Upanixad
Els Upanixad[1] (en devanagari: उपनिषद्, Upaniṣad, literalment: "estar assegut amb respecte a prop del mestre per a sentir els ensenyaments) són una sèrie d'antics texts indis, escrits principalment entre els segles VII i V aC, que constitueixen els ensenyaments bàsics del vedanta (darrer dels estudis dels Veda), una síntesi doctrinal basada en la recerca de la natura profunda de l'existència, de caràcter místic i esotèric.
(sa) उपनिषद् ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Tipus | obra literària ![]() |
Dades i xifres | |
Gènere | escriptura hindú ![]() |
Sèrie | |
Part de | Veda ![]() |
Existeixen uns 150 upanixads (108 segons el número cabalístic establert per la tradició), d'extensió força variable, la majoria dels quals estan escrits en prosa amb alguns trets poètics.