Unió Esportiva Vic

club de futbol català

La Unió Esportiva Vic és el club de futbol més important de la ciutat de Vic. Actualment milita a la Lliga Elit.

Infotaula d'organitzacióUnió Esportiva Vic
Dades
Nom curtUE Vic Modifica el valor a Wikidata
SobrenomBlanc-i-vermells
Ausetans
Vigatans
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
ReemplaçaVic Football Club Modifica el valor a Wikidata
Creació18 d'octubre de 1922 (1922-10-18) (101 anys)
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaLliga Elit
Instal·lació esportiva del clubEstadi Hipòlit Planàs (4.000)
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaCatalunya Ignasi Puig i Vall
Entrenador principalCatalunya Ramon Carrascal i Rierola
Altres
Color          vermell, blanc
Equipament esportiu

Lloc webhttp://www.fundaciouevic.cat
Facebook: UEVic Twitter (X): UEVic_ Instagram: uevic Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

El futbol va arribar a la ciutat de Vic l'any 1913 amb la fundació de l'Esbarjo Marià Ausà. Anys més tard, el 18 d'octubre del 1922, es va fundar el Vic Football Club a partir d'una escissió del Marià Ausà.[1] El Vic FC fou el primer guanyador de la nova etapa del Campionat de Catalunya de Segona Categoria.[2] La Unió Esportiva Vic va crear-se l'any 1943 amb la fusió d'amdós clubs: l'Esbarjo Marià Ausà i el Vic Football Club, adoptant els colors i la identitat del segon, fet pel qual la data oficial de fundació de l'actual equip data del 1922.

Al final de la temporada 2009-2010 es va fusionar amb la UE Aiguafreda i va aconseguir pujar a Primera Divisió Catalana, aprofitant la seva plaça. L'any 2011, l'equip va aconseguir de nou l'ascens a Tercera Divisió, categoria que va mantenir fins a l'any 2013. Actualment, el club milita a la Lliga Elit, categoria fundada el 2023 i on els vigatans van aconseguir l'ascens després de quedar tercers a Primera Catalana, la temporada 2022-23. A l'abril del 2015, el club va decidir gestionar el seu propi planter de futbol base i va crear la Fundació Unió Esportiva de Vic desvinculant-se així del Vic Riuprimer REFO, equip amb qui el gestionava fins al moment. Tot i que d'entrada els dos clubs treballarien per separat, finalment al juny del mateix any la Fundació i la UE Vic van arribar a un acord per treballar com un sol club.[3] Tres anys després, el juliol del 2018 -després que la junta directiva de la UE Vic renunciés- el patronat de la Fundació UE Vic s'incorporava a la nova junta de la UE Vic i es feia càrrec tant del primer equip com de l'entitat.

Han estat entrenadors del Vic homes de futbol comarcal com Frederic Riera, Francesc (Quiquet) Ribas, Joan Toll, Jaume Anglada, Joan Roma, Jaume Puigvinyeta i Josep Colomer, i els exjugadors de primera divisió Joan Segarra i Pepito Ramos.

Estadi Hipòlit Planàs modifica

L'estadi Municipal de Vic s'inaugurà l'any 1986, amb la presència dels dos equips catalans de Primera Divisió, FC Barcelona i RCD Espanyol. És un camp de gespa artificial amb una capacitat per 4.000 persones. Conté una tribuna coberta amb una cabina de premsa, a més d'un servei de bar a l'entrada del recinte. Al seu voltant estan ubicats dos camps de futbol de sorra i un de gespa artificial. En aquest estadi no només entrena i juga els seus partits el primer equip, la UE Vic, sinó que també ho fan els equips del futbol base de la Fundació UE Vic. A més, també hi entrenen els conjunts juvenils, cadets, infantils i benjamins del Vic Riuprimer REFO.

Els actes d'inauguració del camp es van celebrar entre el 18 i el 25 de març de 1986 amb els partits entre Veterans del FC Barcelona i la UE Vic, entre l'equip titular del RCD Espanyol i la UE Vic i entre el primer equip del FC Barcelona i la UE Vic. L'equip del RCD Espanyol l'integraven els jugadors: Durán, Job, Golobart, Zúñiga, Iñaki, Gallart, García Pitarch, John Lauridsen, Michel Pineda, Orejuela i Miquel Soler. Pel FC Barcelona van jugar Fradera, Sánchez, Bernd Schuster, Albesa, Manolo, Amador, Pichi Alonso, Pedraza, Urbano, Clos i Marcos Alonso.[4]

El darrer partit jugat al camp municipal del carrer Gallissà, va ser a la categoria Regional Preferent i la UE Vic va jugar contra el Canovelles, el dia 9 de març de 1986. El resultat final va ser d'empat a un gol. La inauguració de la gespa en aquest camp del carrer Gallissà es va fer el dia 25 de setembre de 1955 en un partit entre els primers equips de la UE Vic i el CD Júpiter. A la festa major de la ciutat de Vic, el dia 5 de juliol de 1961 es va inaugurar la llum artificial del camp del carrer Gallissà.

En el Ple Municipal de l'Ajuntament de Vic celebrat el 20 de desembre de 2021 s'aprovà per unanimitat canviar el nom de l'estadi per Estadi Hipòlit Planàs en homenatge a l'històric president de l'entitat que va promoure la construcció de l'estadi i amb motiu de la celebració del centenari del club.[5]

 
Estadi Hipòlit Planàs, situat a la ciutat de Vic, on hi disputa els partits de futbol l'UE Vic.

Rivalitat modifica

El màxim rival de l'UE Vic és l'AEC Manlleu i el partit que formen quan els dos equips juguen s'anomena Derbi d'Osona. Els dos conjunts s'han trobat en diverses ocasions a Tercera Divisió i Primera Catalana. L'últim precedent del Derbi a Tercera Divisió és de l'any 2012-13, quan el 5 de novembre de 2012 es va disputar el partit d'anada a l'Estadi del Vic que va acabar amb empat a 0 davant d'uns 1.200 aficionats.[6] El partit de tornada, disputat a Manlleu el 24 de març de 2013, també va acabar amb empat, en aquest cas 2-2. En aquest partit hi va haver incidents remarcables com ara una aturada de vint minuts després que el vigatà Ramon Carrascal rebés un impacte d'una beguda llançada des de la zona dels Àngels Caiguts, grups d'aficionats afins al Manlleu. El partit va poder seguir un cop els Mossos d'Esquadra van arribar al camp de futbol. El partit va seguir molt calent i va acabar amb tres expulsions.[7]

Fora de l'àmbit esportiu, al maig de 2012 es va viure l'Estadi Hipòlit Planàs un accidentat derbi on al minut 56, després de marcar un gol, els jugadors manlleuencs es van acostar als aficionats que es van recolzar a la tanca i va acabar cedint pel pes de la gent. Prop d'un centenar de seguidors visitants van caure al camp i es va causar dos ferits per traumatismes i fractures. Després de mitja hora, en la qual els serveis d'emergència i la policia van controlar la situació, es va reprendre el partit, que va acabar 0-4 i va permetre al Manlleu disputar el Play-off d'ascens a segona divisió.[8][9]

Temporades modifica

Fins a la temporada 2023-24 el club ha militat 24 vegades a Tercera Divisió, 1 a la Lliga Elit i 19 a Primera Catalana.

  • 1953-54: 3a Divisió - 15è
  • 1954-55: 3a Divisió - 4t
  • 1955-56: 3a Divisió - 8è
  • 1956-57: 3a Divisió - 13è
  • 1957-58: 3a Divisió - 16è
  • 1958-59: 3a Divisió - 16è
  • 1959-60: 3a Divisió - 10è
  • 1960-61: 3a Divisió - 16è
  • 1962-63: 3a Divisió - 10è
  • 1963-64: 3a Divisió - 17è
  • 1964-65: 3a Divisió - 13è
  • 1965-66: 3a Divisió - 13è
  • 1966-67: 3a Divisió - 20è
  • 1977-78: 3a Divisió - 20è
  • 1981-82: 3a Divisió - 10è
  • 1982-83: 3a Divisió - 13è
  • 1983-84: 3a Divisió - 20è
  • 1986-87: 3a Divisió - 17è
  • 1987-88: 3a Divisió - 13è
  • 1988-89: 3a Divisió - 21è
  • 1993-94: Primera Catalana - 12è
  • 1994-95: Primera Catalana - 7è
  • 1995-96: Primera Catalana - 15è
  • 1996-97: Primera Catalana - 12è
  • 1997-98: Primera Catalana - 3r
  • 1998-99: 3a Divisió - 16è
  • 1999-00: 3a Divisió - 20è
  • 2000-01: Primera Catalana - 12è
  • 2001-02: Primera Catalana - 12è
  • 2002-03: Primera Catalana - 20è
  • 2010-11: Primera Catalana - 2n
  • 2011-12: 3a Divisió - 14è
  • 2012-13: 3a Divisió - 19è
  • 2013-14: Primera Catalana - 4t
  • 2014-15: Primera Catalana - 12è
  • 2015-16: Primera Catalana - 7è
  • 2016-17: Primera Catalana - 8è
  • 2017-18: Primera Catalana - 4t
  • 2018-19: Primera Catalana - 7è
  • 2019-20: Primera Catalana - 5è
  • 2020-21: Primera Catalana - 3r
  • 2021-22: Primera Catalana - 7è
  • 2022-23: Primera Catalana - 3r
  • 2023-24: Lliga Elit - Actual

Lideratge de l'equip i del club modifica

Presidents[4] modifica

  • Josep Pujols i Vergés (1922, 1927-1928, 1931-1932, 1935-1937, 1941)
  • Ramon Camps (1923-1925)
  • Antoni Ferrer (1925-1926, 1929-1930)
  • Francesc Canal (1928-1930)
  • Antoni Màrquez (1930-1931)
  • Miquel Prat (1931-1932)
  • Marià Buixó (1932-1933)
  • Josep Aguilar (1932-1934)
  • Miquel Vila (1934-1936)
  • Manel Comella (1937)
  • Comissió Gestora (1937-1940)
  • Maurici Izern (1942-1943, 1949-1950)
  • Joan Vilar (1943-1945)
  • Xavier Anfruns (1945-1946)
  • Josep Fiter (1946-1947)
  • Esteve Sabatés (1947-1949, 1950-1952)
  • Joan Riubrugent (1952-1954)
  • Amado Colomer (1954-1956)
  • Francesc Casabosch (1856-1958)
  • Jordi Sala (1958-1960)
  • Miquel Pujol (1960-1963)
  • Antoni Vila (1963-1965)
  • Antoni Maria Sadurní (1965-1968)
  • Josep Antoni Navarro (1968-1971)
  • Hipòlit Planàs (1971-1979)
  • Antoni Macià (1979-1980)
  • Jordi Casals (1980-1983)
  • Josep Pladevall (1984-1990)
  • Josep Maria Colldelram (1990-1991)
  • Ricard Rovira (1991-1993)
  • Josep Maria Vall (1994-1995)
  • Josep Colomer (1995-1998)
  • Josep Joan Pérez Castanedo (1998-2000)
  • Jacint Codina (2011-2018)
  • Ignasi Puig (2018-Actual)

Entrenadors[4] modifica

  • Francesc Poveda (1923-1924, 1932-1934)
  • Vilalta (1934-1935)
  • Rafael Gonzàlez (1935-1937)
  • Josep Basolí (1941-1942)
  • Gràcia (1943-1944)
  • Alfons Losada (1945-1946)
  • Francisco Gómez (1946-1947)
  • Lluís Torres (1947-1948)
  • Joan Toll (1948-1949, 1950-1951, 1951-1952, 1953-1954, 1963-1966, 1967-1968)
  • Ibarra (1948-1950)
  • Francesc Ordeig (1952-1953, 1955-1956, 1963-1964)
  • Banús (1953-1954)
  • Cruz (1954-1955)
  • Benavent (1956-1958)
  • Josep Griera (1958-1959)
  • Benjamín Telechea (1959-1960)
  • Josep Valero (1959-1960)
  • Francesc Ribas (1960-1963, 1966-1967)
  • Patrici Caicedo (1960-1961)
  • Pere Soler (1961-1963)
  • Joan Collado (1968-1969)
  • Miralles (1969-1970, 1972-1974)
  • Frederic Riera (1970-1971, 1982-1983)
  • Elizondo (1971-1972)
  • Joan Segarra (1974-1975)
  • Joan Escoda (1975-1978)
  • Jaume Englada (1977-1981, 1985-1987, 1990-1991)
  • Joan Roma (1981-1982, 1983-1984, 1991-1992, 1993-1994)
  • Jaume Puig-Vinyeta (1982-1983, 1983-1984)
  • Arcadi Prat (1984-1985)
  • Joan Salvans (1984-1985)
  • Ángel Catalan (1985-1986)
  • Martínez Bonachera (1986-1987)
  • Isidre Gil (1986-1987)
  • Joan Riera (1987-1988)
  • Pepe Pinto (1987-1988)
  • Jesús López Cirauqui (1988-1989)
  • Pere Bonell (1988 / 1991)
  • Xevi Dalmau (1991-1992)
  • Caqui Pérez (1992-1993)
  • Juanma Pérez (1995-1999)
  • Josep Colomer (1999-2000)
  • Jordi Canals (1999-2000)
  • Pere Vila (2010-2013)
  • Dani Juvany (2013-2014)
  • Jordi Salvanyà (2014-2016)
  • Rafa Rodríguez (2016-2018)
  • Albert Cámara (2015-2016, 2018-2022)
  • Ramon Carrascal (2022-Actual)

Plantilla modifica

Plantilla 2023-2024 modifica

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR   David Martos
13 POR   Agustin Mora
2 DEF   David Busquets  
3 DEF   Ot Bofill
4 DEF   Gil Bertrana  
5 DEF   Joan Castanyer
12 DEF   Carles Campasol
17 DEF   Roger Cunill
22 DEF   Daniil Sala
6 MIG   Martí Riera
7 MIG   Ignasi Armengou  
N. Pos. Nac. Jugador
8 MIG   Juli Berenguer  
14 MIG   Marc Grifell
15 MIG   Marc Colomer
16 MIG   Bernat Casadevall
18 MIG   Pol Canillo
23 MIG   Marc Hospital
9 DAV   Ignasi Quer
10 DAV   Max Morell
11 DAV   Flavio André Ribeiro
21 DAV   Biel Rodríguez

El defensa Ramon Carrascal -retirat la temporada 2017-18- és el jugador que ha vestit més vegades la samarreta vigatana: 403 partits oficials i un total de 15 temporades amb el primer equip. La temporada 2022-23 es converteix en entrenador del primer equip.

Cos tècnic modifica

  • Entrenador:   Ramon Carrascal
  • Entrenador adjunt:   Òscar Almendros   Adrià Calveras
  • Analista tècnic:   Miquel Arumí
  • Preparador físic:   Eloi Creus
  • Entrenador de porters:   Jordi Portet
  • Fisioterapeuta:   Joan Algué
  • Delegat:   Josep Conesa

Femení modifica

A partir de la temporada 2021-22 el club també té dos equips de futbol femení. Tots dos participen a la Segona Divisió de Futbol Femení de la Federació Catalana de Futbol. L'equip "A" juga al grup 5 de Segona Divisió i l'equip "B" ho fa al grup 6.[10] Després d'aconseguir un ple de victòries a la primera temporada el primer equip femení es proclamà campió del seu grup quan encara faltaven cinc jornades. Aquesta victòria suposa l'ascens a Primera Divisió Catalana.[11]

Referències modifica

  1. «Història UE Vic (Web oficial)». Fundació UE Vic, 19-11-2015. Arxivat de l'original el 2015-11-20. [Consulta: 19 novembre 2015].
  2. Primera Regional 1940-1941
  3. «La UE Vic i la Fundació estrenyen llaços». Osona Informa, 18-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-11-20. [Consulta: 19 novembre 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 Ponce, Santi. "La Unió Esportiva de Vic, el club de futbol de la ciutat (1913-1999)"
  5. Osona.com. «El ple de Vic fa pinya pel català amb l'abstenció del PSC | Osona.com». [Consulta: 21 desembre 2021].
  6. Osona.com. «Futbol: Vic i Manlleu empaten en un derbi vibrant | Osona.com». [Consulta: 13 desembre 2021].
  7. TIC, Tuatara Aplicacions. «El derbi osonenc s'escalfa i acaba amb un empat (2-2)». [Consulta: 13 desembre 2021].
  8. «Derbi massa mogut». [Consulta: 13 desembre 2021].
  9. Osona.com. «Vídeo: dos ferits al cedir una tanca al partit de futbol entre el Vic i el Manlleu | Osona.com». [Consulta: 13 desembre 2021].
  10. «Fundació UE Vic | Actualitat». [Consulta: 12 març 2022].
  11. «Fundació UE Vic | Actualitat». [Consulta: 4 abril 2022].

Enllaços externs modifica