinen per la HET. Els científics que participen del moviment escèptic contemporani consideren, per la seua banda, que el conjunt de les observacions pot reduir-se a elements prosaics: dins d'este quadre, totes les observacions s'expliquen per confusions o fraus.[5][6]

De manera paral·lela a les visions d'ovnis, els contactats i els encontres en la tercera fase, hi ha també els testimonis de persones que asseguren haver sigut raptades per extraterrestres. Este darrer fenomen, conegut com a abducció, és molt qüestionat tant pels escèptics com per alguns ovniòlegs.[7]

S'han creat diverses teories al voltant de l'origen i naturalesa dels ovnis, entre les quals destaquen la de la hipòtesi extraterrestre de primer grau, la hipòtesi extraterrestre de segon grau, la hipòtesi paranormal, la hipòtesi espaciotemporal o el model sociopsicològic.[8]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Ufologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ufologia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Gámez, Luis Alfonso; Campo, Ricardo; Sánchez Lavega, Agustín; Frías, Fernando. «Mesa redonda». 60 años de platillos volantes. Bilbao: Universidad del País Vasco (UPV), el diario El Correo, el Círculo Escéptico (CE), el Center for Inquiry (CfI) y el Ayuntamiento de Bilbao, 05-07-2007. [Consulta: 22 febrer 2013].
  4. Denzler, Brenda. The lure of the edge: scientific passions, religious beliefs, and the pursuit of UFOs. University of California Press, 2003, p. 6–7. ISBN 0-520-23905-9. 
  5. Ruiz Noguez, Luis. «Ufología ¿Una ciencia? (3)». Marcianitos Verdes, 14-11-2006. [Consulta: 27 febrer 2013].
  6. Gámez, Luis Alfonso. «Ovnis a mogollón, primera web escéptica sobre el fenómeno ovni». Arxivat de l'original el 2002-01-24. [Consulta: 21 febrer 2017].
  7. Gámez, Luis Alfonso. «Los ovnis». La mirada crítica. Madrid: Tele 5, 05-07-2007. [Consulta: 28 febrer 2013].
  8. José A., Pérez. «¿Hay alguien ahí afuera?». Escépticos. Vizcaya: ETV, 24-10-2011. [Consulta: 26 febrer 2013].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ufologia