Viquipèdia

Umm bint Marwan ibn al-Hàkam

princesa omeia

Umm bint Marwan ibn al-Hàkam (àrab: أم بنت مروان بن الحكم, Umm bint Marwān ibn al-Ḥakam) fou una princesa omeia, filla del califa Marwan I i d'una de les seves mullers, Àïxa bint Uthman ibn Affan.[1][2][3][4]

Infotaula de personaUmm bint Marwan ibn al-Hàkam
Biografia
Naixementsegle VII Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMarwan I Modifica el valor a Wikidata
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Abu-l-As ibn Umayya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. al-Hàkam ibn al-As
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Marwan I ibn al-Hàkam
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Àlqama
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Amina bint Àlqama al-Kinaniyya[5]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Umm bint Marwan ibn al-Hàkam
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Affan ibn Abi-l-As
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Uthman ibn Affan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Arwa bint Kurayz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Àïxa bint Uthman ibn Affan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Xayba ibn Rabia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Ramla bint Xayba
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendència modifica

Umm es casà amb Mussa ibn Nussayr, que fou un general àrab al servei del califat omeia de Damasc, conqueridor del Magreb i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya. Tingueren, com a mínim, tres fills:

En adonar-se el califa Sulayman ibn Abd-al-Màlik, que els tres fills de Mussa ibn Nussayr governaven la part més occidental dels seus dominis —Abd-Al·lah a Ifríqiya, Abd-al-Aziz a l'Àndalus i Abd-al-Màlik al Màgrib (l'actual Marroc)—, se sentí inquiet del poder d'aquesta família[6].

Abd-Al·lah fou destituït per Sulayman, tot nomenant nou valí a Muhàmmad ibn Yazid al-Quraixí, l'any 715. Es creu que Abd-Al·lah fou executat el 720, per ordre del califa Yazid II, acusat d'instigar la mort de l'anterior valí d'Ifríqiya Yazid ibn Abi-Múslim ath-Thaqafí. El seu botxí hauria estat Bixr ibn Safwan al-Kalbí.

Abd-al-Aziz fou assassinat a Ixbíliya (Sevilla) per un emissari, Ziyad ibn Udhra al-Balawí, enviat per Sulayman.[7] No obstant això, Ibn Khaldun informa que l'ordre va ser rebuda i duta a terme per Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí.[7] El califa tenia por que Abd-al-Aziz volgués establir la seva pròpia monarquia personal a l'Àndalus, separada del califat omeia a Damasc.[8] El va succeir el seu cosí Ayyub al-Lakhmí que es creu que havia tingut algun paper en l'assassinat.[9]

El marit, Mussa ibn Nussayr, morí de manera natural, durant el pelegrinatge a la Meca amb el califa Sulayman, cap a l'any 715-716. A causa de la seva desgràcia, i les desgràcies dels seus fills, hi va haver una tendència entre els historiadors medievals del Magrib per atribuir les seves accions (la conquesta de Tànger i el Sus) a Uqba ibn Nafi.[10]

El pic del Marroc Jebel Musa té aquest nom en honor de Mussa ibn Nussayr segons el geògraf berber musulmà del segle XIV Ibn Battuta.[11]

Referències modifica

  1. ↑ (anglès) Umm bint Marwan Princess of DAMASCUS, consultat 12 de setembre de 2016.
  2. ↑ (anglès) A'isha bint Uthman AL-UMAYYAH, consultat 16 de setembre de 2016.
  3. ↑ Marwan ben al-Hakam, caliphe Ier de Damas
  4. ↑ Umayyade (665 - ?)
  5. ↑ (francès) Amina bint Alkama al-Kinaniyya
  6. ↑ Basset, 2012, p. ʿAbd Allāh b. Mūsā.
  7. ↑ 7,0 7,1 (anglès) Provencal, Levi. Encyclopedia of Islam New Edition Vol. 1 A-B. (Leiden, the Netherlands: E.J. Brill, 1960), 58.
  8. ↑ (francès) Ibn Khaldun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique, 1852 trans., Algiers, Vol. p.355
  9. ↑ (anglès) Collins, The Arab Conquest of Spain 710-797, 45.
  10. ↑ Vegeu, per exemple article d'Ahmed Benabbès citat a la bibliografia que analitza aquesta tendència. Brunschvig, cita a continuació, ha declarat que els historiadors medievals podien dividir-se en aquells de o contra Musa.
  11. ↑ (anglès) H.T. Norris, Ibn Battutah's Andalusian Journey", The Geographical Journal, 1959.

Bibliografia modifica

  • (anglès) Basset, R. "ʿAbd Allāh b. Mūsā". Encyclopaedia of Islam. P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2012. ISBN : 9789004161214, 1960-2007 [Consulta: 17 maig 2016]. 
  • (francès) Benabbès, Ahmed «Les premiers raids arabes en Numidie Byzantine: questions toponymiques.». Identités et Cultures dans l'Algérie Antique. University of Rouen, 40 (2005). OCLC: 912406166.
  • (francès) Brunschvig, Robert «Ibn 'Abdalh'akam et la conquête de l'Afrique du Nord par les Arabes.». Annales de l'Institut d'Etudes Orientales. Reprinted in Al-Andalus, 6 (1942–44) 108-155, 1975, pàg. 129–179. ISSN: 1-1964-JA4101955.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Umm_bint_Marwan_ibn_al-Hàkam&oldid=29696573»