Upanixad
Els Upanixad[1] (en devanagari: उपनिषद्, Upaniṣad, literalment: "asseure's amb respecte prop del mestre per a escoltar l'ensenyament") són una sèrie d'antics texts indis, escrits principalment entre els segles VII i V aC, que constitueixen els ensenyaments bàsics del vedanta (darrer dels estudis dels Veda), una síntesi doctrinal basada en la recerca de la natura profunda de l'existència, de caràcter místic i esotèric.
| (sa) उपनिषद् | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llibre |
| Característiques | |
| Gènere | escriptura hindú |
| Sèrie | |
| Part de | Veda |
 | |
Existeixen uns 150 upanixads (108 segons el número cabalístic establert per la tradició), d'extensió força variable, la majoria dels quals estan escrits en prosa amb alguns trets poètics.