Uliana Semiónova
Uliana Lariónovna Semiónova (letó:Uļjana Semjonova; rus: Ульяна Ларионовна Семёнова, nascuda el 9 de març de 1952) és una jugadora de bàsquet soviètica i letona retirada.
Amb 2,14 m d'alçada deguda a una malaltia anomenada acromegàlia, provocada per l'excés de somatotropa, va ser la jugadora de bàsquet femenina líder al món durant la dècada de 1970 i la dècada de 1980.[1] Amb una talla de peu 58, se la coneixia per tenir els peus més grans del bàsquet femení. Durant gairebé tota la seva carrera professional, va jugar a TTT Riga, amb el qual va guanyar 15 campionats amb la selecció de la Unió Soviètica i 15 vegades la lliga soviètica. Semiónova també va ser molt dominant en el joc internacional, guanyant dues medalles d'or olímpiques mentre va jugar a l'URSS el 1976 i el 1980, i mai va perdre un partit en competició internacional oficial. És la jugadora que més medalles ha aconseguit en campionats d'Europa.[2]
Va ser guardonada amb l'Orde de la Bandera Roja del Treball el 1976,[3] i el 1993 es va convertir en la primera dona no nord-americana consagrada al Basketball Hall of Fame. Va ser membre inaugural del Women's Basketball Hall of Fame a la classe del 1999. El 2007 va ser consagrada a la Saló de la Fama de la FIBA. Semiónova va rebre el premi "Contribucions a tota la vida a l'esport" durant la cerimònia de premis de l'esport letó 2007.
Palmarès modifica
- Selecció soviètica
2 medalles d'or als Jocs Olímpics d'Estiu de Munich 1976 i Moscou 1980
3 medalla d'or al Campionat del Món de bàsquet femení: 1971, 1975, 1983
10 medalles d'or al Campionat d'Europa de bàsquet femení: 1968, 1970, 1972, 1974, 1976, 1978, 1980, 1981, 1983, 1985
- Clubs
- 11 Eurolligues femenines: 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1977, 1981, 1982
- 1 Copa Ronchetti: 1987
- 15 Lligues soviètiques: 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976, 1977, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uliana Semiónova |
- ↑ Viana, Israel. «Uliana Semenova, la apisonadora soviética de 2,13 metros... que acabó pobre» (en castellà). ABC, 18-02-2010. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Martínez, José Luis. «Laia Palau, la baloncestista más laureada de España y la tercera en Europeos» (en castellà). Madrid: Marca, 07-07-2019. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Khavin, Boris. Fizkultura i sport. Всё об олимпийских играх (en rus). 2a ed.. Moscú: Физкультура и спорт, 1979, p. 578.