Universal Records va ser una discogràfica dels Estats Units activa del 1995 al 2006. Era un segell discogràfic propietat d'⁣Universal Music Group i operava com a part de l'⁣Universal Motown Republic Group. El segell ha estat inactiu des del 2006, a causa de la formació d'⁣Universal Motown i Universal Republic Records i que n'han agafat tots els artistes. Aquests segells es van combinar finalment per formar l'última iteració de Republic Records. El 2023, l'etiqueta continua inactiva, però s'ha acreditat com a titular dels drets d'autor en alguns llançaments actuals.

Infotaula d'organitzacióUniversal Records
Dades
Tipussegell discogràfic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1995
FundadorDoug Morris i Daniel Glass Modifica el valor a Wikidata
Activitat
GènereHeavy metal Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gestor/operadorUMG Recordings, Inc. (2000–2005) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deUniversal Music Group Modifica el valor a Wikidata

Lloc webUniversalRecords.com Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Fundat el 1995 com Rising Tide Records, el segell finalment començaria a prosperar l'any següent quan el seu nom es va canviar a Universal Records per complementar la revisió de la marca de l'estructura d'Universal Studios des que MCA Inc. va ser comprada de Matsushita Electric (ara Panasonic) per Seagram.[1][2][3] El segell, que en realitat és la segona encarnació va ser creat per l'antic president i CEO d'Universal Music Group, Doug Morris, i Daniel Glass (fundador de Glassnote Records), que es va convertir en el seu president.

El 1996, per complementar el canvi de nom de l'MCA a Universal, MCA Music Entertainment Group també es va convertir en el que avui es coneix com a Universal Music Group.[4] Amb això, Universal Records havia d'operar sota la bandera UMG.[5]

Universal Records va tenir èxit a l'hora de descobrir nous artistes, inclòs el debut multiplatí d' Erykah Badu, Billie Myers, Goldfinger, Akon i Lost Boyz. Universal també va introduir i es va fer càrrec d'Uptown Records després de la marxa del fundador Andre Harrell. Després de la caiguda de Heavy D de l'empremta el 1997, Universal va tancar Uptown el 1999.[6]

La companyia discogràfica Cash Money Records amb seu a Nova Orleans, Louisiana, dirigida per Ronald "Slim" Williams i Birdman Williams, va signar un acord de distribució de tres anys de 30 milions de dòlars amb Universal Records el març de 1998.[7][8][9] Segons els termes de l'acord, els Williams van rebre un avançament de 3 milions de dòlars cada any i un crèdit d'1,5 milions de dòlars per a cadascun dels sis artistes que tenien en aquell moment. Després de recuperar-se, Universal Records conservaria el 15% dels beneficis de les vendes d'àlbums, mentre que Cash Money conservaria el 85% així com la propietat de tots els enregistraments mestres.[10] El primer èxit de Cash Money amb Universal va ser el llançament de Juvenile el novembre de 1998, 400 Degreez. L'àlbum va assolir el número nou del Billboard 200 i finalment va ser certificat quàdruple platí als Estats Units.[11] Cash Money i Universal també van llançar la carrera de Lil Wayne amb el seu àlbum de novembre de 1999 Tha Block Is Hot, que va ser un dels tres millors àlbums de Billboard 200 i després certificat de platí a Amèrica.[12]

El 10 de desembre de 1998, Seagram va completar el seu pla de set mesos de 10.600 milions de dòlars per adquirir PolyGram, fusionant la seva divisió de segells musicals amb UMG, ajudant ambdues divisions a combinar les operacions sota la companyia de gravació musical més gran.[13][14][15] La nit de Cap d'Any de 1998, Universal Records es va unir amb el segell Motown Records de l'aleshores PolyGram i el segell Republic Records de l'MCA per formar Universal Motown Republic Group⁣; [16] Motown va ser sotmès a UMG durant els seus dies anteriors com a MCA Inc. Era una subsidiària de MCA Records i era propietat minoritària de Boston Ventures fins a 1991.[17] Per començar l' any nou el 1999, Universal Motown Republic Group es va convertir en una de les tres unitats musicals noves sota UMG juntament amb Interscope Geffen A&M Records i The Island Def Jam Music Group.[18]

L'any 2001, després de l'absorció de Priority Records a EMI,[19] No Limit Records va signar un acord de distribució amb Universal i va canviar el nom de "The New No Limit".[20] No obstant això, aquest acord va fracassar, ja que diversos llançaments de Master P, Romeo, 504 Boyz i Choppa no van complir les expectatives comercials. No Limit va tallar els vincles amb Universal el 2004, un any després de declarar-se en fallida.[21]

El 2023 Universal Records segueix inactiva i els seus artistes els porta Republic Records. Motown està gestionada per Capitol Music Group.[22][23]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Media Giants - Vivendi Universal | Merchants Of Cool | FRONTLINE | PBS». www.pbs.org. [Consulta: 14 desembre 2023].
  2. , 10-04-1995.
  3. Bates, James. «Seagram Signs Deal to Buy 80% of MCA : Hollywood: Firm agrees to pay Matsushita $5.7 billion for controlling interest. Future of Wasserman, Sheinberg remains unclear.» (en anglès americà). Los Angeles Times, 10-04-1995. [Consulta: 14 desembre 2023].
  4. Busch, Anita M. «A whole new U for MCA» (en anglès americà). Variety, 10-12-1996. [Consulta: 14 desembre 2023].
  5. Bates, James. «Name Dropping : Parent Firm Won't Be 'MCA' Anymore» (en anglès americà). Los Angeles Times, 10-12-1996. [Consulta: 14 desembre 2023].
  6. Cochrane, Naima. «Remembering Uptown Records: the First Lifestyle Label» (en anglès). The Boombox, 01-06-2018. [Consulta: 14 desembre 2023].
  7. «How No Limit and Cash Money Records Made the Deals of a Lifetime» (en anglès americà). Trapital, 21-03-2022. [Consulta: 14 desembre 2023].
  8. Greenburg, Zack O'Malley. «Can Cash Money, The Label That Launched Drake and Nicki Minaj, Strike Platinum Again?» (en anglès). Forbes. [Consulta: 14 desembre 2023].
  9. «Young Money co-founder Birdman shakes hands on a $30 million deal with Universal.» (en anglès). Capital XTRA. [Consulta: 14 desembre 2023].
  10. «The #6 Biggest Moment: Cash Money Signs With Universal». [Consulta: June 2, 2022].
  11. Bowser, Edward. «1998 Rewind: Remembering Juvenile’s 400 Degreez» (en anglès americà). Soul In Stereo, 03-11-2023. [Consulta: 14 desembre 2023].
  12. Peters, Micah. «‘Tha Block Is Hot’ Is Lil Wayne’s Superhero Origin Story» (en anglès). The Ringer, 31-07-2019. [Consulta: 14 desembre 2023].
  13. «Seagram buys PolyGram - May 21, 1998». money.cnn.com. [Consulta: 14 desembre 2023].
  14. «Seagrams completes PolyGram acquisition - Dec. 10, 1998». money.cnn.com. [Consulta: 14 desembre 2023].
  15. Petrikin, Benedict Carver,Chris. «U takes a giant gulp» (en anglès americà). Variety, 11-12-1998. [Consulta: 14 desembre 2023].
  16. Philips, Chuck. «Merger Puts Seagram at Top of Music Charts» (en anglès americà). Los Angeles Times, 10-12-1998. [Consulta: 14 desembre 2023].
  17. , 15-05-1991.
  18. «Special Report: PolyGram-Universal Merger Bad News For Artists?» (en anglès). MTV. Arxivat de l'original el 2023-09-30. [Consulta: 14 desembre 2023].
  19. Oppelaar, Justin. «Priority folded into Capitol» (en anglès americà). Variety, 07-10-2001. [Consulta: 14 desembre 2023].
  20. Fiasco, Lance. «Master P Explains Why The Time Was Right To Switch To Universal» (en anglès americà). idobi Network, 28-11-2001. [Consulta: 14 desembre 2023].
  21. «What Hip-Hop Gets Wrong About Master P and No Limit» (en anglès americà). Trapital, 26-03-2019. [Consulta: 14 desembre 2023].
  22. Puccio, Anthony. «Motown Records is No Longer an Independent Company» (en anglès americà). Boardroom, 17-02-2023. [Consulta: 14 desembre 2023].
  23. Halperin, Shirley. «Island Def Jam Motown Reorganizes, Barry Weiss Steps Down» (en anglès americà). Billboard, 01-04-2014. [Consulta: 14 desembre 2023].

Enllaços externs

modifica
  • Web Oficial Arxivat 2007-05-11 a Wayback Machine. (anglès)