Uriach
Uriach és una companyia farmacèutica familiar catalana, fundada el 1838 per Joan Uriach i Feliu.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | empresa negoci  | ||||
| Indústria | indústria farmacèutica | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1838 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Executiu en cap | Oriol Segarra (2012–) | ||||
| Lloc web | uriach.com | ||||
Localització geogràfica  | |||||
Història modifica
Joan Uriach i Feliu va néixer a Sant Andreu de Palomar, on el seu pare Joan Uriach i Prats hi tenia un molí, on treballava ajudat per l'hereu Josep. El 1838 va entrar com a dependent de l'adrogueria de Rafael Vilaclara i Euras, situada al núm. 6 del passeig del Born, davant de la basílica de Santa Maria del Mar.[1][2] Es va casar amb la seva cosina Josefina Uriach i Vallés i van tenir onze fills, dels quals només sobrevisqueren quatre: tres nois (Joaquim, Francesc, Trinitat) i una noia (Carme).[1][2]
El 1860 es va fer càrrec del negoci i cap al 1870 es va traslladar al carrer de Montcada, 20 (vegeu Palau Dalmases), als baixos del qual tenia el magatzem.[2] El 1872, Uriach es va associar amb el farmacèutic Joaquim Alomar i Font sota la raó social Alomar i Uriach, dedicada a l'adrogueria a l'engròs.[1][2] El 10 d'octubre del 1889, un incendi al magatzem va provocar la mort de dos dependents i ferides greus a un altre.[1][2][3]
Joaquim Alomar va morir el 1890, i després de comprar la seva part a la vídua, Uriach va liquidar la societat i el 1891 va crear la societat comanditària J. Uriach i Cia, amb la participació dels seus tres fills barons.[1][2] El 1898, van obrir un laboratori al carrer del Baluard, 28, a la Barceloneta.[1][2] Tanmateix, les noves instal·lacions tenien diversos inconvenients i al cap de ben poc, es van traslladar al carrer del Degà Bahí, al Camp de l'Arpa.[1][2] Amb el temps, van obtenir la representació de diverses firmes estrangeres per a distribuir els seus productes.[2]
Joan Uriach i Feliu morí el 15 de juliol del 1907, i el 1919, l'empresa va traslladar la seu al núm. 49 del carrer del Bruc,[1] en un edifici de la seva propietat. Als baixos hi havia el despatx, magatzem i la venda, i als pisos superiors, habitatges de lloguer, que amb el temps passarien a ser oficines. En aquell moment, hi havia 60 treballadors.[2] El 26 de desembre del 1926, l'empresa es convertí en societat anònima, mantenint però el caràcter familiar en el seu accionariat. Comptava aleshores amb 125 treballadors, entre les quals hi havia un químic, 4 farmacèutics i 10 venedors.[1] A la dècada del 1930, l'empresa comercialitzava productes com la sal de fruites Bishop's o la Fosfatina Falières, entre d'altres.[2]
El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, l'empresa va ser col·lectivitzada per la Generalitat de Catalunya, tot i que els treballadors van nomenar director Joan Uriach i Tey, que pertanyia a la tercera generació familiar.[1] El 1939, un cop acabat el conflicte, Uriach va rellançar el negoci amb la venda de comestibles i ultramarins,[2] i decidí de potenciar les activitats del laboratori farmacèutic,[1] reduint la fabricació sota llicència per dedicar-se a l'elaboració dels seus propis fàrmacs.[2]
El 1954 s'hi va incorporar Joan Uriach i Marsal, membre de la quarta generació familar i recentment doctorat en Farmàcia. Amb ell, la companyia s'obrí cap a la recerca multidisciplinar (farmacèutics, químics, metges, veterinaris) i s'especialitzà en el sector de la salut.[2] Amb aquesta nova orientació, el negoci va anar creixent fins que es comprovà que les infraestructures existents (oficines i laboratori) eren insuficients, i d'aquesta manera, s'encarregà a l'arquitecte Ribas i Piera que erigís un centre d'investigació al mateix carrer del Degà Bahí, inaugurat el 1961 (vegeu Laboratoris Uriach).[2]
El 1968 es va inaugurar una fàbrica de primeres matèries a Sant Fost de Campsentelles, obra del mateix arquitecte i explotada per la divisió de Química Fina, que després passaria a ser la filial Urquima SA.[2] El 2002 es van concentrar les oficines, laboratoris, producció i logística (a excepció de les primeres matèries, que continuarien a les instal·lacions d'Urquima) en una única seu central, ubicada a Palau-solità i Plegamans.[2]
El 2005, van entrar a formar part del Consell d'Administració els germans Uriach i Torelló, membres de la cinquena generació familiar, amb Enric com a president,[2] i aquell mateix any van adquirir els laboratoris Diviser-Aquilea.[4]
El 2014, Uriach va adquirir la marca de productes comèstics Innovage a l'empresa madrilenya Laboratorios Phergal, i també la crema Halibut per a irritacions de la pell a la multinacional suïssa Novartis.[5] El 2015 va comprar Fisiocrem, un gel per al tractament de problemes musculars.[6]
Referències modifica
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Cabana, 1992.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 «Quienes somos - Historia». Uriach.
- ↑ Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1891, 1891, p. 55-56.
- ↑ «'La compra de Diviser-Aquilea amortiguará el recorte de precios'». Cinco Días, 16-09-2005.
- ↑ Sala, Agustí «Uriach compra las marcas de 'health care' Innovage y Halibut». El Periódico de Catalunya, 24-01-2014.
- ↑ Gozzer, Stefania. «Uriach crece un 10% en 2014 y compra Fisiocrem». El País, 20-05-2015.
Bibliografia modifica
- Cabana, Francesc «La família Uriach i el farmacèutic Alomar». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.