Ussèl (municipi de Corresa)

Ussèl
	;
Localització
	45° 32′ 53″ N, 2° 18′ 33″ E / 45.5481°N,2.3092°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Nova Aquitània
Departament	Corresa
Districte	Districte d'Ussel
Cantó	Cantó d'Ussel Est
Capital de	Districte d'Ussel ; Cantó d'Ussel Oest ; Cantó d'Ussel Est ; canton of Ussel (en) (2015–)
Població
Total	9.358 (2019)
• Densitat	185,79 hab./km²
Geografia
Entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana d'Ussel ; unité urbaine d'Ussel (fr)
Superfície	50,37 km²
Altitud	588 m
Limita amb	Ais (Corresa) ; Sent Sepieri ; Sent Frejolh ; Sent Pardos lo Nòu ; Sent Angiau ; Linhares ; Mestas ; Chavaròcha ; Sent Pardos lo Viélh
Identificador descriptiu
Codi postal	19200
Fus horari	UTC+01:00 ; UTC+02:00
Altres
Lloc web	ussel19.fr

Ussel (francès) o Ussèl (occità) és un municipi francès al departament de la Corresa, a la regió de la Nova Aquitània.

HistòriaModifica

Rellotge de sol de paret al centre d'Ussel

L'origen d'Ussel es remunta a l'època gal·la (Edat del Ferro), quan el lloc de la Corresa formava part integrant de les civitates (ciutat o territori) dels lemovices.^[1] A més, el seu nom, com els seus homònims situats als departaments de Cantal, Lot i Allier, probablement prové del gal ∗uxello-, o ∗uxo-, que significa "alt" o "elevat",^[2] adjectiu que qualifica aquest lloc elevat situat entre Diège i Sarsonne o qualificant una divinitat celta coneguda sota el teònim d'Uxisama (vegeu Oisseau-le-Petit).^[3]^[2] Aleshores el lloc va ser defensat per l’oppidum de Charlat també anomenat Camp du César^[4]^[1] · .^[5]

L'any 1371 Duguesclin visità Ussel.^[6]

Des del segle XVII fins al XVIII Ussel va ser una població dedicada a la carnisseria i les seves activitats derivades, entre les quals l'adoberia, que va donar el sobrenom de “pelauds” als seus habitants.^[7]

L'any 1944, en el moment del desembarcament de Normandia, la ciutat va viure la massacre d'Ussel. Una companyia del primer regiment de França estava estacionada a l'escola primària superior i una guarnició alemanya de 180 homes pertanyents al 95è regiment de seguretat^[8] a l'escola Jean-Jaurès. Aquesta guarnició estava formada principalment per joves reclutes de Reichenberg. Els alemanys, sentint-se amenaçats, es van posar sota la protecció del 1r Regiment de França.

DemografiaModifica

1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
Evolució de la població
3 007	3 036	2 930	3 472	3 963	4 135	4 168	4 263	4 306


1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
4 022	3 874	4 029	3 830	4 231	4 534	5 252	4 832	4 843


1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
4 693	4 748	4 979	5 520	6 120	6 235	6 275	7 050	7 088


1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2011	2016
7 655	8 218	10 664	11 765	11 448	10 753	-	-	-


2019	-	-	-	-	-	-	-	-
-	-	-	-	-	-	-	-	-

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
-1884	Louis Laumond
1934-1965	François Var	SFIO
1965-2001	Henri Belcour	RPR
2001-2008	Laurent Chastagnol	UMP
2008-2014	Martine Leclerc	PS
2014-2020	Christophe Arfeuillere	UMP

AgermanamentsModifica

An Alre

NotesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ussèl

↑ ^1,0 ^1,1 Aylwin Cotton, M.; Frere, Sheppard «Enceintes de l'Âge du Fer au pays des Lémovices.» (en francès). Gallia. CNRS Éditions, 19, fascicule 1, 1961, p. 34 - 42. DOI: 10.3406/galia.1961.2314..
↑ ^2,0 ^2,1 Roger, Brunet. «Se situer». A: Trésor du terroir. Les noms de lieux de la France (en francès). CNRS Editions, 2016, p. 99 - 100. .
↑ Nègre, Ernest. «Noms de peuples gaulois 2421-2546». A: Toponymie générale de la France (en francès). Librairie Droz, 1 de gener del 1990, p. 162.
↑ Oppidum dit du Camp de César au Charlat
↑ Desbordes, Jean-Michel «Les fortifications du Second Âge du Fer en Limousin. caractères et fonctions» (en francès). Gallia. CNRS Éditions, 43, fascicule 1, 1985, p. 31 - 42. DOI: 10.3406/galia.1985.2820.
↑ Antignac, Jean-Louis «Saint-Yrieix-Le-Dejalat (Corrèze). Motte de Montamar» (en francès). Archéologie médiévale, 11, 1981, p. 307.
↑ Le site Itinéraire bis.
↑ Serge. Les indomptables. Edmond et Marie Michelet (en francès). Paris: Éditions Nouvelle Cité, 2020, p. 65. ISBN 978-2-37582-108-4.

[oppidum-charlat-lémovices-âge-du-fer-ussel-corrèze-34-42-1] 1,0 ^1,1 Aylwin Cotton, M.; Frere, Sheppard «Enceintes de l'Âge du Fer au pays des Lémovices.» (en francès). Gallia. CNRS Éditions, 19, fascicule 1, 1961, p. 34 - 42. DOI: 10.3406/galia.1961.2314..

[toponymie-Roger-brunet-géographe-oisseau-Uxellos-signification-déesse-gauloise-Uxisama-hauteurs-100-2] 2,0 ^2,1 Roger, Brunet. «Se situer». A: Trésor du terroir. Les noms de lieux de la France (en francès). CNRS Editions, 2016, p. 99 - 100. .

[ernest-nègre-Ussel-moyen-âge-toponymie-Uscello-Uxellos-noble-élevé-dieu-gaulois-162-3] Nègre, Ernest. «Noms de peuples gaulois 2421-2546». A: Toponymie générale de la France (en francès). Librairie Droz, 1 de gener del 1990, p. 162.

[4] Oppidum dit du Camp de César au Charlat

[jean-michel-desbordes-oppidum-charlat-commune-ussel-cité-limousin-lémovices-31-42-5] Desbordes, Jean-Michel «Les fortifications du Second Âge du Fer en Limousin. caractères et fonctions» (en francès). Gallia. CNRS Éditions, 43, fascicule 1, 1985, p. 31 - 42. DOI: 10.3406/galia.1985.2820.

[6] Antignac, Jean-Louis «Saint-Yrieix-Le-Dejalat (Corrèze). Motte de Montamar» (en francès). Archéologie médiévale, 11, 1981, p. 307.

[7] Le site Itinéraire bis.

[Besanger65-8] Serge. Les indomptables. Edmond et Marie Michelet (en francès). Paris: Éditions Nouvelle Cité, 2020, p. 65. ISBN 978-2-37582-108-4.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]