Unitat perifèrica d'Acaia

La unitat perifèrica d'Acaia (en grec modern: Αχαΐα, en grec antic: Ἀχαΐα) és una unitat perifèrica situada al nord de la península del Peloponnès, la capital de la qual és Patres; es correspon a l'antiga prefectura d'Acaia. Aquesta regió s'estén sobre uns 6.000 km², del cap Avgo a l'est fins al cap Araxos a l'oest, del golf de Corint fins a la frontera amb l'Èlida i l'Arcàdia d'una part, i Coríntia de l'altra.

Infotaula de geografia políticaUnitat perifèrica d'Acaia
Patras 2008 view.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
PE Achaias in Greece.svg Modifica el valor a Wikidata
 38° 05′ 13″ N, 21° 51′ 35″ E / 38.08681°N,21.85984°E / 38.08681; 21.85984Coord.: 38° 05′ 13″ N, 21° 51′ 35″ E / 38.08681°N,21.85984°E / 38.08681; 21.85984
EstatGrècia
RegióGrècia Occidental Modifica el valor a Wikidata

CapitalPatres Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície3.272 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació2011
Identificador descriptiu
ISO 3166-2GR-13 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webachaia.gr Modifica el valor a Wikidata

AdministracióModifica

 
Municipis d'Acaia: 1 Patres 2 Egialea 3 Acaia occidental 4 Erimant 5 Kalávrita
Municipi Antics municipis que l'integren Seu
Egialea Egira Egio
Egio
Akrata
Diakopto
Erineos
Sympoliteia
Erimant Farres Khalandritza
Kalentzi
Leòntion
Tritea
Kalávrita Kalávrita Kalávrita
Aroania
Kleitoria
Paion
Patres Patres Patres
Vrachnaiika
Messatida
Paralia
Rio
Acaia occidental
(Dytiki Achaia)
Dymi Kato Achaia
Larissos
Movri
Olenia

HistòriaModifica

Article principal: Acaia

El relat mític explica que els aqueus, que habitaven arreu del Peloponnès, foren expel·lits del seu territori pels doris i fugiren al nord, al territori anomenat Egialea, poblat per jonis i anteriorment per pelasgs. S'assentaren allà i hi establiren el seu nou regne, anomenat a partir de llavors Acaia.

En època ja històrica, els aqueus fundaren diverses colònies a la Magna Grècia, principalment Síbaris i Crotona. S'estructuraven en dotze polis, que mantenien una certa confederació però funcionaven com a entitats polítiques independents. A l'època hel·lenística aquesta federació es refermà formalment en la Lliga Aquea per fer front a l'enemic macedoni. Gràcies a l'empenta d'Arat de Sició, líder de la Lliga durant unes dècades, gran nombre de ciutats d'arreu del Peloponnès s'afegiren a la Lliga, que va cobrar gran importància política al segle iii aC. La rivalitat amb Esparta i l'afebliment de seu poder militar, però, la portaren a aliar-se amb el seu enemic històric, el Regne de Macedònia, i més tard amb la república romana, de la qual acabaren per esdevenir un satèl·lit. Davant la pèrdua parcial d'independència, els aqueus es revoltaren, però el poder militar romà era molt superior i la derrota fou inapel·lable. El 146 aC els romans destruïren Corint i incorporaren tot el Peloponnès i la resta de Grècia a la República, formant la província romana d'Acaia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unitat perifèrica d'Acaia