Usuària:Cristinaboscht/proves

L'amor romàntic és un dels models d'amor que fonamenta les relacions de parella estables de les cultures modernes, principalment les occidentals.

L'amor romàntic és considerat com un sentiment diferent i superior a les pures necessitats fisiològiques, com el desig sexual o la luxúria, i generalment implica una barreja de desig emocional i sexual, atorgant-li, això sí, més èmfasi a les emocions que al plaer físic. Les característiques més assenyalades d'aquest tipus d'amor es confirmen i difonen a través de relats literaris, pel·lícules, cançons, dibuixos animats... Es tracta d'un tipus d'afecte que, es presumeix, ha de ser per a tota la vida (t'estimaré sempre), exclusiu (no podré estimar a ningú més que tu), incondicional (t'estimo per sobre de tot) i implica un elevat grau de dependència afectiva (sense tu no podria viure). Pilar Sampedro caracteritza l'amor romàntic de la següent manera:

«	Alguns elements són prototípics: inici sobtat (amor a primera vista), sacrifici per l'altre, proves d'amor, fusió amb l'altre, oblit de la pròpia vida, expectatives màgiques, com la de trobar un ésser absolutament complementari (la mitjana taronja), viure en una simbiosi que s'estableix quan els individus es comporten com si de debò tinguessin necessitat l'un de l'altre per respirar i moure's, formant així, entre ambdós, un tot indissoluble.	»
— Pilar Sampedro

La cultura occidental ha emfatitzat històricament l'amor romàntic molt més que unes altres en les quals els matrimonis "arreglats" o "de conveniència" són la regla. Tot i així, la globalització ha estès les idees occidentals sobre l'amor i el romanç.

Amor, amor romàntic i romanticisme

Abans d’entrar en matèria, cal aclarir els conceptes d’amor, amor romàntic i romanticisme ja que es tendeix a confondre’ls. L'amor és el sentiment d'estima ja sigui cap a algú altre, cap a una mateixa o cap a alguna cosa. El romanticisme és l'actitud que es pren sovint, en una relació de parella, relacionada amb els detalls cap a l'altra; en canvi, l'amor romàntic és el model d'amor que ens han inculcat per perpetuar el sistema familiarista en el que vivim que manté vius el patriarcat i el capitalisme. Se sol confondre el romanticisme amb l'amor romàntic donat que un dels mites de l'amor romàntic és que la parella ha de ser detallista i romàntica i s'associa directament el model amb l'actitud quan l'amor romàntic no té perquè ser sempre romàntic i el romanticisme es pot donar fora de les relacions basades en l'amor romàntic.

Origen

El model d'amor romàntic és relativament nou ja que sorgeix, segons explica la filòsofa feminista Diana Maffia, entre el Renaixement i la Modernitat.

L'amor romàntic va ser, en el seu moment, tot una revolució; ja que va acabar amb les aliances de parella basades en acords econòmics o polítics i va convertir-se en el vincle entre amor i sexe, convivència i procreació.

La evolució al llarg de la història de la concepció de l'amor s'ha basat en els interessos de la estructura econòmica dominant de cada moment, tal i com explicava Kollontai. Quan la societat es distribuïa en clans, l'amor que es valorava era el que compartien les integrants de cada clan i així procuraven la seva defensa. Durant la Edat Mitjana es promovia l'amor cortès ja que aquest consistia en que els herois de guerra havien de mostrar les seves virtuts bèl·liques a les seves amades i, per tant, això afavoria la heroïcitat dels guerrers pels seus senyors feudals que sortien beneficiats. Arribada la Revolució Industrial, la burgesia implementa un nou model d'amor ja que aquest convenia a reproduir la nova estructura econòmica. Aquest model d'amor és l'amor romàntic, que s'ha perpetuat fins l'actualitat, i es materialitzava en la família nuclear. Gràcies a la creació de la institució de la família, que seria la unitat de producció i consum, els rols de gènere s'aguditzaran per la divisió sexual del treball en la que els homes treballaven a les fàbriques i les dones s'encarregaven del treball de cures i domèstic. L'objectiu de la família nuclear burgesa va ser dotar d'estabilitat a la societat per tal de que els treballadors no es revolucionessin i les empreses es poguessin desenvolupar amb total tranquil·litat.

Aquesta és la manera en que el capital i el patriarcat s'alien per tal de perpetuar ambdós sistemes i continua en l'actualitat ja que al sistema continua interessant-li mantenir la institució familiar que imposa el treball de cures a les dones, tot i que treballin també el sector productiu i, per tant, suposa un estalvi pel mateix.

Mites de l'amor romàntic

Els mites de l'amor romàntic es defineixen com el conjunt de creences socialment compartides sobre la suposada naturalesa vertadera de l'amor (Yela, 2013, p. 264) que, igual que succeeix en altres àmbits, solen ser ficticis, absurds, engañosos, irracionals i impossibles de cumplir (Ferrer, Bosch & Navarro, 2010).

L'estudi científic d'aquests mites va començar als anys 70 amb Lantz, Schmitt y Herman (1973) que van definir l'amor romàntic en 5 dimensions: la idealització de l'estimat, l'un i únic, l'amor a primera vista, l'amor que ho guanya tot i la glorificació de les emocions personals. Van ser els primers en parlar del concepte 'mite de l'amor romàntic' però ja se'n mencionaven alguns d'aquests a la Grècia clàssica com el de la mitja taronja o les ànimes bessones, Més tard, amb el cristianisme, s'extenen els mites de la exclusivitat i la fidelitat. Durant la Baixa Edat Mitjana s'inclouen els mites de la equivalència i la omnipotència. És en l'època del Renaixement quan apareix el mite del lliure albir de l'amor i ja cap al segle XIX sorgeix la relació entre l'amor romàntic, el matrimoni i la sexualitat.

Les relacions sexo-afectives, amb el format convencional de la parella monògama, comporten la posada en escena de tot l'ideari romàntic que ha anat apareixent durant la historia i que hem absorvit des de que erem petites. Segons Yela, tot aquest ideari es sustenta en els següents mites:

1. Mite de la mitja taronja: és la creença de que tenim predestinada una parella i que estarem incomplerts fins aconseguir trobar-la.
2. Mite de la exclusivitat: assumeix que no es pot sentir amor per més d'una persona alhora.
3. Mite del matrimoni o convivència: creença de que l'amor condueix al matrimoni i es la base i la única raó pel mateix.
4. Mite de la omnipotència: creure que l'amor ho pot tot i, per tant, si hi ha amor de veritat,la parella superarà tots els obstacles.
5. Mite de la perdurabilitat o la passió eterna: l'amor pasional dels primers mesos de relació amorosa ha de continuar sempre.
6. Mite de la fidelitat: l'amor comporta que sempre siguis fidel a la teva parella per que si l'estimes de veritat, satisfaràs tots els teus desigs passionals amb ella.
7. Mite de la equivalència: segons el qual l'amor i l'enamorament són equivalent i, per tant, si desapareix la passió, és que s'ha acabat l'amor.
8. Mite de l'emparellament: la parella és natural i universal en totes les èpoques i cultures, és inherent a la naturalesa humana.

Hi ha autores que afegeixen a aquests vuit, el mite de la gelosia i el del lliure albir del amor argumentant que la societat els té asumits com a tal però, Yela (2003) considerava el mite de la gelosia com un indicador de l'amor vertader i, per tant, requisit indispensable pel mateix i Lorente (2001) afirma que són un mecanisme que persegueix el control de la parella. Per altra banda, el mite del lliure albir de l'amor es defineix com el fet de que els sentiments de l'amor són lliures i no estan influenciats per valors socials, biològics o culturals aliens a la nostra voluntat.

En resum, el control, la posesivitat i la gelosia, entre d'altres, no són més que el reflexe de l'ideari romàntic que ens han inculcat i pot manifestar-se en major o menor mesura però quant més s'apropa al tipus de relació que proposa el model convencional, més fàcil és que s'adoptin aquests vicis. Aquestes són algunes de les critiques que podem fer de l'amor romàntic.

Crítiques a l'actual amor romàntic

1) Les relacions de parella que segueixen el model d’amor romàntic es basen en la idealització de l’altre i, per tant, no l’estimen per com és sinó pel que voldrien que fos. Segons certs analistes moderns aquest model d'amor idealitzat crearia falses expectatives i comportaria la frustració i el fracàs afectiu.

2) L’amor romàntic s’adapta a l’individualisme perquè no inclou a terceres persones ni a grups, les relacions sempre es formen per dues persones que s’uneixen i no necessiten a ningú més per ser felices. Això beneficia al sistema en tant que evita moviments socials que es basin en l’amor i el desestabilitzin.

3) Una altra característica de l’amor romàntic actual és la contradicció que es dóna entre voler ser lliures i autònoms i alhora necessitar l’estima, l’afecte i l’ajuda dels demés. Aquesta contradicció respon a la denominada insatisfacció permanent, un estat de inconformisme continu en el que no es valora el que tenim i desitgem sempre el que no tenim, per tant mai estem satisfetes.

4) Una altra contradicció de l’amor romàntic actual és la igualtat entre homes i dones que, tot i desitjar harmonia i felicitat entre ambdós gèneres, les lluites de poder segueixen sent la principal trava a l’hora de relacionar-se lliure i de manera igualitària en les nostres societats. Per això s’ha de lluitar per la igualtat, derivar els estereotips que ens han inculcat, destruir els models tradicionals, subvertir els rols, inventar-nos alternatives i aprendre a estimar sense gèneres.

5) Quan diem derivar els estereotips, ens referim a acabar amb l’activació que es dóna dels rols de gènere amb l’amor romàntic. En aquest sentit, veiem que l’educació és desigual per homes i dones de manera que el món dels afectes es planteja com una qüestió femenina, la qual cosa té conseqüències ambivalents, de les quals una de les més perverses és la submissió en les relacions de parella heterosexual.

6) A més, podem criticar que l'anàlisi antropològica materialista posa de relleu un desfasament cultural del concepte d'amor romàntic. Aquest desfasament cultural vindria derivat de la no evolució del concepte d'amor, enfront d'enormes divergències entre l'entorn soci cultural en què es va aparèixer (l'edat mitjana), i els temps contemporanis.

Segons el sociòleg britànic Anthony Giddens, aquestes crítiques han significat una transformació de les relacions íntimes. En la societat occidental, a partir de mitjans del segle XX, les parelles, en abandonar els ideals de l'amor romàntic, estan configurant un nou model d'amor que ell diu amor confluent.

7) Finalment, cal destacar l’efecte de l’amor romàntic en l’adolescència i és que, les relacions entre adolescents continuen basant-se en les desigualtats produïdes pels mites estesos socialment i això crea situacions de violència masclista que perpetuen els rols i discriminació de gènere durant els anys.

El concepte d'amor romàntic segueix tan viu com fa cinquanta anys o més. La imatge que la joventut percep de si mateixa és d'igualtat. No obstant això, hi ha actituds de control per a reafirmar els seus sentiments (Petit Vila, 2008). Són moltes les contradiccions en les quals cauen ells i elles. Les adolescents somien més amb la possibilitat de l'amor, que a conèixer a la persona que tenen davant. Volen agradar, i després esperen que sigui ell qui prengui les decisions. De nou l'ideal romàntic. Ells, per part seva, se centren en seguir el rol “quantes més millor”, i a establir estratègies negatives de control, en comptes de tractar de conèixer a la seva parella. Aparenten que la relació és bona, amb frases com “Ets la millor” o “El nostre és per sempre”, en comptes d'explorar en quines coses connecten i en quins no.

Alternatives

Més enllà de l’amor romàntic, existeixen moltes altres possibilitats: diferents tipologies de relacions sentimentals i sobretot, la deconstrucció de l’amor romàntic, per la qual totes elles passen.

Virginia Cano, activista lesbiana, feminista, docent i doctora en Filosofia per la Universitat de Buenos Aires, explica aquesta subversió: ‘‘Crec que l’aposta més interessant que estan fent els feminismes i les dissidències sexuals i corporals entorn a la deconstrucció de l’amor romàntic és l’articulació, diversificació i enduriment de les xarxes de suport. En aquest sentit, més que la ja bastant de moda crítica a la monogàmia obligatòria i les retòriques de l’alliberament sexual, crec que ens hem d’enfocar en les nostres maneres quotidianes i pràctiques a través de les quals desaprenem la pedagogia eròtic-afectiva rebuda.’’

En aquest sentit, podríem parlar de grups de criança compartida, convivències múltiples o el sentit de tribu. Però el repte de tot això del que parla Cano és trobar altres maneres de relacionar-nos sexual, amorosa, amistosa i políticament; de distribuir les cures, les tasques domèstiques i l’afecte, l’atenció, el desig i la sexualitat.

Existeixen les relacions obertes, de polisexualitat, poliamoroses, l’anarquia relacional i totes elles, també les monògames, s’estableixen sota un pacte de convivència mutu en el qual totes dues parts estiguin d'acord, ja que en el moment en el qual un/a comença a creure en l'amor romàntic i es rebaixa per a obtenir l'afecte de la seva parella, és quan ocorre l'abús i el maltractament; per això s’han d’establir unes condicions propícies per a que aquestes relacions abusives no tinguin cabuda.

Referències

Brigitte Vasallo: romper la monogamia como apuesta política

Relaciones sexoafectivas: presente, pasado y futuro... una historia por construir http://liza-amc.blogspot.com/2010/01/relaciones-sexoafectivas-presente.html

En defensa de Afrodita

Talleres por la Igualdad: http://www.cdp.udl.cat/tallers/index.php/es/glosario/item/109-modelo-de-amor-romantico/109-modelo-de-amor-romantico

Coral Herrera: El Amor Romántico como utopía emocional de la posmodernidad http://www.entretantomagazine.com/2012/10/21/el-amor-romantico-como-utopia-emocional-de-la-posmodernidad/

Simone de Beauvoir: La Mujer Rota

(h)amor1 i (h)amor2 de Brigitte Vasallo, Coral Herrera i Alicia Murillo, entre d'altres

Ética promiscua de Dossie Easton i Janet Hardy

Diana Maffia https://www.clarin.com/entremujeres/pareja/reflexiones-feministas-amor-romantico_0_By27vtStf.html

Sexismo, amor romántico y violencia de género en la adolescencia https://www.observatoriodelainfancia.es/ficherosoia/documentos/5769_d_Tesis_4_Sexismo_AmorR.pdf

Alexandra Kollontai – Marxisme i revolució sexual.