Campionat d'Europa de bàsquet femení

Campionat d'Europa de bàsquet femení
Tipus	campionat europeu
Esport	basquetbol
Organitzador	FIBA Europa
Nombre de participants	16
Localització i dates
Vigència	1938 –
Freqüència	biennal
Competició
Primer lloc	Bèlgica (1r) ; (2023);
Dades estadístiques
Més títols	Unió Soviètica (21)
Altres
Lloc web	fiba.basketball…

El Campionat d'Europa de bàsquet femení o Eurobasket femení és una competició que enfronta les millors seleccions estatals de bàsquet d'Europa en categoria femenina. És organitzada per la Federació Europea de Bàsquet (FIBA Europa).

La primera edició es realitzà l'any 1938 a Itàlia, tres anys després que el Campionat d'Europa de bàsquet masculí. Fins a l'any 1980 es realitzà tots els anys parells, i a partir d'aquell moment els anys imparells.

La segona edició se celebrà el 1950, proclamant-se campiona d'Europa la selecció soviètica. Durant les següents quatre dècades, la URSS dominà dominà la competició guanyant vint-i-un títols, disset de forma consecutiva entre 1960 i 1991. La selecció búlgara fou l'única selecció que trenca aquest domini, proclamant-se campiona d'Europa el 1958. Per altra banda, destaquen les quinze medalles aconseguides (set d'argent i vuit de bronze) per la selecció txecoslovaca entre 1950 i 1989. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el desembre de 1991, la selecció espanyola guanyà el seu primer campionat el 1993^[1] i ha repetit títol el 2013, 2017 i 2019. Altres seleccions que han guanyat la competició són Rússia (2003. 2007. 2011). França (2001, 2009) i Sèrbia (2015, 2021), entre d'altres.

La jugadora més llorejada del torneig és Uliana Semiónova amb deu medalles d'or entre 1968 i 1985, seguida d'Olga Sukharnova amb nou, també d'or. Laia Palau, amb vuit medalles (tres d'or, una d'argent i quatre de bronce), és la tercera jugadora amb més medalles al Campionat d'Europa i la més llorejada del bàsquet espanyol.^[2] Per altra banda, Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019) són les jugadores del combinat estatal que han rebut el premi MVP i han format part del quintet ideal del Campionat d'Europa.

Historial

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició	Any	Final			Medalla de bronze			Seu	refs.
Edició	Any	Campió	Res.	Subcampió	3r lloc	Res.	4t lloc	Seu	refs.
I	1938	Itàlia	lligueta	Lituània	Polònia	lligueta	França	Itàlia
II	1950	Unió Soviètica	lligueta	Hongria	Txecoslovàquia	lligueta	França	Hongria
III	1952	Unió Soviètica	lligueta	Txecoslovàquia	Hongria	lligueta	Bulgària	URSS
IV	1954	Unió Soviètica	lligueta	Txecoslovàquia	Bulgària	lligueta	Hongria	Iugoslàvia
V	1956	Unió Soviètica	49–41	Hongria	Txecoslovàquia	91–60	Bulgària	Txecoslovàquia
VI	1958	Bulgària	lligueta	Unió Soviètica	Txecoslovàquia	lligueta	Iugoslàvia	Polònia
VII	1960	Unió Soviètica	lligueta	Bulgària	Txecoslovàquia	lligueta	Polònia	Bulgària
VIII	1962	Unió Soviètica	63–36	Txecoslovàquia	Bulgària	48–36	Romania	França
IX	1964	Unió Soviètica	55–53	Bulgària	Txecoslovàquia	68–47	Romania	Hongria
X	1966	Unió Soviètica	74–66	Txecoslovàquia	Alemanya Oriental	65–60	Romania	Romania
XI	1968	Unió Soviètica	lligueta	Iugoslàvia	Polònia	lligueta	Alemanya Oriental	Itàlia
XII	1970	Unió Soviètica	94–33	França	Ìugoslàvia	77–66	Bulgària	Països Baixos
XIII	1972	Unió Soviètica	lligueta	Bulgària	Txecoslovàquia	lligueta	França	Bulgària
XIV	1974	Unió Soviètica	lligueta	Txecoslovàquia	Itàlia	lligueta	Hongria	Itàlia
XV	1976	Unió Soviètica	lligueta	Txecoslovàquia	Bulgària	lligueta	França	França
XVI	1978	Unió Soviètica	lligueta	Iugoslàvia	Txecoslovàquia	lligueta	França	Polònia
XVII	1980	Unió Soviètica	95–49	Polònia	Iugoslàvia	61–57	Txecoslovàquia	Iugoslàvia
XVIII	1981	Unió Soviètica	85–42	Polònia	Txecoslovàquia	76–74	Iugoslàvia	Itàlia
XIX	1983	Unió Soviètica	91–70	Bulgària	Hongria	82–79	Iugoslàvia	Hongria
XX	1985	Unió Soviètica	103–69	Bulgària	Hongria	103–76	Txecoslovàquia	Itàlia
XXI	1987	Unió Soviètica	83–73	Iugoslàvia	Hongria	75–67	Txecoslovàquia	Espanya	^[3]
XXII	1989	Unió Soviètica	64–61	Txecoslovàquia	Bulgària	79–69	Iugoslàvia	Bulgària
XXIII	1991	Unió Soviètica	97–84	Iugoslàvia	Hongria	65–61	Bulgària	Israel
XXIV	1993	Espanya	63–53	França	Eslovàquia	68–67	Itàlia	Itàlia	^[1]
XXV	1995	Ucraïna	77–66	Itàlia	Rússia	69–50	Eslovàquia	República txeca
XXVI	1997	Lituània	72–62	Eslovàquia	Alemanya	86–61	Hongria	Hongria
XXVII	1999	Polònia	59–56	França	Rússia	78–49	Eslovàquia	Polònia
XXVIII	2001	França	73–68	Rússia	Espanya	89–74	Lituània	França	^[4]
XXIX	2003	Rússia	59–56	República Txeca	Espanya	87–81	Polònia	Grècia	^[5]
XXX	2005	República Txeca	72–70	Rússia	Espanya	83–65	Lituània	Turquia	^[6]
XXXI	2007	Rússia	74–68	Espanya	Belarús	72–63	Letònia	Itàlia	^[7]
XXXII	2009	França	57–53	Rússia	Espanya	63–56	Belarús	Letònia	^[8]
XXXIII	2011	Rússia	59–42	Turquia	França	63–56	República Txeca	Polònia
XXXIV	2013	Espanya	70–69	França	Turquia	92–71	Sèrbia	França	^[9]
XXXV	2015	Sèrbia	76–68	França	Espanya	74–58	Belarús	Hongria, Romania	^[10]
XXXVI	2017	Espanya	71–55	França	Bèlgica	78–45	Grècia	República txeca	^[11]
XXXVII	2019	Espanya	86–66	França	Sèrbia	81–55	Regne Unit	Lituània, Sèrbia	^[12]
XXXVIII	2021	Sèrbia	63–54	França	Bèlgica	77–69	Belarús	França, Espanya
XXXIX	2023	Bèlgica	64–58	Espanya	França	82–68	Hongria	Eslovènia, Israel	^[13]

Medaller

Per selecció nacional

En cursiva = Selecció desapareguda
Dades actualitzades el febrer de 2024

Partit entre la selecció lituana i italiana al Campionat d'Europa de 1938. Itàlia seria la primera campiona de la competició

#	Selecció nacional	Or	Argent	Bronze	Total
1	Unió Soviètica	21	1	0	22
2	Espanya	4	2	5	11
3	Rússia	3	0	2	5
4	França	2	8	2	12
5	Sèrbia	2	0	1	3
6	Bulgària	1	3	4	8
7	Polònia	1	2	2	5
8	Itàlia	1	1	1	3
9	Lituània	1	1	0	2
9	Txèquia	1	1	0	2
11	Bèlgica	1	0	2	3
12	Ucraïna	1	0	0	1
13	Txecoslovàquia	0	7	8	15
14	Iugoslàvia	0	4	2	6
15	Hongria	0	2	5	7
16	Eslovàquia	0	1	1	2
16	Turquia	0	1	1	2
18	Alemanya Oriental	0	0	1	1
	Alemanya	0	0	1	1
	Belarús	0	0	1	1

Per jugadora

La jugadora soviètica Uliana Semiónova, defensada per la jugadora italiana Stefania Passaro (núm. 15), aconseguí deu medalles d'or al Campionat d'Europa entre 1968 i 1985

Nota. S'inclouen les jugadores amb set o més medalles
Dades actualitzades el febrer de 2024

#	Selecció nacional	Or	Argent	Bronze	Total
1	Uliana Semiónova	10	0	0	10
2	Olga Sukharnova	9	0	0	9
3	Laia Palau	3	1	4	8
4	Maria Stepanova	3	3	1	7
5	Endéné Miyem	1	5	1	7
6	Sandrine Gruda	1	4	2	7
7	Milena Vecková	0	3	4	7

Premis individuals

Premi MVP del Campionat

Des de la 28a edició, s'atorga el premi MVP del Campionat a la jugadora més destacada de la competició. Quatre jugadores de l'Estat espanyol han guanyat aquest premi: Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019).

Amaya Valdemoro, Sancho Lyttle i Ana Dabović, MVP de l'Eurobasket de 2007, 2013 i 2015 respectivament.

Alba Torrens, Astou Ndour i Emma Meesseman, MVP de l'Eurobasket de 2017, 2019 i 2023 respectivament.

Edició	Any	Jugadora	Posició	refs.
XXVIII	2001	Catherine Melain	Base
XXIX	2003	Lucie Blahůšková	Pivot
XXX	2005	Maria Stepanova	Pivot
XXXI	2007	Amaya Valdemoro	Aler	^[7]
XXXII	2009	Evanthia Maltsi	Base	^[8]
XXXIII	2011	Elena Danilochkina	Base	^[14]
XXXIV	2013	Sancho Lyttle	Aler	^[15]
XXXV	2015	Ana Dabović	Base	^[10]
XXXVI	2017	Alba Torrens	Base	^[11]
XXXVII	2019	Astou Ndour	Pivot	^[12]
XXXVIII	2021	Sonja Vasić	Aler
XXXIX	2023	Emma Meesseman	Aler	^[13]

Quintet ideal

En negreta = MVP del Campionat
Dades actualitzades el febrer de 2024

Edició	Any	Equip ideal					refs.
XXX	2005	Hana Machová	Eva Vítečková	Amaya Valdemoro	Tatiana Shchegoleva	Maria Stepanova
XXXI	2007	Natallia Marchanka	Anete Jēkabsone-Žogota	Amaya Valdemoro	Olga Arteshina	Maria Stepanova
XXXII	2009	Evanthia Maltsi	Anete Jēkabsone-Žogota	Céline Dumerc	Svetlana Abrosimova	Sandrine Gruda
XXXIII	2011	Elena Danilochkina	Sandra Mandir	Eva Viteckova	Maria Stepanova	Nevriye Yılmaz	^[14]
XXXIV	2013	Frida Eldebrink	Céline Dumerc	Alba Torrens	Isabelle Yacoubou	Sancho Lyttle	^[15]
XXXV	2015	Ana Dabović	Céline Dumerc	Alba Torrens	Sonja Petrović	Sandrine Gruda
XXXVI	2017	Evanthia Maltsi	Cecilia Zandalasini	Alba Torrens	Endéné Miyem	Emma Meesseman	^[16]
XXXVII	2019	Marta Xargay	Temi Fagbenle	Sonja Petrović	Astou Ndour	Sandrine Gruda	^[17]
XXXVIII	2021	Julie Allemand	Endéné Miyem	Sonja Vasić	Emma Meesseman	Jonquel Jones	^[18]
XXXIX	2023	Julie Allemand	Julie Vanloo	Alba Torrens	Emma Meesseman	Sandrine Gruda	^[19]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Martínez, Carlos. «Las chicas ganan el primer oro» (en castellà). Mundo Deportivo p. 49, 14-06-1993. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ Martínez, José Luis. «Laia Palau, la baloncestista más laureada de España y la tercera en Europeos» (en castellà). Marca, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
↑ «URSS, 83 - Yugoslavia, 73» (en castellà). Mundo Deportivo p. 31, 12-09-1987. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ «Chicas de bronce». Mundo Deportivo p. 59, 24-09-2001. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ Huguet, José Ignacio. «Del suelo al cielo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58-59, 29-09-2003. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ Hughet, José Ignacio. «Chicas de bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 59, 12-09-2005. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ ^7,0 ^7,1 Huguet, José Ignacio. «Otra plata» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58, 08-10-2007. [Consulta: 19 gener 2024].
↑ ^8,0 ^8,1 Gallego, Rafa. «La década mágica acaba en bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 44, 21-06-2009. [Consulta: 19 gener 2024].
↑ «España se proclama campeona de Europa tras vencer a Francia» (en castellà). Eurosport, 30-06-2013. [Consulta: 19 gener 2024].
↑ ^10,0 ^10,1 Caleya, M. J. «España arrolla a Bielorrusia y se lleva un merecido bronce» (en castellà). RTVE, 28-06-2015. [Consulta: 19 gener 2024].
↑ ^11,0 ^11,1 Monje, Gustavo. «¡España, campeona del Eurobasket Femenino 2017!» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-06-2017. [Consulta: 19 gener 2024].
↑ ^12,0 ^12,1 López Canencia, Óscar. «España se proclama campeona de Europa tras reafirmar su autoridad sobre Francia» (en castellà). RTVE, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
↑ ^13,0 ^13,1 Sánchez, Borja. «Amb un pam de nas». L'Esportiu, 28-06-2023. [Consulta: 19 gener 2024].
↑ ^14,0 ^14,1 «Danilochkina heads All-Tournament Team» (en anglès). FIBA Europa, 03-07-2011. [Consulta: 13 febrer 2024].
↑ ^15,0 ^15,1 «Lyttle takes MVP crown to go with the gold» (en anglès). FIBA Europa, 30-06-2013. [Consulta: 13 febrer 2024].
↑ «MVP Torrens leads All-Star Five» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2017. [Consulta: 12 febrer 2024].
↑ «Ndour named TISSOT MVP, headlines All-Star Five lineup in Belgrade» (en anglès). FIBA Europa, 07-07-2019. [Consulta: 12 febrer 2024].
↑ «Sonja Vasic crowned TISSOT MVP, headlines All-Star Five in Valencia» (en anglès). FIBA Europa, 27-06-2021. [Consulta: 12 febrer 2024].
↑ «Meesseman takes TISSOT MVP award to lead TISSOT All-Star Five in Ljubljana» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2023. [Consulta: 12 febrer 2024].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat d'Europa de bàsquet femení

Portal FIBA Arxivat 1996-11-04 a Wayback Machine.

[:6-1] 1,0 ^1,1 Martínez, Carlos. «Las chicas ganan el primer oro» (en castellà). Mundo Deportivo p. 49, 14-06-1993. [Consulta: 18 gener 2024].

[2] Martínez, José Luis. «Laia Palau, la baloncestista más laureada de España y la tercera en Europeos» (en castellà). Marca, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].

[3] «URSS, 83 - Yugoslavia, 73» (en castellà). Mundo Deportivo p. 31, 12-09-1987. [Consulta: 18 gener 2024].

[4] «Chicas de bronce». Mundo Deportivo p. 59, 24-09-2001. [Consulta: 18 gener 2024].

[5] Huguet, José Ignacio. «Del suelo al cielo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58-59, 29-09-2003. [Consulta: 18 gener 2024].

[6] Hughet, José Ignacio. «Chicas de bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 59, 12-09-2005. [Consulta: 18 gener 2024].

[:0-7] 7,0 ^7,1 Huguet, José Ignacio. «Otra plata» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58, 08-10-2007. [Consulta: 19 gener 2024].

[:1-8] 8,0 ^8,1 Gallego, Rafa. «La década mágica acaba en bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 44, 21-06-2009. [Consulta: 19 gener 2024].

[9] «España se proclama campeona de Europa tras vencer a Francia» (en castellà). Eurosport, 30-06-2013. [Consulta: 19 gener 2024].

[:2-10] 10,0 ^10,1 Caleya, M. J. «España arrolla a Bielorrusia y se lleva un merecido bronce» (en castellà). RTVE, 28-06-2015. [Consulta: 19 gener 2024].

[:3-11] 11,0 ^11,1 Monje, Gustavo. «¡España, campeona del Eurobasket Femenino 2017!» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-06-2017. [Consulta: 19 gener 2024].

[:4-12] 12,0 ^12,1 López Canencia, Óscar. «España se proclama campeona de Europa tras reafirmar su autoridad sobre Francia» (en castellà). RTVE, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].

[:5-13] 13,0 ^13,1 Sánchez, Borja. «Amb un pam de nas». L'Esportiu, 28-06-2023. [Consulta: 19 gener 2024].

[:7-14] 14,0 ^14,1 «Danilochkina heads All-Tournament Team» (en anglès). FIBA Europa, 03-07-2011. [Consulta: 13 febrer 2024].

[:8-15] 15,0 ^15,1 «Lyttle takes MVP crown to go with the gold» (en anglès). FIBA Europa, 30-06-2013. [Consulta: 13 febrer 2024].

[16] «MVP Torrens leads All-Star Five» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2017. [Consulta: 12 febrer 2024].

[17] «Ndour named TISSOT MVP, headlines All-Star Five lineup in Belgrade» (en anglès). FIBA Europa, 07-07-2019. [Consulta: 12 febrer 2024].

[18] «Sonja Vasic crowned TISSOT MVP, headlines All-Star Five in Valencia» (en anglès). FIBA Europa, 27-06-2021. [Consulta: 12 febrer 2024].

[19] «Meesseman takes TISSOT MVP award to lead TISSOT All-Star Five in Ljubljana» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2023. [Consulta: 12 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]