Unión Católica (Espanya)
La Unión Católica va ser un partit polític espanyol de caràcter confessional que va existir a entre 1881 i 1884. Va ser fundat per Alejandro Pidal y Mon, a més dels comtes d'Orza i Canga Argüelles. Provenien del corrent neocatòlic que s'havia unit al carlisme durant la Primera República i que l'havien abandonat després què el pretendent al tron Carles VII prengués les armes.[1]
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | Tradicionalisme, catolicisme, carlisme | ||||
| País d'origen | .svg){kind=small} Espanya | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1881 | ||||
| Fusionat a | Partit Liberal Conservador | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1884 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Juan Ignacio Moreno y Maisanove | ||||
| Persona rellevant | Alejandro Pidal y Mon | ||||
| Notes | Integrat al Partit Liberal Conservador. | ||||
L'eix del partit era el catolicisme, al que se supeditava qualsevol acció política.[2] Això es veia en els seus orgues interns, i així, el seu primer president va ser Juan Ignacio Moreno y Maisanove, arquebisbe de Toledo. El partit mai no va arribar a tenir una força rellevant i, per indicació del Papa Lleó XIII, s'incorporà al Partit Liberal Conservador el gener de 1884.
Notes
modificaBibliografia
modifica- Artola, M. Partidos y programas políticos (1808 - 1936). Tomo I., Madrid, 1974. Editorial Aguilar. ISBN 84-03-12057-5