Usuària:Annadecorts/Economia circular

L'economia lineal i l'economia circular


Sostenibilitat modifica

En un primer moment, semblaria que l'economia circular és méssostenible que el sistema econòmic lineal actual. Reduir tant els recursos utilitzats com els residus i les pèrdues resultants fa que es conservin els recursos i ajuda a reduir la pol·lució mediambiental. Malgrat això, alguns argumenten que aquestes suposicions són simplistes, pel fet que no tenen en compte la complexitat dels sistemes existents ni les seves compensacions potencials. Per exemple, sembla que en moltes publicacions d'economia circular només s'aborda de manera marginal la dimensió social de la sostenibilitat. Hi ha casos que podrien requerir estratègies diferents o addicionals, com adquirir equipaments nous o més eficients energèticament. Un equip d'investigadors de Cambridge i de TU Delft ha demostrat, mitjançant l'anàlisi del que s'ha escrit sobre el tema que, com a mínim, hi ha vuit tipus de relació diferent entre sostenibilitat i l'economia circular.[1]


Aparició de la idea modifica

En el seu informe d'investigació a la Comissió europea de 1976, "El potencial de substituir la mà d'obra per energia", Walter Stahel i Genevieve Reday van esbossar la visió d'una economia en cicles (o economia circular) i el seu impacte en la creació de feina, la competitivitat econòmica, l'estalvi de recursos, i la prevenció de residus. L'informe es va publicar el 1981 com el llibre Jobs for Tomorrow: The Potential for Substituting Manpower for Energy.[2][3]


Considerat com un del primers think tanks pragmàtics i creïbles de la sostenibilitat, els objectius principals de l'institut de Stahel són: estendre la vida útil dels productes, fer que els béns durin més, reutilitzar béns existents i, finalment, evitar els residus. Aquest model posa en relleu la importància de vendre serveis més que productes, idea que actualment s'inclou de manera més general en el concepte "economia del rendiment".[4]

L'Ellen MacArthur Foundation ha explicat més recentment l'oportunitat econòmica que suposa una economia circular.

Cap a l'economia circular modifica

El 2013 es va publicar l'informe Towards the Circular Economy: Economic and Business Rationale for an Accelerated Transition (en català, "Cap a l'economia circular: fonaments econòmics i empresarials per a una transició accelerada"). L'informe, encarregat per la Fundació Ellen MacArthur i desenvolupat per McKinsey & Company, va ser el primer de tenir en compte les oportunitats econòmiques i empresarials per anar cap a un model circular i restauratiu. Argumentava que un subconjunt del sector manufacturer de la UE podria arribar a estalviar cap al 2025 anualment fins a 570 mil milions d'euros en cost de material net si estimulés l'activitat econòmica en les àrees de: desenvolupament del producte, reelaboració i renovació. Towards the Circular Economy també identificava els elements clau a l'hora de fer la transició a una economia circular, és a dir: nous models de negoci, coneixements de disseny i producció circulars, coneixements sobre la creació d'aprofitament en cascada i la creació de cicles inversos, i col·laboració intercíclica i intersectorial.[5]

Plataforma per Accelerar l'Economia Circular (PACE, per les seves sigles en anglès) modifica

El 2018, el Fòrum Econòmic Mundial, el World Resources Institute, Philips, l'Ellen MacArthur Foundation, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, i més de 40 altres socis més van fundar la Plataforma per Accelerar l'Economia Circular (PACE).[6] La PACE té tres àmbits d'aplicació: (1) desenvolupar models de finançament mixt per projectes d'economia circular, especialment en economies emergents i en desenvolupament; (2) crear marcs normatius per abordar les barreres que obstaculitzen l'avenç de l'economia circular; i (3) promoure la col·laboració publicoprivada amb aquests objectius.[7][8]

Models empresarials circulars????? modifica

Les indústries que adopten una economia circular modifica

Economia circular i solució plàstica (NO! No referències) modifica

Conceptes relacionats modifica


Biomimètica modifica

La Janine Benyus, autora de Biomimicry: Innovation Inspired by Nature va definir la biomimètica com a "una nova disciplina que estudia les millors idees de la naturalesa i llavors imita aquests dissenys i processos per solucionar problemes humans. Un exemple n'és estudiar una fulla per inventar una cel·la fotovoltaica.".[9]

Economia blava modifica

Iniciada per l'ex CEO d'Ecover i emprenedor belga Gunter Pauli, i partint dels processos productius de la biologia, el seu manifest oficial declara que "utilitzant els recursos disponibles, el residu d'un producte es converteix en l'aportació per crear un nou flux de caixa".[10]

Cradle to cradle modifica

Creat per Walter R. Stahel, planteja l'adopció per part de la indústria d'estratègies com ara reutilitzar i allargar la vida o el servei dels béns per evitar la producció de residus, crear feina i guanyar eficiència de recursos per desacoblar la riquesa del consum de recursos.[11][12]

Ecologia industrial modifica

L'ecologia industrial és l'estudi dels cicles de les matèries i l'energia en els sistemes industrials. El seu objectiu és crear sistemes de cicle tancat en què els residus es vegin com una aportació, i així se n'elimini la noció de subproducte indesitjable. [13]

Recuperació de recursos modifica

A través de la [./Https://en.wikipedia.org/wiki/Resource%20recovery recuperació de recursos] recuperació de recursos els residus s'utilitzen com a matèria d'entrada per crear productes de valor de sortida. L'objectiu és reduir la quantitat de deixalles generades i, per tant, reduir també la necessitat d'espais com aabocador i extreure el màxim valor dels residus. [[Categoria:Economia ambiental]]

  1. Geissdoerfer, Martin; Savaget, Paulo; Bocken, Nancy M. P.; Hultink, Erik Jan Journal of Cleaner Production, 143, 01-02-2017, pàg. 757–768. DOI: 10.1016/j.jclepro.2016.12.048.
  2. Stahel, Walter R.. Jobs for tomorrow : the potential for substituting manpower for energy. 1st ed. New York: Vantage Press, 1981. ISBN 0-533-04799-4. 
  3. «Cradle to Cradle | The Product-Life Institute». Product-life.org, 14-11-2012. [Consulta: 20 novembre 2013].
  4. Clift & Allwood, "Rethinking the economy", The Chemical Engineer, March 2011
  5. Towards the Circular Economy: an economic and business rationale for an accelerated transition. Ellen MacArthur Foundation, 2013, p. 60. 
  6. Hub, IISD's SDG Knowledge. «WEF Launches Public-Private Platform on Circular Economy | News | SDG Knowledge Hub | IISD». [Consulta: 12 març 2019].
  7. Hub, IISD's SDG Knowledge. «WEF Launches Public-Private Platform on Circular Economy | News | SDG Knowledge Hub | IISD». [Consulta: 12 març 2019].
  8. «The Platform for Accelerating the Circular Economy (PACE)». Sitra. [Consulta: 12 març 2019].
  9. «What is Biomimicry?». Biomimicry Institute. Arxivat de l'original el 2013-11-13. [Consulta: 20 novembre 2013].
  10. «Blue Economy : Green Economy 2.0». Blueeconomy.de. [Consulta: 20 novembre 2013].
  11. Zhong, Shan Resources, Conservation and Recycling, 128, 2018, pàg. 48–58. DOI: 10.1016/j.resconrec.2017.09.023.
  12. Cooper, Tim Journal of Industrial Ecology, 9, 1–2, 2005, pàg. 51–67. DOI: 10.1162/1088198054084671.
  13. «International Society for Industrial Ecology – Home». Is4ie.org. [Consulta: 20 novembre 2013].