Obre el menú principal

Casa Dalmases

Edifici ubicat al barri de la Ribera de Barcelona, al bell mig de l'illa de cases delimitada pels carrers de Montcada, dels Sombrerers i de Sant Antoni dels Sombrerers, de Banys Vells i de la Barra de Ferro
(S'ha redirigit des de: Palau Dalmases)

La Casa Dalmases o Palau Dalmases és un edifici ubicat al barri de la Ribera de Barcelona, al bell mig de l'illa de cases delimitada pels carrers de Montcada, dels Sombrerers i de Sant Antoni dels Sombrerers, de Banys Vells i de la Barra de Ferro. Es tracta d'un gran casal entre mitgeres amb la façana principal afrontada al Carrer de Montcada, un pati central i una façana posterior sobre un pati posterior elevat.[1]

Infotaula d'edifici
Casa Dalmases - Palau Dalmases
Palau Dalmases.jpg
Dades
Tipus palau
Característiques
Estil arquitectònic Barroc - Neoclassicisme (obra pictòrica interior)
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Carrer de Montcada, 20 Barcelona
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 54″ E / 41.384722222222°N,2.1816666666667°E / 41.384722222222; 2.1816666666667
BCIL
Identificador IPAC: 40496
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

Ubicada al districte de Ciutat Vella, la Casa Dalmases es troba al bell mig de l'illa de cases delimitada pels carrers de Montcada, dels Sombrerers i de Sant Antoni dels Sombrerers, de Banys Vells i de la Barra de Ferro. Es tracta d'un gran casal entre mitgeres amb la façana principal afrontada al Carrer de Montcada, un pati central i una façana posterior sobre un pati posterior elevat.[2]

De planta irregular, l'estructura en alçat de la casa comprèn planta baixa amb altell, planta noble, una planta i unes golfes sota coberta a doble vessant. L'accés principal dóna pas a una zona de vestíbul i a un pati central quadrangular d'àmplies dimensions en el qual sorgeix l'escala vers la planta noble.[2]

La façana orientada al Carrer de Montcada està realitzada íntegrament en pedra de Montjuïc i articula les seves obertures en set eixos verticals que no tenen correspondència amb l'organització de la planta baixa, molt interactuada al llarg dels anys. La planta baixa destaca per la presència del portal principal, amb llur llinda i brancals profusament ornamentats amb motllures, i per les restes de les finestres de l'altell que antigament recorria tot el nivell. Totes les obertures presenten llur emmarcament ricament motllurat i, les de la planta noble, queden protegides per un guardapols amb culs-de-llàntia ornats amb motius rocalla. Els balcons de la casa destaquen per les seves llindes monolítiques i les seves baranes de ferro forjat amb els angles helicoïdals. La façana queda rematada per les petites finestres de les golfes, les llindes de les quals sostenen una potent cornisa de la que sobresurten unes grans gàrgoles zoomorfes. Pel que fa els seus interiors, la Casa Dalmases és, probablement una de les més interessants de la ciutat, per bé que el seu estat de conservació és molt precari.[2]

El pati central és l'espai més conegut i celebrat de la casa. Es tracta d'un espai quadrangular al voltant del qual es distribueixen les dependències de la planta baixa, per mitjà de grans arcs rebaixats sobre columnes toscanes. Tanmateix, l'element més significatiu d'aquest pati és la gran escala que, protegida dins les crugies circumdants, mena al vestíbul de la planta noble. L'escala és visible des del pati a través de dos grans arcs rebaixats i rampants que se sostenen sobre columnes salomòniques i una barana de pedra amb relleus esculpits que representen el Rapte d'Europa i el Triomf de Neptú. Aquest espai esdevé la millor producció domèstica barroca, no només pel refinament i l'abundància de la seva decoració, sinó pel precís treball estereotòmic i projectual que representà.[2]

El Saló Principal, situat a la planta noble, mesura 85 m2 de superfície i la seva projecció verticals ocupa dos nivells de la casa, prenent unes dimensions gairebé impensables des de l'exterior. Les parets es presenten totalment recobertes de decoració pictòrica de regust neoclàssic i desenvolupant una iconografia mitològica. Realitzades pel famós decorador de principis del segle XIX Pau Rigalt, les pintures que decoren els murs mostren una gran galeria de columnes jòniques d'ordre gegant, escultures sobre pedestals i cortinatges, formant un monumental trompe-l'oeil que amplia la sensació de grandiositat de l'espai. La volta del saló, realitzada amb un complex fals sostre de fusta, acull una gran al·legoria que mostra el carro d'Apol·lo i les parques en un celatge emmarcat d'elements escultòrics en trompe-l'oeil.[2]

La Capella és una de les estances més petites de la planta noble, però també una de les més interessants, per estar coberta amb una volta d'aresta feta de plaques de guix i ricament ornada amb tota mena de nervadures i àngels músics. Podria tractar-se d'un dels primers exemples de decoració neogòtica realitzats a la Catalunya el segle XIX.[2]

El pati posterior, dins la tradició dels jardins elevats del barroc barceloní, és un gran espai obert de quasi 300 m2 i que es concebé com una prolongació de la planta noble. La façana orientada al pati presenta les seves obertures perfectament alineades i inscrites en un mur revestit de morter. L'element més interessant del pati és la font ornamental de marbre blanc, un exemplar únic pel barroc català, que recull tot tipus d'ornamentació rocalla i al·legories mitològiques esculpides.[2]

HistòriaModifica

Els orígens d'aquesta casa es remunten als orígens mateixos de la urbanització del Carrer de Montcada, encara que les primeres notícies ens remeten al segle XIV, quan les tres cases gòtiques que formen la parcel·la actual pertanyien al Capítol Catedralici i eren habitades per Bernat Sapila i Guerau Sespluga. Al llarg de l'Edat Moderna, la casa anà creixent i passà a mans de famílies aristocràtiques com els Boixadors o els Grimau. Essent deshabitada els darrers anys del segle XVII i afectada pels bombardeigs del setge de Barcelona de 1697 la finca arribà al tombant del segle XVIII en estat de ruïna. Els seus propietaris la vengueren l'any 1698 a Pau Dalmases Castells i Ros, membre d'una família de Sant Martí Sesgueioles, qui faria reconstruir la casa quasi de bell nou. La qualitat artística dels acabats de la nova casa, així com l'interessant contingut iconogràfic de les seves ornamentacions, permeten suposar que el seu fill, l'intel·lectual Pau Ignasi de Dalmases, tingué certa ascendència en l'elecció del programa decoratiu i la temàtica escultòrica de la casa.[2]

Pau Ignasi, que havia estat nomenat cavaller de Carles II, Marquès de Vilallonga per l'Arxiduc Carles III i Ambaixador d'Anglaterra durant la Guerra de Successió, és un personatge clau de la història d'aquesta casa i, també, de la Catalunya Barroca. En la seva casa del Carrer Montcada Pau Ignasi fundà l'Acadèmia dels Desconfiats, freqüentada per catorze intel·lectuals entre els quals cal destacar el músic Francesc Valls, el virrei de Mallorca, Sardenya i Nàpols, i el Príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, virrei de Catalunya. El fill de Pau Ignasi, Ramon de Dalmases, fundador de l'Acadèmia de les Bones Lletres, també habità aquesta casa la primera meitat del segle XVIII. El nét de Ramon, Josep de Dalmases i Gomar, realitzà una gran reforma de la planta noble de la casa, contractant el decorador Pau Rigalt i Fargas per ennoblir el saló principal. Al llarg del segle XIX la casa visqué grans canvis: el 1890 l'arquitecte Josep Pellicer reconstruí gran part de la planta noble -afectada per un incendi- . Posteriorment, el 1907 la casa seria ampliada per Lluís Domènech i Montaner, amb la compra d'una part de la finca veïna. L'any 1961 la família Foncuberta (descendents dels Dalmases), cediren la planta noble de la casa a Òmnium Cultural, que hi tingué la seva seu central fins a l'any 2002. En aquesta casa també s'hi allotjà, entre 1962 i 1982, l'Institut d'Estudis Catalans. En l'actualitat, la casa continua pertanyent als descendents de la família Dalmases i el seu desús n'està provocant un ràpid deteriorament.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Casa Dalmases». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 setembre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Casa Dalmases». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Dalmases