Obre el menú principal
Garba de blat
Sarró militar alemany model 1931, del tipus anomenat Brotbeutel ('panera')

En diferents camps de la vida humana (especialment en els sectors de l'emmagatzematge i el transport) és possible considerar unitats de càrrega. Una unitat de transport o emmagatzematge és una quantitat de càrrega definida tradicionalment, o a partir del contenidor o recipient emprat en cada cas.

La càrrega pot ser homogènia o heterogènia. O ser classificada segons criteris molt diversos. Les unitats de càrrega s'associen sovint a unitats de mesura (de capacitat o de pes). També s'associen als estris o vehicles de transport i als contenidors tradicionals.

Partint de la base de la doble dificultat de presentar una classificació exhaustiva i, a la vegada, una llista prou àmplia d'unitats de càrrega, el que és important és entendre el concepte i poder-lo aplicar quan convingui.

Classificació de la càrregaModifica

UtilitatModifica

Hi ha càrregues útils (cereal, fruita, mena de ferro,...) , càrregues de rebuig (escòries, runa, brossa,...) i càrregues que poden ser classificades com a útils o de rebuig en funció de les circumstàncies (terra, argila o sorra d'una excavació; roques residuals d'una pedrera,...).

Estabilitat i conservacióModifica

Hi ha càrregues que poden considerar-se molt estables o inerts des del punt de vista químic. Hi ha altres càrregues que es poden deteriorar amb facilitat (fruita, llet, peces de ferro laminat, fusta verda, ...)

PerillositatModifica

Hi ha molts compostos químics, per separat o formant part d'un conjunt, que són molt perillosos. Perquè poden explotar, són tòxics o agresius.

Època primitivaModifica

 
Dos pescadors carregant una tonyina en una perxa.
 
Cistell tradicional de canya i vímet.

Les primeres unitats de càrrega emprades pels humans, els neandertals i alguns simis foren les que es basaven en les extremitats o altres parts del cos:

  • grapat[1]
  • manat[2][3][4][5]
  • glop
    • Encara en l'actualitat, alguns boiximans omplen d'aigua els ous buits d'estruç (que empren com a cantimplores) a glops. Xuclen amb una canyeta l'aigua de petits dolls subterranis i la transvasen des de la boca a l'ou.
  • mos, mossada

Els humanoides primitius degueren descobrir alguns instruments de transport:

  • farcell
  • sarró
  • recipients naturals: carbassa buida, ou d'estruç
  • cistell
  • xarxa, bosses de xarxa[7]

El transport de peces de caça pesants amb la col·laboració de dos individus cal suposar-la també molt antiga, emprant una perxa per a portar la peça penjada.

Unitats derivades de l'agriculturaModifica

 
Carro carregat de bales de palla. Tres Tombs. Igualada (2006).
  • Manat
  • Garba
  • Bala o paca
  • Portadora
  • Cabàs[9]
  • Cistell[10]
  • Sac.[11]
  • Sàrria.[12]
  • Borrassada[13][14]
    • Una borrassada consistia en la càrrega que podia ser embolicada i continguda en una borrassa. Sovint consistia en palla o alfals. La carregava una mula o un cavall. Amb sària o sense.
  • Carretada
  • Cove
  • Argadells[15]
  • Alforges[16]

Unitats de tipus casolàModifica

Relacionades amb l'alimentacióModifica

 
Porró al Vinseum.
  • Tupí
  • Porró
    • El porró és un exemple típic d'unitat de transport (i d'emmagatzematge en un temps limitat). Permet transportar el vi des de la bóta fins a la taula. I des de la taula a la boca. A la vegada el porró s'associava a una unitat de capacitat.
  • Càntir
  • Petricó
  • Gerra
  • Got
  • Tassa
  • Copa
  • Setrill
  • Ampolla.[18]
  • Canyís (un canyís de figues seques)
  • Llaurador
  • Cullerada
    • sopera
    • culleradeta de cafè
  • Mesureta
  • Safata
  • Cassola
  • Plat
    • plat pla
    • plat fondo o soper
  • Bol
  • Biberó

Recipients industrialsModifica

  • Llauna de conserves
  • Llauna de begudes
  • Sifó
  • Ampolla amb tap corona

Unitats de transportModifica

TradicionalsModifica

  • Àmfores
  • Gerres
  • Càntirs
  • Bótes
  • Bots

PersonalsModifica

  • Sarró
  • Motxilla
  • Cantimplora
  • Bóta de beure
  • Bidó de ciclista i altres esports
  • Sac
  • Maleta
    • maletí
  • Bagul
  • Bossa
  • Ronyonera
  • Moneder
  • Cartera
  • Portafolis
  • Necesser
  • Farmaciola
  • Cosidor de viatge
  • Vademècum

IndustrialsModifica

  • Palet
  • Contenidor
  • Tanc
  • Sac
  • Garrafa
  • Bric

Unitats derivades de vehicles o estrisModifica

 
Pala carregadora de tipus frontal, sobre pneumàtics.
  • Carretada
  • Camionada
  • Carretó (per exemple: un carretó de grava)
  • Bolquet (un bolquet de sorra)
  • Palada

ReferènciesModifica

  1. Jaume Fàbrega. Dalícies: a taula amb Salvador Dalí. Cossetània Edicions, 2004, p. 93–. ISBN 978-84-9791-001-9. 
  2. DCVB: Manat.
  3. Rogeli Montalá Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2006, p. 44–. ISBN 978-84-9791-220-4. 
  4. Assumpta Miralpeix. Cuina de mercat: receptes de sempre per a cuines d'ara. Rosa dels Vents, 2005, p. 224–. ISBN 978-84-01-38666-4. 
  5. Bernhard Long. Partit Cuina Ahoy: Els 1000 millors receptes per celebrar. epubli, 15 juny 2016, p. 67–. ISBN 978-3-7418-2492-0. 
  6. Chris McIntyre. Namibia. Bradt Travel Guides, 15 gener 2011, p. 21–. ISBN 978-1-84162-335-1. 
  7. Noticia de la California y de su conquista temporal, y espiritual hasta el tiempo presente (etc.). Fernandez, 1757, p. 55–. 
  8. DCVB: Cavalló.
  9. Josep Gironès i Descarrega. La cabana XIX Premi Literari Vila d'Ascó. Cossetània Edicions, 2008, p. 51–. ISBN 978-84-9791-352-2. 
  10. Júlia Costa. Rondalla del camí. Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, p. 20–. ISBN 978-84-490-1444-4. 
  11. El franquisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 136–. ISBN 978-84-8415-237-8. 
  12. DCVB: Sàrria.
  13. DCVB: Borrassada.
  14. Ramón Bernaus i Santacreu. Visca la vila!: I altres narracions, 20 gener 2017, p. 81–. ISBN 978-84-17205-64-5. 
  15. DCVB: Argadells.
  16. DCVB: Alforges.
  17. DCVB: Farcell.
  18. Chufo Lloréns. La llei dels justos. Penguin Random House Grupo Editorial España, 19 febrer 2015, p. 1404–. ISBN 978-84-15961-70-3.